Lach

Aquest vespre (10-3-2013) l'he passat escoltant a Lach en concert a Ca La Samsona, Manresa, en un event organitzat per Trilogy Rock on a més han telonejat Sickbrain. Aquests darrers han anunciat a mode de disculpa que aquest era tot just el seu quart concert (el propi Edu Mató m'ha dit al final de tot que estaven una mica verds). Malgrat això, han fet una actuació prou interessant i amb bons moments, suplint amb idees i amb algunes bones cançons el que encara els hi falta instrumentalment. Tot i que hi ha un cert marge per créixer. I no dubto que ho faran. El millor toc: una TV vella amb pantalla verda i negra per on han passat tot d'imatges de video i que a més ha contribuït a l'actuació d'en Lach.

En Lach com a tal era un músic de Nova York, actualment resident a Edimburg, que jo desconeixia prèviament i que he anat a escoltar perquè estava avisat prèviament que era el pare de l'antifolk i clar, com a músic vinculat a l'antifolk i la outsider music a nivell de Catalunya he pensat que perdre'm la seva actuació era un crim irreparable. I no ha defraudat a ningú, ha estat una màquina de potència, energia i humor des del primer segon a l'últim. Poques vegades es veu una cosa tan intensa en un format de cantant + guitarra. Per això mateix, és només març i ja tinc clar que per a mi aquest és el concert de l'any. De fet, ja valia la pena anar-hi per a escoltar una cançó titulada "Stunned" (joc de paraules amb "col·locat"). Al final de tot li he comprat tres CDs, que intentaré escoltar i ressenyar aquí tan aviat com pugui. I ell té ara un exemplar del "Corrupció", espero que li agradi.

*****

En el moment d'escriure aquest post, estic escoltant (a la fi!) el CD que en Xavieruga em va vendre (i dedicar) quan va tocar al Rovell de l'Ou el passat 14 de febrer a la nit. El CD es titula "Jo que sé... es diuen tantes coses!" i va ser gravat a Audiobits en una data que no figura al llibret però que és de febrer a maig de 2012. En directe, en Xavieruga basa tot el seu "show" en explicar històries, algunes preparades, altres improvisades, sovint prou divertides. En disc, arriba a sonar com si el cantant de Manel cantés convidat en un disc d'Antònia Font, el qual no és en absolut negatiu, sobretot en un disc tan cuidat tècnicament com aquest. Sorprèn, sobretot perquè en Xavieruga no sembla guanyar-s'hi la vida, almenys no més que altres músics catalans sense contracte discogràfic, i aquest sona a disc car. L'única crítica que se li pot fer és que com a vocalista no té molta varietat de recursos. Però no és una crítica fatal. De fet, reconec que em sobta que ell no estigui trepitjant escenaris més potents, tot i que les actuacions les fa, de moment, amb poc pressupost i en format mínim (certament el beneficiaria rodejar-se de músics per a poder replicar en directe el seu so d'estudi; de moment resol les actuacions amb una acústica, una Telecaster, la seva cunyada fent cors, i unes bases pregravades -que al Rovell no va emprar, potser per una qüestió de format-). Un altre músic per descobrir (el seu bandcamp és: http://xavieruga.bandcamp.com/).