Definició de música

La música és física del so aplicada, operada des de la teoria de la informació. Aquesta informació s'entén com a un conjunt d'elements discrets (sons, afinacions de sons, harmònics, relacions de fase, equalitzacions...) que són percebuts com a estímuls pel nostre cervell, i que en si mateixos estan desposseïts de contingut semàntic. Així, en parlar d'estils musicals crec que és molt més correcte parlar de sistemes, subsistemes o conjunts de sistemes formats per sons discrets, més que de llenguatges. I compondre no és sinó generar noves seqüències d'ones.

dilluns, d’agost 07, 2017

Moment de dubte

Moment de dubte. I d'estar cansat. No em relaxo. No estic creatiu.
He estat donant voltes a la idea de regravar quasi tot el "Feina 2.0". Però no ho faré. Per una banda, és dispersar-me massa. Per una altra, és un material que sempre funcionarà molt millor en directe amb Els Visitants. I per una tercera, es necessitaria molt més que regravar el material existent amb una producció molt millor: hi ha cançons que només puc descriure com a frustrants, especialment "We Can't It Out (George Harrison)", "Tot el que s'ha perdut" i la terrible "Funeral". Per sort he millorat molt com a compositor des d'aleshores. El "Biedroneczki" és un àlbum possiblement menor però sona tan bé que em té entusiasmat. Aquest és el nivell de producció i arranjaments que podia haver assolit amb el "Feina 2.0" si l'hagués pogut fer sense pressions!
A la vegada, hi ha la nova carpeta de temes brutalment inacabats. M'agradaria acabar-los. Però hi ha alguna cosa frustrant en elles: en sentir-les no puc evitar pensar que sonen a ja conegut, a una versió de mi que potser ja hauria d'anar deixant enrera. Però tampoc no acabo de veure com portar-les a una altra, nova pantalla. Sempre puc fer un volum 5 de la sèrie "Duncan Drawings", però ja la volia deixar tancada amb el volum 4. En tot cas, reconec que m'agradaria descobrir noves tècniques, alguna cosa que em servís de nova frontera, un pas més enllà. Potser hauré de llegir nous pdf's i nous articles a la xarxa. Nova informació que em faci provar alguna altra cosa.
Samplers, potser?
I potser el proper post aquí podria ser resumir el que sé de producció i enginyeria de gravació.

*****

Vespre Michael Jackson als meus auriculars. I encara que no sigui exactament el meu terreny, vaig entenent per què és considerat un geni. I és una via per entendre un estil de producció propi de grans estudis amb molts mitjans, però condicionat per les llistes d'èxits, i certament molt diferent al que faig jo amb les meves eines. I fa unes setmanes vaig llegir una entrevista al seu enginyer durant els 1980, amb molt bona informació.
Com també he trobat una bona entrevista amb Michael B. Tretow, l'enginyer d'ABBA. Estic amb les antenes molt obertes, intentant buscar el nou camí.

*****

Equip? Tinc un amplificador d'auriculars Alto HPA6, que encara he de connectar i provar. Amb això tinc un estudi bastant complet. L'interfacte Tascam US-16x08 ja és enrackat i connectat, l'he de provar. Possibles addicions? Només dues: un segon moble de rack (en tinc un heretat de Paramètric però no és estàndard i preferiria fer-lo servir de moble, apart que l'Alto no hi cap), i algun que altre micròfon de condensador per poder treure partit del Tascam, amb una possibilitat essent l'AKG C-3000 (o, si més endavant sóc ric, un Neumann U-87, reconec que em faria feliç tenir ni que fós un micròfon de nivell plenament professional, tot i que ara mateix és somniar truites, no tinc diners).
Em poden fer falta un parell d'estoigs de guitarra semirigids, i un pel sitar, que encara he d'acabar de posar a punt, serà al setembre.
I estic molt interessat en una guitarra que encara no és a les botigues: la Epiphone Les Paul SL. És una guitarra molt barata. No és que n'estigui esperant les grans prestacions, evidentment, i segurament li hauré de fer modificacions i posar-li pastilles decents. Però reconec que hi ha una prestació estètica que fins ara no havia pogut trobar: es podrà trobar en acabat groc. Per tant, no corre molta pressa, però és normal que m'interessi: m'agrada el color groc.

*****

Compàs d'espera polític, però Madrid ens fa la guitza tan com pot amb coses com el caos a l'aeroport d'El Prat. Jo d'aquí me'n vull anar...
I reconec estar molt parat culturalment. Crec que em cal una nova casa on poder llegir i veure pel·lícules. Maleïts siguin els bancs i empresaris immobiliaris, pel caos en què ens tenen.