Entre el 24
de maig i el 4 de juliol vaig fer els cursos de formació per a
activistes d'Obertament, la campanya antiestigma de les malalties
mentals. Allà hi he conegut a tot de gent interessant, tot i que no
els podré retrobar fins al setembre. He après coses d'ells. I als
cursos he après aspectes tècnics de comunicació que m'he adonat
que no controlava, especialment perquè tendeixo a ser molt dispers i
a no centrar-me a transmetre unes poques idees fonamentals. Bé,
suposo que la diversió començarà al setembre... Almenys pot valer
la pena que parli del meu cas, perquè sóc el fulletó publicitari
perfecte de les capacitats de la psiquiatria moderna. I altra gent
pot animar-se amb el meu exemple. Almenys estic essent molt obert
sobre el que em passa, cosa que fa deu anys em costava molt més.
*****

I a partir
d'aquí, festival d'opinions:
*****
"Sé
que hi ha gent a la que el que diré li semblarà una mala idea, però
jo penso que un exèrcit és una cosa de la que hauríem de
prescindir per poc que poguem. O, dit d'una altra manera:
m'emprenyaria, i molt, que la justificació per a fotre'ns en aquest
fangal com a país independent fós que Espanya i França tenen
exèrcits. No és, precisament, d'aquest model que volem escapar-nos?
I recordeu: exèrcit = risc permanent de cop d'estat (18-J o 23-F,
anyone?)."
*****

*****

"Well,
I write these lines to ask for an English translation of this book,
me having real trouble in trying to decipher Polish texts. As a fan
of this polish girl group from de Sixties (the first one of its kind
to emerge in Poland, in fact) I think that 413 pages crammed with
info plus a CD of rare recordings are a dream come true, specially
since there is so little info about them in the web (and almost none
of it in English, save from a pair of lyrics translations). Filipinki
seem to be an internal polish affair, and not a specially well-cared
one: only their Polish Radio recordings are collected in a systematic
fashion (in a double CD that seems to be out of print but which I
bought so recently as 2012), and all of them are "live"
versions; their official studio recordings are available in the form
of "greatest hits" CD compilations only, and at least two
of them were discontinued so many years ago as to be virtually
unlocatable, resulting in some seven songs (as far as I know) being
currently unavailable on CD (or in any legal form). It is sad,
because Filipinki were very interesting as performers and, while they
were marketed as a "teen" act with family-ready aesthetics,
some of their recordings ("Nie Ma Go", "Tarap-Tarap",
"Ballada O Kims Dallekim" or the really progressive "Biale
Muszelki" come to my mind) are good enough to deserve a wider
exposure."
*****
Escrit al
Fcbk d'una amiga molt perfeccionista:
"Sólo
una pregunta... ¿álguien quiere a las personas normales, con
virtudes y defectos, como yo? Quiero decir, Superman sólo existe en
las películas, y a los seres humanos de la vida real nos resulta
imposible tener un coeficiente intelectual de 170, hacer auténticas
proezas sexuales toda la noche y cada noche de nuestras vidas, tener
los músculos de un toro, ser omniscientes, ser telepáticos, ser
encantadores y tener la cuenta corriente de Emilio Botín A LA VEZ, o
incluso por separado. Sólo reclamo mi derecho a ser normal, a ser
humano, a equivocarme, a no tener que examinarme de nada cada día.
Creo que mucha gente sabrá de qué hablo."
"Quiero
decir, estos cartelitos de '"quiero a álguien que" tenga
tal característica inalcanzable' sólo sirven para dejarme
indefenso, hacerme sentir inadecuado, y hacerme tener tal complejo de
inferioridad que mi seguridad en mi mismo, ya maltrecha, se hunde aún
más. Tengo la sensación de que nadie me busca a mi. Lo que, no por
nada, creo que conduce a esa rátio tan alta de divorcios hoy en día:
aparentemente todo el mundo espera tal grado de perfección en su
pareja que la única consecuencia posible es la decepción y la
ruptura. ¿No podríamos estar, simplemente, contentos de que álguien
quiera estar con nosotros pese a ser imperfectos? Yo creo que así sí
seríamos felices."
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada