A Million Units in January

 

(11 de gener de 2022)

Amb les noves-velles cançons quasi al sac, m’he parat a pensar sobre «Hymns». És l’àlbum que queda més despenjat en producció, i per tant el que ho té més fàcil per a ser vist com el pitjor de la meva carrera. Amb el que acabo de decidir que el reproduiré, que no és el mateix que una regravació completa. El pla és senzill: agafar les mescles originals i afegir-los pistes aquí i allà, de manera que no sonin terriblement antigues. I només caldria afegir una nova veu a «Hail Thou Once Despised Jesus!», on la veu ja començava a patir. No deixo de tenir a l’abast els màsters necessaris per a dur aquest procés a terme, i amb èxit. (El per què les gravacions originals van ser fetes amb un so tan bàsic es deu a dues raons: 1) comptava amb sintetitzadors molt bàsics; 2) «Hymns» era un treball compost per a ser estrenat en directe a una església evangèlica, pla que es va frustrar perquè no m’hi va voler ajudar ningú, amb el que ja no val la pena reduir-ho tot al que es pogués fer en una situació de concert.)

De fet, la meva intenció és que els meus pitjors àlbums passin a ser el «Corrupció» (on l’únic que ara voldria canviar és la lletra de «Marcianitos» i un tros vocal a «Màgia de la CNT», coses que no puc fer sense desmuntar tot el disc, que igualment és un clàssic de l’escena independent catalana) i el «1964» (que sí que el subscric tot i on ja em va bé que sigui així de desafiant, doncs es tractava d’aprendre una nova tècnica i transformar-me). I convindreu amb mi que això ja és deixar les coses a un nivell molt alt. Just el que estic buscant: predicar amb l’exemple.

*****

Mentre, segueixo escoltant als R.E.M. post-Berry, «Up» especialment. Busco un nou model. I sí, he fet tota la feina d’acabar les gravacions que necessiten del meu «sistema MIDI» per a que així no quedi cap pendent i, llavors, canviar el cablejat de l’estudi i començar a fer sessions de guitarra, algunes d’estructurades i d’altres en plan «jam» exploratòria. Sessions on segurament m’estavellaré, però que val la pena intentar perquè igualment tinc força bons discos a la recambra. I jo mateix començo a cansar-me de fer sempre els discos igual.

«Up» és, de fet, un nou model per a mi, junt amb el «Yankee» de Wilco, el «Soft Bulletin» de The Flaming Lips i el «Kid A» de Radiohead. Discos amb solera, però encara a l’avantguarda tots aquests anys després. «Up» el vaig rebre molt malament quan el vaig comprar el 1998, i no ha estat fins 2020-21 que l’he entès. Ara l’escolto junt amb els altres discos post-Berry i el «New Adventures in Hi-Fi». I un «Monster» abreujat. Estic tractant de canviar les meves preconcepcions i trobar un nou mètode.

*****

(17 de gener de 2022)

Tinc 24 minuts de música amb les vuit cançons més una que potser regravaré perquè no acaba de rutllar. Ni idea de com fer setze minuts més i estrenar àlbum nou aquest febrer.

Però ahir vaig trobar una tàctica interessant amb el MODX6: programar múltiples capes del mateix so a diferents alçades, de manera que em donin un acord fixe. És un clàssic de la síntesi analògica, però em pot donar resultats nous pel que respecta a la meva obra, especialment si faig jo mateix intervals o acords amb la meva mà. De fet, ja vaig intentar una cosa semblant amb el Stratosphere Tuning. L’avantatge aquí és la possibilitat de programar MIDI i fer la jugada amb diferents sons.

*****

Que per què no fer un concert amb bases pregravades i jo cantant «Hymns»? Doncs perquè ja he fet massa concerts a la vida i vull pau. A la vegada, la idea d’estrenar «Hymns» en concert el 2012-13 era la d’oferir un concert de compensació pels que van haver d’aguantar certa cantata de certs compositors el 2011. Fa onze anys gairebé. No té sentit. De totes maneres, tot plegat serveix per a il·lustrar per què prefereixo molt l’estudi: la música arriba a existir. Vull dir que Els Visitants valen molt la pena, però llavors toquem pel personal dels bars, i és molt frustrant. Com també és frustrant que disset anys després del «Corrupció» jo encara sigui un emergent. Mentre, anem perdent la llengua.

*****

(18 de gener de 2022)

Tinc onze cançons, trenta minuts. No sé quina és la qualitat. Sí sé que la qualitat de gravació és molt superior a les gravacions existents. La propera nit provaré a gravar dues idees.

(19 de gener de 2022)

Catorze cançons, totalment a punt, i bones. Nit creativa. Només em falta regravar «Tarde a Reacción» i fer una portada definitiva. La resta funciona. M’estic recuperant, i a més és relativament comercial, sense deixar de ser jo. Excepte per les de moment descartades «Vull ser lliure» i «1 de maig» (que aquí no encaixaven), ja no tinc desastres a la meva obra. Estic content. Però tinc son, i serà un dia dur.

(20 de gener de 2022)

No vaig aconseguir dormir fins al vespre, i fins i tot vaig gravar malament un tema nou. Però avui m’he despertat inspirat i he solucionat aquest tema, «FM 1960», i «A Merry Free For All». He canviat la portada per una de negra. Tinc un molt bon disc. Amb sintetitzadors ja només em queda refer «Hymns», les mateixes cançons però ben gravades. I a per veus i guitarres. Al vespre he remasteritzat «Eerie Burger» que sonava amb fregit al final, un tema de mala limitació.

*****

Amb el que no queda massa a dir. El «Duncan Drawings» l’editaré com a rareses, com també el «Horns in the U.S.A.», via RouteNote (a Bandcamp ja hi són). I com a regravar, ja només queda «Hymns»: molt bones cançons, però pateix per la producció, i quan el tingui regravat el republicaré traient de circulació la versió antiga. I a gravar veus del «Charleston».

El «Duncan Drawings» i el «Horns in the U.S.A.» rebran un parèntesi en el títol de «Rarities nos. 1 & 2», de manera que puguin córrer món sense patir. El «Buy Guitars EP» serà el «Rarities no. 3», però no el publicaré al gran internet: són gravacions que per diverses raons he de tenir disponibles, però que no acompleixen estàndards (excepte «Buy Guitars», clar! És un tema de To Be Continued que va funcionar gràcies als meus companys, simplement no és un tema meu en solitari, amb el que l’ofereixo al meu Bandcamp per un tema de completisme).