1. Ja fa una mica més de tres anys que l'Exèrcit d'Islàndia es va constituir.
Sobre quina base us vau organitzar?
Sobre la base de fer
música junts els quatre, simplement. No creiem que hi hagués cap pla mestre
preconcebut ni cap idea que hagués de definir el que volíem fer o hagués de
guiar les nostres passes. De seguida ens vam posar a fer cançons, de fet en vam
fer moltes en poc temps.
2. Quins records guardeu de la vostra participació al Sona 9 de 2010?
Veure-us a l'escenari del BAM ens va deixar somniant, certament.
Doncs bons records. El
Sona 9 ens va marcar una agenda i un calendari d’activitats (concerts,
entrevistes, fins i tot el repte de treballar dues cançons pel concurs…) i,
segurament, un cop va passar el concurs vam tenir una mica de síndrome
post-part.
3. Teniu un directe certament sòlid. Com el plantegeu?
Darrerament hem fet
arranjaments acústics per diverses cançons del nostre repertori, en certa
manera el local on toquem condiciona el directe: podem portar tota la batería?
Amplificadors o per línia? Guitarres elèctriques o acústiques? Hem après a
assajar amb set-list, veient si la combinació de dues cançons funciona, si cal
contrastar molt entre cançó rápida-cançó lenta, etc… Hem d’aprendre molt encara,
els nostres directes no són sempre regulars, constants.
4. Tot just acabeu d'enregistrar el vostre CD de debut. A qui va
dirigit?
Simplement a qui li
agrada, com a nosaltres, tenir la música encapsulada en un suport físic, amb un
disseny gràfic fet a mida i que escolta les cançons més d’una vegada, cercant
capes de so, ambients, sensacions o significats que no copses en una única
escolta (que és el que sí sembla que la industria musical vol que fem, com a
oients). La gravació és un recull de cançons, esperem que el bo i millor del
què hem fet en aquest temps. No és un álbum conceptual, és el resultat de veure
què podem fer els quatre plegats, un primer tempteig.
5. Quins records teniu del procés de gravació? Quines diferències hi ha
hagut, pels que vau passar per To Be Continued, amb les dues maquetes d'aquell
grup?
El procés de gravació,
mescla i masterització ha sigut molt més lent del que pensavem inicialment,
cosa que no és estranya, val a dir. Records? El dia que vam gravar dos dels
col·laboradors va ser un dia llarg i intens, fins i tot vam anar a dinar tots
junts. Quant a les diferències, hem gravat en espais diferents, amb gent
diferent i amb moltes més col·laboracions. No hem volgut fer quelcom massa
produït, tampoc res cru. La gravació documenta una època, un periode del grup,
i no vols allunyar-te massa del que has sigut, de com has sonat durant aquest
temps. Suposem que ara tirarem per un altre lloc i segurament buscarem altres
coses en les cançons, cosa que pot fer que alterem una mica el nostre so (o
no).
6. Aquesta tardor passada heu participat a la filmació d'"Último
peón de reina" sobre un text de Carlos Robles Lucena, i vau tocar en un
estil experimental i lliure que potser havia faltat durant la trajectòria
prèvia del grup. Teniu previst ampliar el vostre estil en aquest sentit?
“Último peón de reina” ha
sigut un pas molt important per nosaltres. Hi vam dedicar uns quants mesos de
2012, un any que ens l’hem passat gravant i preparant la música del conte. Ara
sabem que podem anar a altres llocs amb la música, provar altres coses, no
quedar tan limitats pel concepte de cançó pop-rock.
7. Com abordeu la composició de les vostres cançons? I les lletres? Són
un dels punts forts del grup, en la meva opinió.
Arrangem les cançons al
local d’assaig, a partir d’idees (ja siguin seqüències d’acords, riffs…) que algú
porta. Les lletres poden sortir d’una frase, d’una imatge, fins i tot d’un
títol. De vegades ens han comentat que poden sonar pedants, creiem que és molt
pitjor no dir res o encadenar tòpics un darrera de l’altre.
8. Què ens podeu explicar sobre l'apartat tècnic i instrumental? Fins a
quin punt el valoreu o li treieu importància?
El so ens preocupa però tampoc
d' una manera obsessiva. Hem tingut en compte que cada cançó necessita
un tractament especial i individual, però tot i així el disc havia de sonar homogeni. En aquest punt el Juanma, com a productor, ha sigut molt important, i entre els cinc hem
aconseguit sonar com volíem.
9. Quina gent destacaríeu del vostre entorn musical en aquests moments?
Hi ha algú amb qui volgueu col·laborar?
No serem
massa originals i escombrarem cap a casa: Ran Ran Ran, Shadowplay, The Big Head
Troubled Boy, Algar, els xiquets aquests que comparteixen local amb nosaltres,
com es diuen? Lluís Coloma i els
Valencians?
10. I qui destacaríeu de l'escena més "professional", també
en aquests moments?
Podríem donar desenes de
noms, direm Pony Bravo per molts motius: ens agraden als quatre, ens
identifiquem amb la seva filosofía de grup, acaben de treure disc
(descarregable gratuïtament)…
11. Com veieu l'evolució d'Islàndia, el país, aquests darrers anys? I
en una nota menys densa, és cert el rumor que el Jordi va viatjar allà per
fer-se amb una bandera islandesa?
La bandera va ser la
cirereta del viatge, certament. Tota la informació que rebem d’Islàndia (com
pot passar amb Veneçuela, per posar un exemple d’actualitat) està molt
esbiaixada o, fins i tot, se’ns oculten moltes coses del què va passar fa tres
o quatre anys allà. La gent del país està molt ficada en el dia i a dia i sent
que ja van fer molt fent fora polítics i banquers (realment quelcom utòpic a la
resta d’Europa, esperem que deixi de ser-ho amb el temps) i negant-se a pagar
el deute. La revolució que van fer encara és incompleta (i no sabem fins a quin
punt tirarà endavant, perquè el país ara està creixent i hi ha feina i
inversions) però són a anys llum del que tenim al sud d’Europa, si parlem de
conscienciació i participación ciutadana. Des d’aquí se’ns diu que aquest
exemple no és extrapolable, que Islàndia és un país on hi viu molt poca gent. És
un argument discutible.
12. Segur que m'he oblidat de preguntar-vos alguna cosa molt important.
Teniu via lliure.
Doncs si tenim via
lliure, marxem. Gràcies, Lluís.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada