Divendres a
la tarda vaig anar amb els d'artteràpia a veure l'exposició de
l'Ocaña a la Sala Muncunill. Vaig sortir una mica trist, però no
per cap mancança de l'exposició, molt bona, sinó pel molt que li
va costar sortir endavant, només per morir d'aquella manera tan
estúpida, amb el que va morir quan li esperaven els millors anys de
la seva vida i de la seva obra. Una obra que sempre estarà a mig
construir, i el món sempre la trobarà a faltar. Per si de cas, vaig
comprar el catàleg, a un preu més accessible que els dels museus de
Barcelona, on has de ser ric per poder comprar-te un catàleg.
*****
Documento
aquí un fet estrany a finals de l'any passat: la meva assistència
al programa de TVE-Sant Cugat "Ara i Aquí", on vaig
assistir com a convidat per a expressar-me sobre no voler la UE... i
vaig marxar de l'estudi sense haver pogut dir ni piu. De fet vaig
demanar poder assistir a un altre programa, però diria que ho tinc
pelut. Tot i que no vol dir que no estigui agraït per
l'experiència...
*****
Dilluns vaig
acabar el "Random Rain" i dimarts el vaig penjar al
Bandcamp. Altres llocs estan a l'espera. En tot cas, reaccions força
bones. Els que volien bona música estan encantats, realment he pogut
redreçar l'àlbum. Els que volen que canti, menys, no estan tan
satisfets. La pega per cantar és que ho he de fer de dia, i de dia
no puc per agenda plena. I encara no tinc la veu prou neta després
de l'última afonia. Em preocupa la picor al meu coll, també. Però
tocarà acabar els àlbums cantat que tinc pendents: 1980, Santuari,
Himnes refet... I també dedicar hores a fer un àlbum amb guitarres
que em té insegur però que pot estar bé d'intentar per a un canvi
de mètode.
I em guardo
les restes descartades del "Random" per si en algun moment
cal un "Duncan Drawings IV".
*****
No deixeu
d'assumir el desafiament d'escoltar el "Cottonwood Hill" de
Brainticket (1971).
*****
Una guitarra
que m'havia fet somniar per les seves opcions de color ha estat
descartada: la Epiphone Les Paul SL. Raó? Està tenint unes
crítiques terribles. No vull llençar els diners.
Mentre,
l'Angry Drive ha arribat després de molt temps, i sona bé (l'AKG
D-112 encara s'ha de materialitzar).
Em recomanen
una Fender PM-1 com a acústica de sis cordes. Prenc nota. Però
reconec que trigaré a poder-la comprar. Aquest 2018 serà l'any de
pagar...
*****
Dimarts
baixo a Barcelona. Sé que baixo a que em pegui la policia espanyola,
però per a ells serà el final, facin el que facin, i això és bo.
Molt bo. Benvinguda, República.
*****
Que mediocre
que és M. Rajoy. Que mediocre.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada