Dilluns 25 de
febrer d'enguany a les 11:20 del matí sortia del Guitar Shop, al
carrer Tallers de Barcelona, amb una Rickenbacker 330/12 Jetglo que
vaig aconseguir finançar. També hi havia allà una 360/12 de segona
mà, però vaig preferir la 330/12 perquè estava nova i hi havia
diferència. Venia equipada amb les ara habituals High Gains, però
s'ha de dir que sonen quasi tan bé com les toasters. Així que tinc
la millor guitarra del meu irregular arsenal. Desseguida la vaig
poder provar a casa del Quico Palomar (el divendres 1 de març vaig
decidir anomenar-la Glendor, per una antiga botiga que hi havia a la
cantonada d'Iscle Soler amb la Rambla i que va patir la Rierada el
1962; sempre m'ha agradat el nom, i aquella nit el vaig redescobrir
en una llista d'idees que tenia a l'ordinador).
El bo, però,
és que vaig estar parlant amb el de la tenda sobre la Strato XII que
tinc des de fa sis anys i que ja no es fabrica. I quan li vaig dir
que la tenia es va meravellar. Es veu que van buscadíssimes perquè
només se'n van fer 2000 o menys i tot. Si ell en trobés alguna se
la quedaria perquè la vendria segur. Vaja, no sabia que tingués una
cosa tan original. Ah, i és segur que la XII va ser fabricada per
Tokai a nom de Fender.
I una idea que
em va rondar pel cap per a estrenar en gravació la Glendor era fer
un parell d'overdubs en dos temes del "Santuari" que tenien
un so de guitarra una mica matat, almenys per comparació (el 2005
havia de fer servir o la Encore o la Casio MG-510 per a gravacions
elèctriques, i en comparació amb les meves guitarres posteriors
aquestes eren de barraca de fira).
*****
Uns dies
després, el 5 de març sobre la 1, sortia de la meva botiga de
proximitat amb una Gibson Les Paul Studio en Ebony (negre), de 2010.
Era la que tenien disponible. Un cop la vaig provar a casa, les dues
coses a comentar són que el màstil no era gaire ràpid (el diapasó
es notava "dur", és com millor ho puc descriure) però que
les pastilles em donaven un so "greu" i amb cos que no em
donava cap altra de les meves guitarres (és tot un so, de veritat).
Vaig tenir una bona idea. Recentment havia trobat un model (del qual
corrien rumors que anava a ser descatalogat) que m'agradava
estèticament i que pel preu se suposava que seria una guitarra
decenteta: la LTD Viper-1000 en Olympic White (les negres, que
continuen en producció fins allà on sé, porten electrònica
activa, per a la que no sé si mai estaré preparat). Hi vaig pensar
molt, però al final la Les Paul es va imposar, potser per un tema de
disponibilitat. Vaig decidir anomenar-la Schönbrun. No sóc massa
fan de l'Imperi Austrohongarès, però tinc bon record d'aquell palau
(prou com per a aparèixer a la mateixa llista d'idees que
"Glendor").
Això sí, la
matinada del 7 vaig veure un documental sobre la fabricació d'una
Les Paul Standard, i puc confirmar que s'hi veia clarament que el cos
de la guitarra està quasi completament buit. No sembla afectar al
to, en la meva experiència. Però els nou forats interns de fa uns
anys ja són això, un estadi anterior. Gibson deu tenir veritables
problemes per trobar fustes que no siguin terriblement pesades i ho
mitiguen així. Almenys ja no en fan un secret...
*****
Aquestes
dues guitarres, però, implicaven que abandonava l'opció Telecaster.
Continuo creient que ja era hora d'acabar aquí la col·lecció de
guitarres. Fora d'això, em volia permetre un ampli de vàlvules
Fender Twin Reverb, però és un ampli car, pel que la seva
adquisició és encara ara un escenari molt hipotètic. No sóc ric.
De fet, sóc molt pobre: per a fer tot l'anterior m'he hagut de
privar d'altres coses. En fi, ningú no ha dit que ser músic sigui
fàcil, i encara menys econòmicament...
També, miro
la “whish list” i m'adono que he tingut moltes més parades
descartades pel camí:
-Epiphone
Wildkat.
-Fender MIM
Classic Player Jaguar HH.
-Takamine
EG523SC-12 NT.
-Epiphone
Casino 1965 “Inspired by John Lennon”.
-LTD
Viper-1000 Olympic White amb Seymour Duncans.
*****
Hi havia un
teclat que també vaig descobrir per casualitat en un aparador del
carrer Muntaner de Barcelona. Era el Hammond
XK-1, i en
vaig veure videos molt bons
per internet en els mesos
següents. Però no només
“picava” una mica pel que fa al preu, és que... el
van deixar de fabricar! Una alternativa més barata era el
Viscount DB3, però no acabava de sonar tan bé. En fi, espero que
Hammond no deixarà desatès el segment de preu que cobria l'XK-1,
perquè els altres models que té són molt cars pel meu pressupost.
En tot cas, ara tinc clar que el que he de buscar és un orgue
elèctric digital perquè és el que em falta: havia pensat en buscar
algun sinte de mostres més professional, però seria redundant amb
els que ja tinc. I amb els que tinc ja puc fer força feina. A més,
no estaré tota la vida comprant equipament!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada