En poc temps
he vist dos concerts de Ran Ran Ran, després de prop d'un any de
desconnexió meva no-del-tot-voluntària. El primer va ser una nit de
juliol a Ciutat Vella. Un local del que no recordo ni el nom. El
concert va ser "per torns", una cançó de l'Albert de
Gúdar i una de Ran Ran Ran i tornem-hi. Per sort l'Albert va tenir
la millor nit que li recordo, i les dues propostes es complementaven
bé, dintre de ser molt diferents. Potser Ran Ran Ran van estar una
mica "modositos" pels seus estàndards habituals.
L'altre
concert, aquest passat dilluns 18 a una antiga fàbrica del carrer
Mozart de Gràcia. Va obrir cartell una noia que ha fitxat pel Mamut
Traçut i a la que es veia amb bona veu i amb idees, però que va
semblar una mica perduda durant tot el concert (apart d'un problema
de perícia: d'aquí a cinc anys serà fascinant veure-la, però de
moment treballa amb recursos massa limitats). I llavors... els grans
Ran Ran Ran! En un concert potent i ple de seguretat en el que van
estrenar un atractiu nou tema i on van tocar la millor "Gernació"
que els recordo, amb un Jordi Farreras especialment pletòric. En
acabar ells, vaig sortir amb el frn al carrer, tot i que quasi no vam
parlar perquè ell estava envoltat de tot el seu ambient d'amics
barcelonins i jo m'hi sentia una mica perdut. Un altre dia serà...
*****
El 8 de juny
els Visitants vam tocar al Nou Cremat. Un concert accidentadet (vam
petar dues cordes!), però rebut amb entusiasme per un públic
nombrós i, sobretot, interessant (va venir el Dr. Flo i tot). Una
gran ocasió, amb un concert maratonià en què vam tocar tot el
nostre repertori i fins i tot s'hi va colar "Nearer My Dog To
Thee".
En canvi, el
concert del 12 de juliol a la plaça 1 de Maig va resultar
problemàtic, per temes d'organització i de sonorització. Clar, que
et posin entre unes ballarines flamenques i un humorista no és el
més indicat quan toques rock independent, i el que va passar va ser
una deserció en massa del públic a la que vam tocar els primers
acords de "Shea Stadium", quedant-se només una vintena de
persones, quasi totes amics personals. A més, l'interpretació
estelar d'"1 de maig" a la plaça 1 de Maig es va veure
arruïnada perquè a un dels tècnics se li va ocórrer trastejar amb
el cable d'audio del meu sinte a mitja cançó, amb tots els sorolls
d'estàtica imaginables i per imaginar. Els nostres amics ens van
haver de tranquil·litzar dient-nos que nosaltres ho havíem fet bé.
I en arribar al local per a deixar trastos em vaig sentir de tot per
haver gestionat aquest concert tan inútil. Si ho arribo a saber dic
que no.
Almenys el
dia abans (11) a les 11:20 del matí entràvem en antena a El
Submarí, el programa de ràdio de la Mariona Tomàs, un lloc on ens
hi vam trobar molt bé i on vam brillar, amb actuació acústica breu
inclosa. En paraules d'en Jordi Ibáñez Llauradó: "Escoltant
en directe les aportacions del marc (es nota que està en el seu
ambient, sembla que estigui al bar) i el domini de la distància amb
el micròfon del mario. Grans frases: "Paul McCartney té un ego
del copón" (lluís), "tots els arranjaments passen per
l'aprovació del Lluís, és el boss" (albert) o "vindran
Marios a escoltar-vos [al concert de demà]" (la presentadora).
Però el millor, evidentment, "Automatic Day" en directe,
tot i que la guitarra saturava (potser la del Lluís era massa a prop
de l'escarxofa). Molt divertit tot plegat, bona promo. Demà volem
sentir "1 de maig" i "Granollers..." atronant la
ciutat."
*****
I la nit de
dissabte, tercera ronda del triple cartell amb la Haqni i el Pep a La
Goleta... que s'ha convertit de manera no premeditada en el primer
concert de la Tissana & the Paloma's Haqni Bandz Experience.
Estàvem fent un parell de cançons junts i de sobte va entrar tot de
gent. La jarana va ser de les que fan època, tothom ballant mentre a
l'escenari improvisàvem constantment. I l'Anna de La Goleta estava exhultant. Bé, el 12 de desembre hi
tornem!
*****
El 25 de
juliol passat, L'Exèrcit d'Islàndia van tocar al Nou Cremat. Una
bona actuació, però una mica estranya, en tocar només tres d'ells:
la Núria tenia concert clàssic i el Rubèn no es trobava bé.
Almenys musicalment la cosa va rutllar prou bé i el públic va
respondre. Ara a veure com els va una nova entrada a l'estudi a
finals d'any. Mentre, us enllaço una entrevista a en David Amat:
http://lamusicaamanseixlesferes.blogspot.com.es/2014/08/entrevista-david-amat-bateria-de.html.
*****
Únicament dir que m'he passat tot l'agost entre mogudes de trastos i obres diverses. Un mes perdut, i van... Mentre, no deixo de pensar en equip, però em sembla que m'ho pintaré a l'oli.
1 comentari:
Bona crònica, i em ratifico. Al concert 1 de maig vau estar a l'alçada, aixi que tranquils i endavant, sou grans!!!
Publica un comentari a l'entrada