Acte de diumenge a Montjuïc: políticament bé, fins i tot potent.
Musicalment, la noia que va cantar junt amb el Toni Xuclà va fer la
millor actuació que recordo en un event indepe. Notable alt. La
resta van acomplir, amb l'única excepció d'un Titot que em va
demostrar que és molt més polític que músic. Però una cosa va
arruinar l'efecte: la música enllaunada de final d'acte era de
vergonya aliena. ANC, no tinguis tan mal gust.
*****
Apunts fets a internet, tal qual:
Jo diria que es troben amb una situació en la que mai no havien
pensat i que a més no saben com resoldre. Perquè confiar al poder
judicial (és a dir, a ells mateixos sota un altre nom) la resolució
d'un tema estrictament polític no ha estat cap altra cosa que
disparar-se al peu. Ara tot el món sap quina mena de règim hi ha a
Espanya i a més tenim més d'un partidari a les cancelleries
occidentals. En aquestes condicions, impedir el referèndum per la
via que sigui o directament treure els tancs és el suïcidi
d'Espanya com a estat. El seu gran error: entrar a institucions
internacionals com la UE o l'OTAN, institucions on les típiques
tàctiques franquistes no són possibles sense generar-se problemes
molt greus. I mentrestant, nosaltres seguim endavant...
Molt important: hem de poder contrarestar les desinformacions amb què
els partits unionistes bombardejaran als seus votants. Ho dic perquè
al cinturó metropolità de Barcelona hi ha barris on molta gent
només veu Tele 5, i a aquests no hi estem arribant. Aquest és el
nostre punt flac i l’hem de resoldre amb urgència, i fer missatge
específic per a ells, perquè els missatges per a la gent dels
barris centre els resulten marcians. És com publicar un estudi sobre
física nuclear en una revista d’art modern: oi que no cola?
Crec que ens divertirem de debò: el govern de Madrid sap que està
contra les cordes de trenta guitarres de dotze cordes, a la vegada
que es troben en una dimensió totalment desconeguda i completament
perduts en el laberint. Però, a la vegada, es troben que han
sobreescalfat ni més ni menys que a tota la seva militància, a tot
el PSOE, a tot C’s, als partits ultres (poc significatius però
capaços de molt soroll), a tota la premsa d’àmbit estatal, als
responsables i tertulians de televisions i ràdios d’àmbit
estatal, a entitats com Manos Límpias, Societat Civil Catalana o Som
A Temps, a l’exèrcit espanyol amb legió inclosa, a la Policía
Nacional, a la Guárdia Civil, a la ja preescalfada opinió pública
espanyola… Massa gent com per afluixar: seria una mala novel·la
amb el “malo” aquell tan temible fugint cames ajudeu-me a la
primera bufetada. De manera que ja només poden intentar una fugida
endavant, des de fer que la Policía Nacional segresti les urnes a
fer baixar tancs per la Diagonal. I intentin el que intentin, els
sortirà fatal. Jo mateix estic convençut que si hem arribat a
aquest punt en què els catalans tenim tots els trumfos, és perquè
a Madrid no hi ha res comparable a una CIA, un FBI, un MI5 o un
Scotland Yard. Ni res semblant a polítics intel·ligents i preparats
amb ganes de fer política de veritat. Només una multitud de
Torrentes. Sí, la partida encara no s’ha acabat i hem de fer un
últim esforç per guanyar-la, i guanyar-la de carrer. Però per
primera vegada en 303 anys, la sensació que em transmet el que està
passant és la de tot un Boris Kasparov (nosaltres) jugant contra un
jubilat que està jugant a escacs per primer cop en sa vida (no cal
dir-ho, ells).
Doncs perquè tots plegats són una colla d’aficionats convençuts
de ser grans estadistes i perquè, per dir-ho amb franquesa, a Madrid
la sinceritat ni hi és ni se l’espera. D’aquí a cinquanta anys
es filmaran comèdies absolutament delicioses sobre aquest caos, però
pels que ho hem de viure és molt, molt lamentable. “Mals actors,
mal teatre!” (Lluís Llach).
Trump ha comès el major error de la seva vida posant-se de president
dels Estats Units. De sobte, tot el món el coneix i sap quin
desastre de persona és. I passarà a la Història com un psicòpata
i un incompetent. Tot això hagués quedat força esmorteït si
s'hagués limitat a ser un milionari excèntric. El problema és que
la seva imbecil·litat ens afecta a tots. Quines ganes de perdre'l de
vista. I quin paperot ha fet l'electorat nord-americà: la merda
d'educació primària i secundària dels EUA ha provocat una
catàstrofe, per haver creat un electorat tan poc preparat per
prendre decisions. Si sabeu de més factors, és el vostre torn.
