1. Aparentment, parlar d'antifolk a Catalunya
és parlar de tu. Et sents còmode amb l'etiqueta?
- Crec que en el fons gent tan important com
el Sisa o el Pau Riba ja estaven fent aquest tipus de música als anys 60s, però
no n’eren conscients i l’anomenaven d’una altra manera.
Em sento còmode amb aquesta etiqueta però no
voldria encasellar-me en un sol estil. Encara he d’aprendre molt i tot i que
som pocs els que estem batallant per a promoure l’antifolk al nostre país, poc
a poc fem que tingui el seu lloc.
2. Com vas idear el teu nom artístic,
"the missing leech"?
- Volia quelcom irònic i veient l’existència
de forces formacions que es deien The Missing Link, algunes ja amb èxit, no em
va voler repetir i així que vaig buscar un animal certament irònic i la
“sangonella” crec que n’és un clar exemple. Vaig posar-me The Missing Leech,
per aquest punt associatiu d’idees. No pots faltar si estàs a l’escenari –
contradiccions de l’ofici.
3. A través de El mamut traçut portes ja tres
discos autoeditats. Què penses que defineix a cada un d'ells?
- Els discos van de més naïve a més “currat” ,
però el nexe és el DIY i el fet d’intentar expressar allò que portes dins i
procurar ser el més honest possible. Caldria millorar moltes coses de cadascun,
però n’estic content igualment i formen part del que he volgut mostrar a la
gent.
4. Una demostració que et saps moure és que
has actuat a mig món, que aviat és dit. Recordes tots els llocs?
- Sí crec que ho tinc tot força clar, però
sempre hi ha alguna sala que el nom et balla una mica abans de recordar-ne el
detall complet. Han estat molts països i tot tipus d’experiències; la majoria
de les quals molt positives.
5. Quin consell donaries a la gent que no
tenim aquesta llibertat de moviments, o que l'hem d'aprendre?
- Què facis el que facis, ni que no sigui
extraordinari, arreu hi ha un espai musical pel que vols fer i mostrar. Què val
la pena buscar, persistir i poc a poc anar-te guanyant el públic un a un.
Sovint tenim por, però no hauria de ser així; mostrem-nos com som i que oferim
i continuem insistint sense perdre mai l’esperança, per molt mal moments que
s’apropin.
6. Si no recordo malament, portes 16 anys
emetent el programa "Trilogy Rock" a Ràdio Sant Joan, amb en Ferran
Sarrió als controls. Quin és el seu objectiu?
- Ara estem en plena feina de la temporada 17,
al setembre farà 17 anys en antena de Trilogy Rock. No tenim massa parròquia
d’oients, però ho passem molt bé. Veiem que tot i que no canviarem el món, poc
a poc si que hem omplert el nostre i programa rere programa continuem gaudint
de moments esplèndids i coneixent magnífics músics i fent nous amics. Ja ens
agradaria veure un dia la gent mostrant més interès per la música o altres
disciplines culturals; però sona a utopia.
7. De la molta gent que has entrevistat al
programa, a qui destacaries?
- És una pregunta molt complicada de
contestar. Posaria a tothom al mateix sac i mateix nivell. Especial il·lusió
van ser els Alice Donut i els Toy Dolls, ja que són els meus 2 grups preferits.
8. I quins especials del programa t'han deixat
més content?
- Suposo que la marató de 24 hores de música
del Bages, l’especial de bateries discapacitats i l’especial del Mersey Beat.
9. Arran del recopilatori "Hola, com
estàs?" vas aconseguir telonejar a Daniel Johnston. Què ens en pots
explicar?
- Va ser una molt bona experiència fer-li de
teloner i alhora participar, tocant dins dels actes de l’exposició de la seva
obra a Barcelona. Ell va felicitar-me per l’actuació i jo vaig entrar en un
núvol. Cal veure que aquell va ser un gran dia per mi, però alhora entendre de
que l’endemà tornaria a no sé ningú i que hauria de continuar picant pedra.
Sembla ser que les còpies que li havíem enviat
s’havien perdut i li vam fer entrega en mà, estava molt il·lusionat.
10. Quina és la teva actitud davant d’Internet?
I de la música en suport físic?
- Internet dóna molt bon suport i eines
complementàries al que fas i ho pots estendre molt més fàcilment a diferents
indrets. Cal fer-ne bon us, no repetir-te, no fer-te pesat i administra-ho bé. Personalment em va molt bé per a buscar
actuacions arreu i amb cost 0.
11. Seguint amb l'anterior: CD, mp3 o vinil?
- El vinil pel plaer, el CD pel cotxe i mp3
per comoditat.
12. Quina gent destacaries del teu entorn
musical en aquests moments?
- Tot i cadascun d’ells. Totes aquelles
persones que estan fent música i s’esforcen per a millorar i moure-ho.
13. I qui destacaries de l'escena més
"professional", també en aquests moments?
- La paraula professional sovint va mal
empleada ja que per mi que algú no es pugui dedicar a la música integrament no
el fa menys professional que aquell que si que ho fa. Per tant tornaria a dir
el mateix que a la pregunta anterior.
14. Quins projectes tens entre mans per al
futur més immediat? I quins noms propis hi "sonen "
més, si n'hi ha algun?
- Ara estic lligant gires per Rússia i Japó i
estic preparant un compartit en vinil amb en Tim Holehouse del Regne Unit.
15. Segur que m'he oblidat de preguntar-te
alguna cosa molt important. Tens via lliure.
- No he tocat encara a la lluna, però sovint
hi passo a omplir el dipòsit.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada