Definició de música

La música és física del so aplicada, operada des de la teoria de la informació. Aquesta informació s'entén com a un conjunt d'elements discrets (sons, afinacions de sons, harmònics, relacions de fase, equalitzacions...) que són percebuts com a estímuls pel nostre cervell, i que en si mateixos estan desposseïts de contingut semàntic. Així, en parlar d'estils musicals crec que és molt més correcte parlar de sistemes, subsistemes o conjunts de sistemes formats per sons discrets, més que de llenguatges. I compondre no és sinó generar noves seqüències d'ones.

dimarts, d’octubre 16, 2012

New Jukebox Hits

Per segona setmana sóc al núm. 2 de TourDates: http://www.tourdates.co.uk/unsigned-chart/14-oct-2012 Encara no sé si hi haurà pietat per a mi i "Amsterdam" arribarà al núm. 1 en algun moment. En tot cas, que una cançó en català que aquí havia estat rebutjada per més o menys tots els segells arribi a la Gran Bretanya i hi entri per la porta gran apunta a les possibilitats que s'estan obrint, per a mi i per a la música en català. Potser el viatge que vaig emprendre des del "Corrupció" haurà valgut la pena.

*****

Apunteu-vos els propers concerts de Lluís Paloma & Els Visitants: 10 de novembre a La Goleta de Sant Feliu de Guíxols (en elèctric, compartint cartell amb Vaivé) i 13 de desembre al Rovell de l'Ou de Terrassa (acústic o semielèctric, en tot cas en clau suau). Un concert a Manresa per a aquest octubre no s'ha materialitzat. Almenys, als assaigs estan sortint idees interessants, tot i estar treballant de moment amb material ja existent. Diguem que el Cool Cat Vibe donarà la seva màgia a un parell de cançons.

*****

Aquests mesos he estat seguint fragmentàriament la gravació i mescla del primer àlbum de José Luís Algar. En primer lloc li he d'agrair que em deixés escriure als mateixos llocs on a ell li han concedit entrevistes o li han publicat ressenyes. A mi no m'ha funcionat molt però m'ha fet adonar que sobre el paper hi ha tot de llocs on adreçar-se si un no té accés als grans mitjans (on és molt poc probable que un desconegut sense contracte discogràfic com jo rebi ni un mínim d'atenció). Almenys a ell sí que li ha funcionat i el cert és que ha rebut molta atenció fins i tot encara que el disc encara no està acabat de mesclar i quasi ningú no l'ha pogut sentir. Jo n'he sentit algun fragment i puc confirmar que el disc serà a la vegada bo i comercial, la combinació perfecta. Espero que pugui arribar a publicar-lo comercialment, ja seria hora de veure algun dels meus amics triomfar.

*****

Una mesura de com he estat desconnectat de la realitat amb tant cant coral és que ahir Wilco van tocar al Liceu i jo me'n vaig assabentar durant l'assaig dels Visitants. Wilco són una gran banda de directe. Potser el misteri de l'entrada perduda del Palau fa prop d'un any em va desanimar. Però crec que és més que el seu darrer àlbum fins al moment, "The Whole Love", em va decebre monumentalment. Hi ha "Art Of Almost" que és genial, i un parell de temes ràpids que enganxen ("Dawned On Me" i "I Might"), però la resta fa aigües per tot arreu. No sé, mai no m'havia passat amb un disc de Wilco (fins i tot "A.M." m'agrada). És que no entenc per què la crítica el va deixar tan bé. Espero que el proper sigui el que aquest podia haver estat i no va ser.