Definició de música

La música és física del so aplicada, operada des de la teoria de la informació. Aquesta informació s'entén com a un conjunt d'elements discrets (sons, afinacions de sons, harmònics, relacions de fase, equalitzacions...) que són percebuts com a estímuls pel nostre cervell, i que en si mateixos estan desposseïts de contingut semàntic. Així, en parlar d'estils musicals crec que és molt més correcte parlar de sistemes, subsistemes o conjunts de sistemes formats per sons discrets, més que de llenguatges. I compondre no és sinó generar noves seqüències d'ones.

dimarts, d’octubre 17, 2006

Les imatges filmades són una part important de la nostra cultura, i en especial de la informativa. Els informatius televisius treuen cada II x III imatges recollides per videoaficionats com a prova del que estan dient, i fets històrics com l'intent de cop d'estat del 23-F o els atacs de l'11-S als Estats Units són recordats, no en tots els seus detalls, sinó com a icones mediàtiques breus: Tejero disparant al sostre del Congrés dels Diputats i un avió xocant contra una de les Torres Bessones de Nova York, respectivament. Tot allò que és filmat en un determinat esdeveniment és près immediatament com a document irrefutable.
Però ja fa dècades que s'ha demostrat que el muntatge pot alterar definitivament el valor d'una imatge individual o fins i tot de moltes d'elles. La mateixa imatge d'una cara somrient pot expressar amor o gana segons se la faci seguir d'una cara afectuosa o d'un plat de pollastre rostit (i, de fet, Alfred Hitchcock preferia filmar els seus actors i actrius en plans inexpressius per a poder decidir a la sala de muntatge què estaven expressant). I, també, un determinat discurs en imatges pot ser analitzat, no només en termes del que mostra, sinó també del que no mostra. No és el mateix intentar copsar la globalitat d'una situació en imatges que mostrar només les imatges individuals que a un li convinguin per als propis fins, llençant la resta a les escombraries. I tot això, d'una manera que aparentment és documentalment impecable. Ja vam tenir-ne proves durant la Guerra del Golf el 1991, quan es van mostrar imatges filmades durant la catàstrofe mediambiental de l'Exxon Valdez (amb, recordem-ho, animals coberts de petroli en plena agonia) com si haguéssin estat filmades a Kuwait, i es va reduir el que anava a veure el món per TV a una sèrie d'imatges "abstractes" de míssils encertant el blanc com en un joc d'ordinador i de tropes nord-americanes satisfactòriament potents. I només és un de molts exemples possibles. Alguns estan fets per gent molt intel·ligent. I ens els podem trobar davant dels ulls quan menys ho esperem. Fins i tot quan creiem que els esperem.

8 comentaris:

Ferran ha dit...

això va pel dvd de CiU?

Anònim ha dit...

de fet, tot el que veiem en un informatiu és presumiblement cert, per tant ens la tornaran a fotre tants cops com faci falta. i les imatges de bin laden? no serà un fantasma que treuen de tant en tant de l'armari just quan els e.u.a. estan a punt de començar una nova acció invasora?

del periodisme d'actualitat no podem esperar gran cosa: jo he acabat arribant a aquesta conclusió.

i, canviant lleugerament de tema, qui deia "this song goes out to exxon corporation? just abans de cantar una de les seves cançons? i quina era aquesta cançó? i en quina gira ho feia? va, lluïs, que és fàcil.

Ferran ha dit...

john cale?

frn ha dit...

societat de la desinformació...

Ferran ha dit...

michael stipe, amb els rem

Patinet ha dit...

No sé la segona resposta, però això ha d'estar al "Tourfilm" (que encara he de veure) i ha de ser de l'Àlbum "Green". Aposto: Orange Crush?

Anònim ha dit...

correcte però ara dubto si és "orange crush" o "turn you inside-out".

Anònim ha dit...

la informació és manipulació! ben dit nen...