Baiget?
Podia haver passat a la Història com un dels consellers del govern
que va aconseguir la independència, i en canvi s'ha relegat a si
mateix a la categoria d'un "podia haver estat". Tot per
esbombar una sèrie de pors poc fonamentades en una entrevista a El
Punt Avui. Una jugada poc intel·ligent que li ha costat el càrrec.
No serà enyorat. En fi, avui no he pogut estar quasi per les
notícies, però que hi hagi el compromís que un "Sí"en
el referèndum portarà a la independència en poquíssims dies és
en si mateix una notícia de les que engresquen d'allò més. Mentre,
ahir vaig ser a l'Hospitalet amb Poble Que Canta, a l'acte
d'homenatge a
Meritxell Borràs i Anna Simó,
dues dones admirables i sense por. Content d'haver cantat per elles.
*****
El
Laberint d'Arcàdia II? Va sortir millor del que em pensava i força
bé per estar tan poc preparat, i surto al Diari de Terrassa en una
foto en primer pla, però reconec que en participar-hi només estava
complint l'expedient. De fet, durant dies l'he estat anomenant el
Laberint d'Arcàdia Cheap Edition, el qual explicita prou bé el meu
cinisme al respecte. En fi, un obstacle menys.
*****
Diumenge
2 a la tarda vaig regravar la base de "Nearer, My God, To Thee"
d'"Himnes". He après com havia de retocar el midi de certa
pista per a obtenir el so d'orgue "staccato" que volia
originalment i que el 2012 no havia sabut capturar. Ara sona molt
millor. Amb el que espero que aviat podré començar a regravar les
veus. No deixa de semblar 2007-2009, quan l'agenda se m'ocupava
inexplicablement i no podia fer plans a més de dos dies vista. És
duret. En fi, vaig aprofitar que estava inspirat per fer uns retocs
al treball de portada d'"Himnes" (actualitzar un detall als
crèdits i afegir "Hymns" en caracters més petits sota el
títol original a la portada) que compten amb el vist i plau del seu
autor, en José Luís Algar, que entre d'altres coses és un
portadista i il·lustrador excels...
*****
Aquesta
passada estona he estat rescatant la portada que em va fer en
Soundreamer pel "1980". És guapíssima, però sempre havia
tingut un problema: la informació que contenia respecte de títols i
crèdits estava desactualitzada, i aparentment no hi havia manera de
corregir-la sense carregar-me les imatges de fons. Però m'he adonat
que hi havia uns PDFs que contenien tot aquest treball de portada...
i obrint-los amb un nou programa que m'he baixat, he aconseguit
separar text d'imatge! Amb el que ara tinc les imatges amb només el
text que m'interessa, i tant títols com crèdits es podran
sobreescriure on calgui a l'últim moment. Només falta una última
tasca: trobar quina és la font de text original (i baixar-me-la si
no la tinc) per així respectar al 100% el treball original d'en
Soundreamer que fa aquesta portada tan atractiva. (Jo tenia una
portada original meva pel "1980" que no era gaire pitjor,
però ja trobaré la manera de reaprofitar-la en un altre projecte i
amb un altre títol.)
La
llista de títols pel "1980" queda així:
1.
Times New Roman
2.
Subluna Park
3.
Axateia
4.
Challenger
5.
Binarium 70 Ophiuchi
6.
Atlantic Rain
7.
I Am Trying To Crash Your Car
8.
The See And See Machine
9.
Disco Demolition Night
10.
Freedom Fighter
11.
Elvis Preisler
12.
All You Need Is Glub
13.
Three Mile Island
14.
The Bérégovoy Effect
15.
Fasten Sea Bells
16.
Chronic Drawings
17.
Gamma Cephei
18.
Edinburgh (Piobaireachd)
19.
Tune of the Century
20.
Rats on DNA
Tenint
en compte que les bases estan acabades i l’ordre que tindran en el
disc està decidit, tot des de l’hivern de 2014 com a molt cap
aquí, això vol dir que aquestes bases tenen ja els seus títols
definitius. Tot un esdeveniment! L'única part trista és que les
lletres també seran en anglès. Per molt que per la resta vull
defensar el català i el meu país, simplement és inútil escriure
en català quan quasi ningú d'aquí no me'n fotrà ni cas. M'he de
buscar públic a l'estranger com sigui, perquè intentar llaurar-se
una carrera a Catalunya sense ser un dels escollits és simplement
inútil.
*****
Vaig rebre
el Together at Last del Jeff Tweedy. Tot són versions acústiques a
veu i dues guitarres de vells temes de Wilco més alguna raresa
d'altres projectes. Estan fetes amb gust. Igualment no és un disc
essencial. M'agradaria que es tornés a posar les piles, fós amb
Wilco o en format Tweedy.
Molt més
interessants són el "Odessey and Oracle" de The Zombies i
el "Hawaii" de The High Llamas. I l'"Integrity Blues"
de Jimmy Eat World, el grup que no decep mai.
I he
encarregat a Polònia el "Nie wierz chlopcom" de Filipinki
i Bez Atu. Un disc que va quedar inèdit el 1970 i que ha estat
editat com a raresa aquest febrer passat. Tot em fa pensar que és
una obra mestra perduda. Us ho confirmo quan arribi.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada