A tota la
gent que està dubtant si anar o no a la "V", així com si
votar "sí-sí" o una altra opció el 9-N: clar que cal
anar a la "V"! És on farem demostració de força, i de la
manera més pacífica i democràtica possible. Si els del PP es
pensen que poden ignorar a milions de persones sortint al carrer,
estan molt equivocats. Sobretot per la mala imatge que els donaria a
nivell internacional (nogensmenys perquè amb un bilió d'euros de
deute i amb l'exemple d'un David Cameron avenint-se a pactar un
referèndum a Escòcia pel proper dia 18, pel govern del PP plouria
sobre mullat). Anant al 9-N: dóna la sensació que els nostres
propis governants han intentat posar-nos nerviosos durant el mes
d'agost per a fer-nos acceptar una derrota-abans-de-començar i anar
a plebiscitàries, que és com estavellar-nos en el buit. Per sort,
aquesta darrera setmana les notícies han esdevingut molt millors,
les inscripcions a la "V" han pujat com l'escuma, i el
govern de Madrid està jugant tan malament les seves cartes que costa
de creure (exemple més clar: atonyinar a dues persones al centre de
Granollers i convertir-los automàticament en herois). De fet, pels
que encara dubteu, no us deixeu arrossegar per aquest derrotisme amb
el que ens han intentat ofegar. Que el MHP està "comandant el
procés" de manera massa reluctant i ambigua és vox populi. Que
a l'hora de la veritat hi haurà oportunistes és de preveure. Però
recordeu que: 1) és el carrer el que ho està movent tot, no els
polítics; 2) el programa del procés a nivell de societat civil
consta d'independència i regeneració democràtica (llistes obertes,
simplificació de l'administració, eliminació de privilegis
vitalicis); 3) si hi ha tanta corrupció en l'actual sistema polític
a tots els nivells és perquè aquesta corrupció és sistèmica (i
forma part d'un engranatge del que també és part la no-separació
de poders), amb el que enllacem amb el punt 2. Penseu-ho: una
Catalunya independent és una oportunitat d'or de posar a ratlla una
manera de fer que mentre formem part de l'estat espanyol no tindrem
manera de combatre. I recordeu: a una Catalunya independent totes les
decisions les prendríem des dels nostres propis interessos i sense
ser tractats com a menors d'edat per un poder exterior que a més ens
vol només pels diners. Amb 16.000.000.000 € cada any es poden fer
moltes coses. En resum, el 9-N podeu escollir entre votar no o sí-no
i continuar dins d'un estat corrupte i amb un deute inassumible degut
exclusivament a la corrupció, la pèssima gestió i l'obsessió per
l'Espanya radial, o votar sí-sí i obrir-vos la possibilitat de
canviar les coses de socarrel. Perquè el que ens espera en una
Catalunya independent no és més del mateix. És millor. Molt
millor.
*****
Breu apunt
sobre el comentari del Carod del passat 29 d'agost sobre el "5%",
escrit per mi en calent però amb obvi coneixement de primera mà: "I
segur que ara el veurem acotar el cap durant 12 hores, per després
anar-se'n a l'altra punta emocional i mirar de convèncer tothom que
ell és el gran heroi de tota aquesta història. Ja et conec, Carod.
Per tu vaig entrar a ERC i per tu en vaig sortir. No m'enganyes."
Reconec que l'anticlímax que vaig viure la primavera de 2007 encara
cou. Cal un canvi.
*****
Després de
veure accidentalment unes imatges d'un programa televisiu "rosa"
(o n'hauríem de dir "blau"?) afirmo: "crec que la simple
existència de premsa dedicada a glosar la (buidíssima) vida i
miracles de feixistes, precisament pel fet de ser-ho (encara que no
es digui en veu alta), ja hauria de suposar una il·legalitat i els
seus responsables haurien d'anar a judici i complir penes de presó."
*****
Adreçat a
una amiga anarquista: "te reconozco que constantemente busco
cosas nuevas para decir, y deconstruyo conscientemente las maneras
habituales de decirlas, en busca de nuevas maneras de organizar la
realidad. De ahí mi interés en las vanguardias experimentales y en
todo lo que suene a caos semántico y estructural como equivalente a
un simple exceso de información. Con lo que busco constantemente
nuevos métodos para generar conexiones ilógicas a partir de
elementos mundanos. Admito que es pura experimentación formal, pero
a veces pienso en la aseveración de Umberto Eco en "Opera
Aperta" (1962): "se puede transmitir todo un mundo de
contenidos a través de la manera de formar". Lo que puede, en
tu caso, traducirse en la práctica de la experimentación formal y
de contenidos como correlativo de una praxis política en la que, por
ejemplo, se puedan poner en cuestión ciertas relaciones jerárquicas
que normalmente asimilamos sin pensar en ellas porque en el ambiente
en el que vivimos són consideradas normales, aunque quizá no lo
sean tanto si logramos verlas 'desde fuera'. ¿Te puede ser útil?"
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada