Rajoy és imbècil. Passeu-ho!
I em guardo el que penso de Garzón perquè encara hi sortiria
perdent.
L'1 d'octubre a primera hora tots als col·legis.
*****
Adonar-te que saps que algú està en una situació insostenible però
no poder fer-hi res perquè tothom es passa la pilota entre ells
mentre s'escuden en la llei. No és agradable.
*****
Donat
que tenia poc cost, he fet el pas per a un amplificador d'auriculars
de rack Alto HPA6
(i un instrumentet de vent
senzill, un Yamaha Venova
YVS-100 que es veu que és
molt nou). I a esperar. M'hagués encantat fer el pas per a un baix
Hofner 500/1 Ignition, però no podia ser (almenys sé que és un
instrument obtenible a Terrassa si calgués, cosa que no es pot dir
ja de Fender). La Dot, mentrestant, té unes pastilles Seymour
Duncan Seth Lover daurades, i
el so ha millorat sensiblement. Les antigues SD Pearly Gates són ja
a mans del Petiso, en farà un bon ús.
*****
Apuntar un altre possible "remake"... el "Corrupció"!
Però seria un afer molt diferent del de "Himnes". Per
començar, en aquest cas ambdúes versions de l'àlbum coexistirien a
internet. I, de fet, hi ha força temes que ja estan bé com estan,
començant pels dos darrers, "Moscas" i la "Torradora".
Pel que només em semblen necessitats de regravació vocal "El
Jabón a Pista" i "Màgia de la CNT". I un altre canvi
crucial seria substituir la versió oficial dels "Marcianitos"
per una mescla anterior amb millors greus i amb una pista vocal molt
més suau i fluïda (però tothom se'm queixava que no s'entenia!).
Potser un petit editatge a l'inici de "Granollers" per a
incorporar aquell petit sorollet que hi ha al principi i que no és
al multipista original. Poc més. I més endavant posaria al bandcamp
un recull de rareses gratuït amb versions inusades de temes del
disc. Hi ha camp per al completisme.
Mentre, la regravació d'"Himnes" està començada... i
encallada. Massa nervis. He de descansar.
*****
Bastant enganxat al recopilatori de rareses "1967 - Sunshine
Tomorrow" dels Beach Boys.
*****
Jo, si he de sentir nostàlgia d'alguna cosa que no he viscut, és
dels bons estudis de gravació entre 1960 i 1967, amb les seves
taules de mescla a vàlvules, les seves cambres d'eco, els seus
magnetòfons, els seus compressors, els arranjaments, els músics
d'estudi, l'experimentació tècnica... Sí, ara tot és més barat i
més flexible, i és una gran cosa, però trobo a faltar aquella
calidesa. De fet, si en un aspecte sóc retro, és en què intento
fer allò amb tecnologia actual. I per cert, no empro autotune, només
"comping" a les pistes vocals i sense excessos.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada