Communiqué

 

Comunico breument que ja no formo part de l’equip del programa de ràdio Pluralment. Sense entrar en més detalls, no em veig més defensant els valors que hi ha ara al programa i prefereixo marxar i que al programa hi quedi gent que vagi tota a una. També renuncio a tot activisme en salut mental, i em desmobilitzo com a militant. El que hagi passat, m’ho guardo per a mi, que és el millor per a tots. Han estat uns anys molt intensos, però ara prefereixo seguir la meva vida pel meu compte, sense implicar-me més en res que no sigui jo, la cultura i l’obtenció i garantiment de la meva llibertat personal, que empraré per a anar-me retirant gradualment de la societat. Una societat on cada cop més m’hi sento com un pop en un garatge.

*****

El meu ideal de vida és una casa per a mi, no moure-me’n, fer-m’hi portar el menjar des d’un supermercat, reduir la comunicació amb l’exterior a una connexió a internet per a anar penjant i enviant la meva obra, i ja veurem si un dia puc eliminar fins i tot la línia de mòbil. M’agrada la tranquil·litat... i ja no li veig cap sentit a relacionar-me socialment. Sobretot, vull treballar sense més entrebancs, i vull fer coses normals com llegir llibres o veure pel·lícules. Viure. Tenir uns darrers anys de vida pacífics. Me’ls he guanyat i me’ls mereixo.

I que ningú no es refii d’un polític mai més. Jo no ho faré.

*****

Veig que tinc una carpeta amb idees sobrants en el meu estil vell. A la vegada, he decidit que el concepte que guiava l’àlbum en el que havia estat treballant fins fa uns dies ha deixat d’interessar-me, apart que és un àlbum massa llarg que no ha funcionat. Amb això, i apart que aquell àlbum queda cancel·lat definitivament, el que faré serà una «sopa» de les dues carpetes i d’alguna més, «sopa» que deixaré reposar i que aniré treballant a estones al llarg de tot aquest any, amb la prioritat posada en els llibres, que ara mateix necessito molt més i amb molta més urgència. Sí que em plantejo, també de cara a l’any que ve, enregistrar un «Himnes II» sota la fórmula Drifters de «Rhythm & Blues with Strings», amb l’exemple estel·lar meu de «November Homebrew Whiskey», una de les meves cançons favorites de la meva autoria. I això també formaria part de la «sopa». «Sopa» que vull fer un cop hagi aconseguit viure sol i retirat del món, lliure i en calma. I fora pressions, que necessito viure, i viure al meu aire. Amb estil.

A la vegada, i per raons referents a un parell de correus aquest Nadal que no tenen res a veure amb ningú de Terrassa, la peça que vull fer per a la Massa Coral es basarà en extractes en llatí de les Odes d’Ovidi. Pot ser un projecte interessant.

Sí que em queda un àlbum «sense cançons» perdut a Bandcamp: «Duncan Drawings». Ni idea de què fer-ne, però alguna cosa n’hauré de fer. Al final, hauré d’anar gravant durant tot 2025... però sense publicar res en tot l’any. No vull pressions, i no m’agrada treure per treure.

A finals de 2024 planejava tot de versions... no crec que en faci cap. De cara a 2026, hi ha tot de coses a treure com a un segon àlbum de Nostalgia, aquest cop pop-rock. Però no és una cosa que tingui gaires ganes de treure ara mateix. Em noto cremat i tinc altres prioritats a la vida.

Només tinc interès en allò que vagi a fer jo.

I dos llibres importants són per començar, un any després. Almenys he decidit treballar només en personatges en els que cregui. Fora concessions.

*****

Diria que aquest 2025 no tindré ni ganes ni entusiasme per a parlar de política. No és que no hi hagi molt per parlar, però a la vegada crec que els articulistes de diaris ho faran molt millor que jo. I jo estic cansat, de la política i de la vida. I crec en la hibernació, quan arriba l’hivern i els animals de climes freds es busquen un lloc arrecerat, s’hi tanquen i entren en un llarg son que els dura tot l’hivern, amb les funcions vitals al mínim. I crec en perdre el món de vista, en incomunicar-me, en deixar que els dies passin sense referència per a guiar-m’hi, en la tranquil·litat i la calma, en el silenci, en passar desapercebut, en dormir, en no mirar ni les notícies, en deixar passar el temps sense fer res, en deixar vagar la imaginació o no tenir-ne en absolut, en ser lluny del món, en vegetar deliberadament, en què la gent es pensi que m’he mort i no corregir-los... Crec que estic preparat per a abandonar el món i viure només per a mi. I això serà un estat mental molt proper a la felicitat: si no passa res, no passa res dolent. Una cosa que em convé moltíssim. Tinc ganes de dir «adéu, món», i ser feliç.

He deixat de creure en la Humanitat.

I crec que he perdut el meu toc... de moment. En realitat, la manera que el meu toc torni és tenir una vida normal. A això dedicaré aquest 2025: alliberar-me legalment, i mirar d’arribar a una vida solitària i lliure. Llavors podré recuperar el meu toc. I tornar a fer màgia. Des de la llibertat.