Apart, afegeixo aquí aquest apunt: Theresa May ha fet el ridícul,
Corbyn ho ha fet tan bé com ha sabut, i només em fa patir el
resultat de l'SNP. Això sí, la nova paraula és Brexodus: empreses
i professionals que estan migrant des de la City de Londres cap a
l'Europa continental. El Brexit sembla ser un bon merder. Però no
oblidem que si anglesos i gal·lesos van votar en massa a favor del
Brexit, és perquè la UE ho ha fet de puta pena. Que si jo
recolzaria una UE que funcionés i que resolgués els problemes dels
europeus, amb connexió amb la realitat? I tant que sí! Però amb la
UE actual no hi ha res a fer, i si a la Catalunya independent s'hi fa
un referèndum sobre quina relació hem de tenir amb la UE, jo votaré
Catexit, sigui entrant a la EFTA o, millor, fent un pacte bilateral
amb Brusel·les que beneficii les dues parts però que ens deixi
lliures de fer la política que vulguem. (Pels dubtes, tampoc no sóc
gaire fan de la OTAN.)
(Ni sóc fan de França: ni estan escollint polítics vàlids, ni
m'ha fet cap gràcia la maniobra de posar Occitània i Catalunya Nord
en el mateix paquet i anomenar-lo "Occitània". De sobte,
catalans del nord i occitans estan enfrontats, una aberració
històrica i cultural. I ningú no sembla adonar-se que el "malo"
és l'Elisi. De vergonya aliena.)
Un apunt trist: Patricio Gonzalez Guajardo i Luis Marileo Cariqueo,
dos joves peñis mapuche, han estat assassinats pel capità retirat
de Carabineros Ignacio Gallegos Pereira. L'estat xilè torna a
mostrar la seva cara més fosca. Vergonya!
*****
Recordem la meva intenció de fer equipar el meu sitar amb un circuit
piezo passiu. Tocarà encarregar cordes i, quan pugui, un estoig en
condicions.
He decidit fer-li canviar les pastilles a l'Epiphone Dot Studio, les
Pearly Gates no acaben de sonar com crec que ha de sonar una bona
humbucker. Provaria unes Seth Lover, que ja he provat en almenys una
altra guitarra. I faria treure un condensador que hi ha.
I em fa tilín una Squier Telecaster Classic Vibe concreta. Però ja
són massa coses. Es farà el que es pugui, que un és pobre.
Però res d'estalviar per una hipoteca. Els bancs i immobiliàries no
es mereixen els meus diners.
*****
He decidit regravar les veus d'Himnes. No crec que calgui a cap àlbum
més (i no deixen de ser documents d'una època), però reconec que
em frustra el mal anglès que encara tenia el 2012, i també va ser
un error gravar les veus en una sola sessió, perquè a l'últim
número vaig perdre la veu a mig. Fins i tot així, no m'ho
plantejaria si no fós perquè fa pocs dies vaig pensar en fer un
videu. Fa anys que no en faig un, i la meva idea seria gravar bé la
peça en estudi, amb les bases originals (retocant-ne només una, la
darrera), i llavors fer-me filmar amb un parell de càmeres mentre
faig playback. Lloc? El menjador de casa, un diumenge. No busco res
molt professional, però sí digne.
Feta la prefeina al projecte: "Biedroneczki estan en punts".
Tinc entrats de nou a l'ordinador els finales de les cançons. Ara és
només qüestió de tallar i enganxar melodia on calgui, compondre
una melodia on no hi sigui, i fer sessions de disparar midi i
regravar en àudio. En tot cas, la persona a qui anava adreçat
l'àlbum no va ni contestar. Una decepció.
L'altre gran canvi ha estat l'ampliació de l'Estratègies amb unes
bases descartades del Disfunctional (més una del Biedroneczki) que
crec que encaixaran bé amb la resta del material. Serà un disc
llarg, però no em sembla malament, donat que aquest serà finalment
l'àlbum cantat pels meus amics. I només hauria d'escriure una
lletra i gravar un solo de guitarra pel tema més nou.
Per la resta, només el 1980 requereix de lletres. I a posar veus a
tot (excepte el Biedroneczki, que deixaré instrumental).
*****
-Squier VM Telecaster: Nashville-Squier VM Jazzmaster: Pieholden
-Fender CIJ Stratocaster XII: Califòrnia
-Fender American Series Stratocaster: Antàrtica
-Epiphone Riviera: Mythbusters
-Epiphone Wildkat: Nothammer
-Epiphone Dot Studio: Scarlett
-Gibson Les Paul Studio: Schönbrun
-Rickenbacker 330/12: Glendor
-Hagstrom Viking Deluxe 12: Searcher
-Casio MG-510: Crashbird
-Älvian 335: Connecticut
-Älvian "SG" estéreo: Victòria
*****
-Admira Paloma: Pigeon
-Acústica Storm: Illinois
-Fender Villager XII: Windfall
-Ashley: Habanera
*****
-Baix Storm: Barstow
-Baix acústic Academy: Saint Louis
-Fender Jazz Bass Highway One: Sebastopol
-Warriors P-Bass: Pink Floyd
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada