Acabant de rumiar la jugada de les guitarres. Dos dels tres “slots” estan a lloc: una Harley Benton HB-35plus (Black, potser, però no n’estic 100% segur, l’acabat Lemon em recorda més la meva antiga Epiphone Riviera, sense ser tan maco) i una Epiphone ES-335 Figured IG Original ES Blueberry Burst (més cara, però he vist un lloc a Barcelona on està una mica més bé de preu, la compraria per l’acabat I per la forma). Al tercer “slot” hi posaria una Squier Classic Vibe Starcaster Natural (acabat en homenatge a la Riviera, però a la vegada no m’explico com fan costar cinquanta euros més l’acabat sunburst en tres tons). Havia rumiat comprar-ne la versió Affinity I posar-hi pastilles P90, però m’he adonat que tinc una Ibanez AMF73 rondant per l’habitació i que li puc fer posar unes pastilles Seymour Duncan SPH90-1 Phat Cat Niquel (les de fàbrica són unes humbuckers ceràmiques que no estan pas malament, però crec que guanyaré amb el canvi, també estèticament). Aquest «tercer slot» vé motivat per la meva antiga Epiphone Wildkat, però una de nova em sortiria cara pel que realment és (no deixa de veure’s com una guitarra de principiants, quan de cara al públic cal cuidar l’aspecte visual), i com a guitarra amb Bigsby ja tinc la Gretsh G5122 Electromatic, a la que en algun moment li faré posar FilterTrons i tindré un guitarrot. I amb això tancaria la llista. Potser d’aquí a uns anys em deuré una Fender Meteora, però més per a tenir un exemplar d’un gran disseny que per una necessitat real, i el 2022 i 2023 tindré altres prioritats.
Tot i que fa uns dies vaig escriure a Fender Ibérica sobre una Squier Paranormal Cabronita Telecaster Thinline, i si la tornen a fabricar en Fiesta Red toca Tele amb P90s (i no modificar la Ibanez). Part de tot això seria amb els endarreriments, part pel meu compte a mesura que pogués, sense tocar el compte del banc que ja aniria a pagar deute. En fi, un possible «quart slot». Aprendré a estalviar...
*****
De fet, reconec no estar gaire entusiasmat amb la compra d’una taula Behringer per a sortir del pas, perquè el que jo realment necessitaria seria o una taula digital (cares ara mateix) o una taula Neve (hi ha un sumador Neve que costa quasi 3000€ i que em resultaria ideal però que no em puc permetre). A la vegada, no em desagradaria gens tenir un SSL Fusion per a masteritzat analògic, i tenir dues de les tres grans marques al meu estudi, garantint un senyal net (la tercera és Chandler Limited, però incorporar dos previs i dos compressors em sortiria a 12.000€, una despesa totalment fora de lloc quan encara tinc la casa sense resoldre).
*****
Aparentment, a Vinaròs els preus de les cases estan molt més bé, però m’implica sortir de zona independitzable i perdre molta seguretat jurídica (si és que a Ñ en tinc cap). Toca seguir amb el pla del terreny i la casa a la quinta porra. També falta veure què passa als Estats Humits, on es preveu nova recessió mentre aquí encara no hem sortit de l’anterior. Diguem que la clau de tot és com punyetes esquivar els obstacles dels bancs. Perquè tot el sistema és un desastre. Ja fa vint anys que busco casa, i el normal hagués estat que a vint-i-cinc anys ja hagués pogut comprar-la. En fi, mai no entendré per què un bé de primera necessitat com és una casa s’ha deixat en mans del mercat com a bé especulatiu: o es posen preus màxims assequibles i s’obliga als bancs a finançar un primer habitatge (i s’eliminen les despeses i impostos), o això sempre serà el caos. A la llarga no descarto ocupar un pis buit de banc si se’m continuen posant obstacles. No era el que volia però ja m’intueixo que hauré d’acabar fent guerra de guerrilla.
*****
Onze de Setembre, i a dia 10 no tinc ni idea de què fer: no vull anar a la mani de l’ANC, i no em queda clar on més on anar, doncs també vull assegurar-me de no manifestar-me amb la ultradreta. Que des de Madrid presumiran que el «soufflé» ha punxat? Segur. Però no ha punxat, simplement l’hem d’organitzar d’una altra manera i sense els actors oficials. Mentre, ERC segueix fent el ridícul. Que estic molt content que no es faci res a l’aeroport, sobretot per la banda mediambiental. Però queda clar que l’Aragonès només és on és per a llepar-li el cul a Madrid i aturar l’independentisme, sense per la resta fer res de bo. Fins i tot el cartell institucional de l’Onze ha fet enfurismar molta gent: cap referència a la independència, i fer servir a un Pau Casals que ja no es pot defensar. Clar, no queda clar com protestar demà. Si fins i tot l’ANC farà acabar la seva mani a l’Estació de França, on no se’ns hi ha perdut res. Crec que temen un assalt al Parlament, que és justament el que caldria i del que parlarien els mitjans internacionals. En fi, el pitjor Onze.
I sí, la República del Minut hauria d’haver estat la República, i a defensar-la que podíem.
Són més presos ara que quan eren a la presó. Que facin un pas al costat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada