Avui faig una pausa i torno als vaixells. Darrerament he estat en un museu naval (el de Chania, a Creta) i he vist dos documentals. Tots centrats en tema bèl·lic, curiosament. El museu en qüestió va ser, segons vaig saber a la sortida, fundat per un militar grec, a les darreries de la Dictadura dels Coronels, i es notava una absoluta preferència estructural per vaixells de la Marina Grega o, almenys, combatents en la independència de 1821 (de fet, la marina civil s'havia de conformar amb una petita habitació gens exhaustiva), apart d'un cert to patriòtic. Això sí, la informació i el material exposat eren molt complets. I sobre els documentals... bé, un anava de submarins nuclears (si hi afegim l'us de periòxid d'hidrògen en torpedes, tenim un quadre en què els militars valoren sempre més el potencial estratègic o destructiu d'una tecnologia que la seva seguretat, pels que l'empren o -pitjor- per a la resta de la població o el medi ambient -la guerra mai és ecològica-), i un altre sobre el "Bismark", un cuirassat nazi (pel qual continuo sense tenir simpatia, com tampoc en tinc pels nazis, que quedi clar) que va ser enfonsat pels anglesos el maig de 1941. No me n'havia ocupat fins ara (i en principi jo m'he estat interessant més per vaixells civils aquests darrers dos anys), però el documental, signat per James "Titanic" Cameron, era prou interessant i ben fet (en Cameron sembla haver trobat la meta de la seva vida: filmar vaixells enfonsats). I, ara que me n'adono, la meva lectura durant el viatge a Grècia ha estat "La última armada del zar. El épico viaje a la batalla de Tsushima", de Constantine Pleshakov (Turner, Madrid, 2002), escrit amb bon pols. Jo mateix m'estic sorprenent en aquest moment del meu interès en la història militar (tot i que vé de lluny), però, com amb el meu estudi dels transatlàntics, crec que té a veure amb el meu interès a saber com poden fallar els sistemes, sobre la possibilitat d'error que condueix a catàstrofes irremeiables.