La matinada
de dimecres 12, passada en blanc, Vaig reorganitzar una carpeta
anomenada "Wendoline, or when Rickenbackers eat pizza". Un
nom purament de treball, per cert. Fins ara consistia en les idees
tontes recollides desde 1999 i que mai no acabaven de trobar una
casa. El que vaig fer va ser triar les bones. I agrupar fragments que
es podien relacionar. I ajuntar finales amb audios, o treure un audio
d'algun finale perdut. De manera que ara tinc 24 "temes",
dels quals no més de dos o tres estan estructurats i cap no està
acabat. Hi ha molta feina a fer i s'ha de fer amb calma. Però
almenys vaig poder agrupar les pitjors idees en una altra carpeta,
fer un backup de tot, i fer espai al disc dur.
A la vegada,
vaig "inaugurar" una altra carpeta amb el nom de "Bongo".
És a dir, l'àlbum que vull fer de ritmes llatins. Però de moment
només hi ha un treball de portada reaprofitat, el de la primera
versió de "1980". I el concepte de fer tot un àlbum en
plan "Two Shoes in Shoreview". Per la resta, és aire. Ni
una idea musical apuntada. Només començarà a omplir-se quan em
pugui relaxar i posar-me creatiu. Doncs quin àlbum...
*****
Admeto no
entendre en absolut el funcionament de la ment de Joan Coscubiela. És
l'home koan, permanentment desconcertant. Com Rabell, d'altra banda.
I Ada Colau
porta decebent-me des de 2015. És molt trist. Fins i tot la PAH la
critica.
*****
Si Pugdemont
havia de cessar a Sant Baiget Màrtir? Sí. Com també fer canvis a
altres Conselleries. Fins ara no era el seu govern, i una cosa que ha
quedat clara és que al PDECat encara hi ha rastres vivents de
l'antiga Convergència. Peix al cove i tal. De totes maneres, és
normal que el tema hagi aixecat polèmica: pel votant crític són
canvis difícils de vendre.
*****
Comentari de
fa una setmaneta sobre el desencontre PP/PSOE, també interessant
d'analitzar per si mateix:
No deixo de
pensar en un pas més enllà. Nosaltres els principatins estem a punt
d’anar-nos-en, sigui via un referèndum que cada cop tinc més clar
que guanyarem els del “Sí”, sigui via una DUI si Madrid duu la
seva negativitat als seus extrems més ridículs. Però aquesta
mateixa negativitat està impactant negativament a la resta de
l’estat espanyol. Simplement, l’aparell estatal i la seva premsa
estan provocant tant a la seva població contra nosaltres, i ho fan
tan clarament per tapar les seves pròpies vergonyes, que els primers
signes de divisió ja estan apareixent. De moment és un PSOE en
crisi d’identitat, un exèrcit clarament emprenyat i amb ganes de
fer-ne una, i una població dividida entre els que voten PP i els que
tenen clar que alguna cosa està fallant, sense que ningú no els
digui realment quina. Quan nosaltres els principatins no hi siguem i
s’hagin quedat sense els nostres diners arrabassats, tota aquesta
volatilitat ha d’explotar per alguna banda. No m’atreveixo a dir
quina, però sort en tindrem de no ser-hi.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada