Avui, 4 de gener de 2025, he acabat el disc en el que he estat treballant aquests darrers mesos. Però encara no l’he escoltat. Només treballo amb les sensacions que m’he endut durant el procés de mescla. Potser sigui perquè no és el dia més meravellós de la meva vida. Però el que he escoltat fragmentàriament no m’ha agradat. Era un disc que era la segona entrega en una trilogia que s’havia iniciat amb el «Silence», i no pretenia ser tan negatiu... però diria que és igual de negatiu, i a sobre no sona bé, és molt menys integrat. No està ben enregistrat. Com a demos sí que funcionava, pel que no serà l’última notícia sobre aquest projecte. Però he decidit que 2025 serà un any sabàtic pel que fa a àlbums. Sobre la tercera entrega de la trilogia, no en tinc res excepte una llista de noms, i no sé què fer-hi, el que en si mateix és també una bona raó per a parar durant una temporada: fora pressions. Almenys ara sabré què haurà anat malament amb la segona entrega, i amb la perspectiva del temps ho podré corregir i entregar un disc en condicions, ja el 2026. Com a mínim, he experimentat amb alguns sons nous, i per si sols m’han agradat. Per tant, és tan sols la barreja de nou i vell que es mata viva. El cas és que em sembla que no m’escoltaré els resultats en bastants mesos. Ara toca fer certes col·laboracions amb amics músics, i escriure. També compondré, però només en partitura.
*****
Desembre i seguint haurà estat un temps de cuidar dues persones i visitar-les quasi a diari a l’hospital. M’ha passat factura, i aquests dies miro de no sortir de casa. Estic baix de defenses.
I aquest 2025 em tocarà intentar canviar la meva situació personal i acabar l’any lliure, sol i segur. Hi ha idees i coses a fer, però serà un any de tot o res. Estic obligat a sortir-me’n. 2024 ha estat un any horrible. No sacrifiqueu mai la llibertat per la seguretat, perquè perdreu les dues. Ja no confio en ningú. Governs de merda donen lloc a societats de merda. Odio el segle XXI. I m’encantaria poder viure en un desert.
*****
He comentat vegades el «dia de la marmota» de la música clàssica a Terrassa, pel que només comentaré que, cada cop més, em sento com un pop en un garatge. Necessito nous aires.
*****
El passat 8 de desembre vaig localitzar la pista base de la Torradora. Afegida està a «Corrupció, els tempteigs».
*****
No crec en el Nadal. No en vull saber res. M’agradaria, en la meva vida futura, passar aquells dies sol i a gust. Enregistrant, escrivint, llegint, veient pel·lícules... sense res que em recordés les dates. Essent feliç de veritat. Nadal és una època d’alegria obligatòria, de famílies que es reuneixen només perquè és Nadal, de publicitat i consumisme (sort que no veig TV), i de concerts nadalencs (una autèntica maledicció). Entenc que els cristians convençuts el vulguin celebrar, i no hi tinc res en contra. Però Nadal no va amb mi. El trobo irritant i depriment. En tot cas, aquest passat 25 de desembre vaig poder realitzar un somni que feia molts anys que volia realitzar i mai no podia: dinar a McDonald’s, sol i lliure.
*****
Ara tocarà revisar i ampliar el «Pastissos» i l’«Estàtica». Deu o quinze paginetes no li anirien malament a cap dels dos. I, si bé hi ha poca feina feta a retocar a l’«Estàtica», el cert és que el «Pastissos» pot ser clarament millorat des de com està ara. Un problema amb el «Pastissos» és que no tinc clar que sigui totalment traduïble a l’anglès, i per desgràcia això és molt important.
Llavors, dos llibres, que seran escrits en aquest ordre: una novel·la que ja hauria d’haver començat fa un any i que encara no està ni definida a nivell de sinopsi; i el meu llibre sobre teoria musical.
No crec que faci res amb els llibres de poesia. Necessito una concentració que ara ningú no em deixa tenir. En tot cas, ara mateix sóc crític amb el material poètic que tinc fet. Li falta alguna cosa, i tinc clar que aquesta cosa és treball. Encara no sóc un poeta.
Revisaré una mica els meus llibres de fotografia, exceptuant «Auschwitz» i «Conspiracions a mitjanit». A «Terrassa i la llum» els canvis seran mínims. Però després, en els llibres posteriors, sí que hi ha molta feina a fer.
La idea és buscar editorial... fora de Barcelona. I de València. En tot cas, que Barcelona no em pugui barrar el pas. Mentre, també espero un temps en què a Terrassa torni la normalitat institucional. I mai no podré descartar Londres, per difícil que sigui aconseguir la seva atenció.
*****
El 29 de novembre de 2024 vaig escriure una carta al diari Ara, que no he mirat si van publicar:
«"El CAC farà complir finalment el 25% de català a les ràdios musicals." Cal remarcar que si s’ha d’implantar una quota és perquè la qualitat de la música que s’ofereix no arriba a uns mínims. No és competitiva, només se l’escolta un públic militant, no converteix ningú. Mentre, on són els músics independents? Perquè això és el que faria la diferència. Prou del senyor en un despatx que et diu que no. La crisi permanent de la música en català és intencionada. Amb quina finalitat, ells sabran.»
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada