Quin any el d'aquell dia!

Terror... Sí, els soferts periodistes de Tivizrí estem espantats: en Patinet continúa a la seva habitació de sempre! En fi, som uns "mandaos" i l'hem d'entrevistar. Hauríem d'haver-li posat una espelma a santa Oprah Winfrey.

Què t'ha passat? Fa un any estaves seguríssim amb el "1964" i ara...

Teniu raó. Ha estat un any absurd. Tot plegat és molt depriment. Necessito que el 2017 sigui millor. Tots ho necessitem. Odio el segle XXI.

Tan agressiu ha estat?

Potser ara estic una mica més calmat. Necessitaria tres mesos així, i poder centrar-me en la meva obra. Si tingués diners, me n'aniria un parell de mesos a un lloc apartat, i escriuria, compondria amb midi, i em banyaria a la piscina de l'hotel, o bé a la platja del davant. És el segon any que no puc anar a la piscina de Vallparadís, i ho noto.

Però t'ha portat coses bones aquest 2016?

Algunes. Quasi arrodonir el meu instrumental (i arrodonir-lo pel que fa a estudi i a Visitants), una visita a Tenerife el gener, una càmara de fotos com Marx mana, una exposició de dibuixos, i una visita a La Goleta amb Visitants. I l'escalf dels amics. També un amic nou, fantàstic, a Granollers, que em va conduir a un 1 d'octubre a Pamplona, cantant cançons patriòtiques basques i tocant la Fender Villager. I, curiosament, un concert de la Massa Coral fa pocs dies, el 17 de desembre: repertori diferent (Britten!), ho vam fer bé, Sant Pere quasi ple, i el públic encantat. Ja era hora.

I l'exposició?

Va tenir molt ressò i molt bones crítiques. No m'ho esperava. L'inauguració també va ser un breu moment de "tot funciona". No m'ho semblava uns pocs segons abans de començar. Però la conjunció de Josep Sans, Marie Lottré i Sílvia Alcàntara va ser imbatible. Sobretot la Sílvia, que va llegir un conte meu amb aquella entonació tan seva, transformant en màgia un dels meus escrits apanyaets. Públic càlid, fotos, emotivitat... Sempre ho recordaré. Moltíssimes gràcies a tots/es.

I l'article del Diari de Terrassa?

Em van contactar, i em van venir a entrevistar i fotografiar. L'entrevista és un extracte del que vaig explicar, i és millor per això. Per mi va ser una tarda normal, sense més. No m'esperava que tindria tant d'impacte.

I quines coses no tan bones t'ha portat?

Tota la resta. Ha estat un any molt confús. Porto molts mesos sense treure disc. Tot just ara començo a posar-me a la feina, i n'estic fart que mai no pugui tenir la garantia de tenir un determinat temps per a mi. Des d'abans de l'estiu que ja van començar a sortir-me responsabilitats tontes. Amb el que he estat distret de la meva pròpia feina. I he estat molt nerviós. Apart, l'economia no em va bé.

Allò del pis...

La frustració més gran de l'any. Els meus germans triant-me un pis (una mica petit), jo signant tot de documents entre banc i immobiliària, tots buscant certs documents com micos... de sobte, silenci... i al final el banc va decidir modificar unilateralment les condicions, fent-les molt més oneroses. Vam haver de dir que no (a sobre, es veu que la meva pensió no és embargable, que divertit). Allò interessant és que fa pocs dies que tinc un préstec preconcedit per una quantitat ridícula (insuficient per a una casa, però). En què quedem?

Ens pots resumir l'any polític?

Divendres 16 de desembre vaig anar a donar suport a la Carme Forcadell. I Madrid vol fer coses pitjors encara. El bo és que com més escarafalls fan, més s'adonen les cancelleries de mig món que Espanya és democràcia-ficció, prenent el pèl a tothom qui pot. Seria divertit que, el dia que Catalunya esdevingui independent, la UE la rebés amb els braços oberts mentre feia fora una Espanya corrupta, pobra i súbdita fervorosa d'una monarquia bananera i d'una constitució incanviable i escrita entre sabres.

Això sí, tot podria ser millor si la representació actual de la CUP no fós tan matussera. Porto tot l'any penedint-me d'haver-los votat. No els votaré mai més. Quin disgust.

Rajoy? Un pallasso. Oblidem-lo.

Trump? Ell sol pot acabar amb tota la civilització occidental. Pot deixar el món pitjor del que l'han deixat Bush fill i Obama, que ja és dir (quins pallussos!). Que per què l'han votat? Una forma de protesta d'una classe obrera nul·lament formada i que no sap com ha de canalitzar el seu ressentiment cap a les anteriors administracions. És un problema escolar: mentre l'educació universitària és caríssima i t'endeutes per tota la vida, l'educació primària i secundària és tan dolenta, que bàsicament aprens que vius als Estats Units, que vius en una gran nació, que aquesta nació es governa des de la Casa Blanca (i aquí t'aprens la llista dels presidents, sencereta) i que Déu existeix i ens governa, Bíblia i Creacionisme inclosos. I res més. La gent surt de l'educació secundària (si hi arriben) amb una mena de núvol confús. No estan preparats per votar. Es creuen qualsevol cosa que els expliquin per la tele o a l'esglesia local. Les conseqüències les anem a patir tots, a partir del 20 de gener de 2017. Psicopatia pura.

Discos descoberts?

Molt bo el nou disc de l'Exèrcit d'Islàndia, "Atraccions", amb producció estelar de l'Albert Palomar i uns islandesos en estat de gràcia. The Harlock també han tret disc, "Love Sex Hate", potser sense un single clar, però el tot és més que la suma de les parts, pel que també és una novetat important.

Passant als EUA, he descobert el "Clarity" dels Jimmy Eat World (1999), no exactament punter però sí una perla que per aquí no sembla haver descobert ningú. Wilco han tret "Schmilco", i musicalment té els seus moments però reconec que no m'agrada tant com "Star Wars" (2015), tot i que em perdo les lletres, que pel que he sentit són molt bones i frapants. I tot just estic assaborint el "Hardwired" de Metallica, que vaig comprar el dia que va sortir (3 CD!).

També he encarregat el "Notes of Blue" de Son Volt, tot i que aquest no sortirà fins el febrer.

I en mp3, el "Poppy Nogood – SUNY" de Terry Riley, un directe valuosíssim de 1968.

Discos creats?

Des de la primavera que està tot aturat, i la darrera cosa a sortir va ser el Duncan Drawings IV, així que no ha estat un bon any. Tampoc no he pogut promocionar el "1964", i em reca, sé que tinc un disc bo i arriscat i voldria que se n'assabentés tothom, a veure si enterrem d'una vegada el rock català i la música cumbaià. Que la independència és a tocar i no podem fer el ridícul.

Almenys aquests darrers dies hi ha hagut petits moviments. Les lletres del Santuari estan acabades, a la fi. I segurament tornarà a dir-se "Partisà!" Ha estat un concepte dur d'escriure, però he aconseguit millorar-lo substancialment respecte del cicle original de 2008. El disc ha arribat a sortir en instrumental com a "Santuari", però aquesta versió la retiraré aviat, tan bon punt m'operin del tabic, que pot ser molt aviat. I vull gravar amb la meva nova veu, i que s'entengui tot.

També he recuperat tot de MIDI files que tenia en formats de Cubasis VST de fa 15 anys. Alguns amb SysEx i tot. Tot i que musicalment poc puc aprofitar. Si més no, hi ha l'arranjament MIDI per a "When The World" de To Be Continued que no es va fer servir (mea culpa). Puc plantejar-me de fer-ne una cara B per a quan les nostres dues maquetes surtin a internet (en tinc ganes, falta que tots trobem el format adequat).

Amb el que falta escriure les lletres del "1980" i posar en condicions les bases del "Disfunctional" (n'hi ha de molt bones, un parell que no acaben de caminar, i en general falta gravar guitarres elèctriques, les acústiques i mandolines estan gravades en els multipistes incomplets) i de l'"Estratègies" (que és ja un avenç notable sobre els despropòsits del "Busco Feina/Accident", però això no vol dir que sigui prou bo, i estic barrinant des de fa mesos com salvar el projecte i dur-lo al meu nivell habitual). Les lletres d'aquests dos darrers àlbums ja són escrites (amb una lletra revisable, però sé d'on parteixo i que no li falta molt).

I pel 2017 tinc tres projectes que tant poden dur a alguna banda com acabar en foc d'encenalls: 1) una òpera de butxaca (però no tinc ni la idea clara del llibret; això sí, pocs instruments, i alguns d'ells elèctrics); 2) uns "Himnes II" només per a piano i veu, per a així poder fer jo solet aquell concert de compensació pels que van sofrir la tortura del "concert del caos"; 3) un "Te Deum" breu per a la Massa Coral (no me n'acaben de sortir les idees); i 4) una novel·la, de la que tinc una idea difusa però amb força elements a lloc, ara cal trobar un lloc per a concentrar-me i escriure, i crec que l'escriuré amb un vell tablet que tinc, a la Biblioteca Central, perquè a casa no tinc manera de concentrar-me.

Apart, he treballat tot l'any en un llibre de fotografia. Els pocs que l'han vist m'han dit el mateix (i prenc nota): que hi ha molt nivell, però que sobren algunes fotos i que convindria fer-ne de noves, ajustant també el nombre de pàgines. Per tant, aviat faré més sortides per a fotografiar coses noves.

Sobre art...

La gent se m'esvera tant demanant-me emocions, que en algun moment m'ho he cregut, i els resultats han estat molt discutibles. 1) No sóc un tio emocional; 2) em reafirmo en què la música no és més que un fenòmen de física. De fet, els meus millors discos han sorgit quan he volgut aprendre tècniques noves, i el seu sentit real és aquest, "1964" inclòs.

Una altra cosa és la literatura. Qualsevol idioma té un component emocional. I reconec no estar ben situat per a afrontar-ho. Igualment, no em vull quedar quiet. L'únic que té sentit és el canvi.

I les dones?

Un fracàs, com sempre. Si em moc, només obtinc que frustració. Si no em moc, ninguna no em vé a buscar. I totes van amb mala cara pel carrer, com ofeses que els homes existim. Em tenen fart.

Clar, és cert, ara tinc una bona amiga. Però és això a petició d'ella: amiga. Cap intimitat. I fa quasi tres anys hi va haver una noia a Artteràpia amb la que durant dos mesos i mig vam parlar molt, només per a desaparèixer de sobte i que ningú no n'hagi sabut mai més res. Ni tan sols no sabem si és viva. Estava prou malalta com per a poder-se haver fet mal a si mateixa. Estic trist.

I el temps va passant.

Has pensat a buscar parella per internet?

Sí... i no vull saber-ne res. No, no ho he provat. Però sí he llegit les notícies sobre com tothom hi menteix, i dels disgustos que molta gent s'hi ha endut. Allò és la selva, precisament perquè a davant no hi tens una persona a la qual puguis calibrar. Només un perfil amb una foto. T'hi poden posar el que vulguin. I t'hi posen el que els dóna la gana, tant la gent insegura de si mateixa com els psicòpates. Tot plegat no és per a mi, gràcies. Així que a seguir com sempre, sense nòvia.

(to be continued)