He escoltat les dues cançons que de moment circulen del nou disc d’ABBA, «Voyage». Estan prou bé. Falta veure com serà la resta del disc, i aquí hi ha dos possibles errors: 1) vincular-ho tot a un gran espectacle amb avatars a Londres, mirant de generar una expectació enorme; 2) que el disc esdevingui només una excusa per a aquest espectacle. Admeto que l’espectacle amb avatars no m’interessa. M’interessa el disc, que intentaré comprar en CD en algun moment entre novembre i desembre. Però és això: estan mirant de generar tanta expectació que, o el disc és el millor de la seva carrera, o pot haver-hi decepció. Ja els va passar una cosa semblant a Austràlia als anys 1970: durant un temps van estar tan presents a totes les ràdios i televisions del país que arribat un punt la gent se’n va cansar i va desconnectar (com també els va passar als Bee Gees als EUA en la seva etapa disco). De fet, aquesta mena de grans campanyes publicitàries amb molta inversió solen fallar en això: només poden generar un gran pic momentani, després del qual la gent s’avorreix i desconnecta. En un altre nivell li ha passat també a Rosalía: «El mal querer» és un gran disc, però després Rosalía ha estat més coneguda pel que n’expliqui la «premsa rosa» que per cap referència seriosa. Sony ho hauria d’haver previst, i el resultat és matar a una artista.
Tot i que, entre nosaltres, la «premsa rosa» no hauria ni d’existir. Admeto que de vegades m’hi refereixo com a «Facha Ideal», una denominació que s’hi adiu molt més.
*****
En certa manera, tant «Level Playing Field» com «The Disclosure Shortfall» tornen a existir. En estadis molt primitius, això sí. I preguntant-me com gravar-los per a treure’ls de «dos àlbums midi més». De moment, «Level» existeix com a demos amb estructures completes però amb fins i tot demos d’un sol instrument en alguns casos. «Shortfall» és, simplement, una carpeta amb idees de l’era Corrupció que no arriben ni a constituir cançons, tot i que les podrien originar i amb aire «retro». Que ho hagi compilat es deu al «mono» de no estar gravant.
*****
Acabo d’escoltar una reducció a estèreo del «Zaireeka» de The Flaming Lips. Sense el concepte de «disc de pàrking», sona a primera part una mica més radical de «The Soft Bulletin». Però començo a preguntar-me com arribar a un punt així. Estic atrapat en una vida massa mundana.
*****
Wish-list de guitarres: Harley Benton HB-35plus (Black, potser, però no n’estic 100% segur), Epiphone ES-335 Figured IG Original ES Blueberry Burst, i dubte entre Harley Benton CST24 P90 o Epiphone Wildkat (o Epiphone Casino Faded Blue). Una altra opció per a aquest darrer slot seria comprar una Squier Affinity Starcaster i posar-li pastilles SD Phat Cat P90.
Tot esperant que el dia 27 encara pugui intentar-ne una...
*****
Una mica sorprès per la polèmica amb els vestits de la política de C’s Anna Grau. Certament no me n’agraden les idees. Però no acabo de veure quina és la importància que te que vesteixi d’una manera o d’una altra. De fet, admeto que a la foto de la polèmica ella no em desagrada com a físic, i que si de cas allò criticable és que és una altra espanyolista incapaç d’encertar una sola mesura. Però és això, demanem a tothom que sigui perfecte i llavors ens fotem amb la gent per autèntiques bestieses. I així ens va. Jo no vestiria millor.
*****
Porto anys sorprenent-me que «Star Wars» sigui unànimement considerat el pitjor disc de Wilco. És un disc amb molta energia, amb certa agressió experimental. De debò que de vegades no entenc a la crítica. (Per a mi, el pitjor disc d’ells és «Schmilco», sembla ser que amb bones lletres, però amb un so dessaborit i apagat, quasi com gravat i deixat estar. «The Whole Love», sense arribar a aquests extrems, també és un disc que falla, excepte evidentment per «Art of Almost».)
*****
Reparacions pendents: un retoc a la celleta de la Telecaster a la primera corda (fa una mica de sitar), arreglar una mandolina amb una peça desencolada, fer posar pastilles bones a la Älvian SG estèreo, fer arreglar cert multiefectes blau, fer posar pastilles FilterTron a la Gretsch, i com a últim fer arreglar la pletina Tascam 122.
I a internet ho veig molt car i sempre de segona mà, però reconec que si algun cop ho veiés barat en una segona mà, m’agradaria experimentar amb un quatre pistes de cassette amb variador de velocitat. Amb cassettes treballava d’una manera i obtenia uns resultats que des que em vaig passar al digital no he pogut obtenir més. I potser una idea a intentar és la d’intentar crear sons que només es puguin obtenir una vegada.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada