En primer
lloc, aquest 2013 ha estat l'any en què la Sílvia Alcàntara i el
Rafael Aròztegui han estat nomenats Terrassencs de l'Any. Molt
content per ells.
De fet, ha
estat un any intens al Munt de Mots. Tot i que em falta poder-me
definir com a alguna cosa més que un contista d'humor. Però em
reben bé. Són una molt bona influència a la meva vida. Només em
falta posar-me en marxa com a lector. I aconseguir idear bones
trames, el meu punt dèbil.
*****
En aquest
blog, l'any ha estat fonamentalment dedicat a dos tipus de
continguts: els meus avenços a l'estudi (una mica minsos després de
maig) i, sobretot, la sèrie d'Entrevistes 2013, on he entrevistat a
força gent de l'escena independent catalana, d'aquells que no poden
publicar de manera normalitzada (excepció: el José Luís Algar, que
poc després de ser entrevistat va aconseguir contracte amb Music Bus
i va publicar el notable "Planes para después de un resfriado",
produït pel Pau Romero). El meu objectiu: donar veu a un col·lectiu
al que normalment ningú no els pregunta res i que, com es va poder
veure al Concert per la Llibertat al Camp Nou, ni tan sols no és
tingut en compte per les entitats de país que haurien de ser les
primeres a donar una oportunitat als músics independents que volem
contribuir al Gran Moment que estem visquent. Simplement, si no ets
una patum mediàtica ningú no et permet ni començar. És trist, i
és una tendència que si ens volem anomenar democràcia hem de
canviar col·lectivament.
*****
*****
Políticament,
el 2013 ha estat un any nefast i oblidable, amb un PP descontrolat
que només sembla saber fer mal, indiscriminadament i constant. I
tenim uns polítics al Parlament que no es mouen del pas. La batalla
del carrer està guanyada, així que si el procés d'independència
se'n va a l'aigua ja sabrem molt bé quins n'han estat els
responsables, entre polítics, banquers i empresaris. Catalunya serà
d'esquerres o no serà. És així de cru. Classes populars,
arremangueu la camisa, que toca pencar, i corre pressa: l'Ada Colau
ja va anunciant una segona bombolla immobiliària, els especuladors
no han après res i ja haurien de ser tots a la presó. Espanya =
Dictadura. PP = Govern psicòpata. Serà el 2014 doncs, com ens han
promès, l'any de la independència? Tant de bo ho sigui, ja no podem
més.
*****
*****
Almenys aquest
ha estat un any en què he près la decisió de tancar la meva
carrera com a cantant clàssic, que m'ha fet perdre un temps preciós
i que finalment no m'ha dut enlloc. Continuo a la Massa Coral, però
la resta ho he parat tot. No ho trobaré a faltar. A més, un últim
intent de contactar amb la Terrassa 48 per a compondre'ls una obra ni
tan sols no ha estat respost. Deixem-los amb els seus compositors
morts, doncs. A partir d'ara miraré al rock i al futur.
*****
*****

Pel que fa a
casa nostra, apart del ja mencionat disc de l'Algar, Ran Ran Ran
s'han estrenat amb "Més Brots" (un bon àlbum, tot i que
"Gernació" és tan extraordinària que la resta de
cançons, bones, queden en un cert segon pla degut a això).
L'Exèrcit d'Islàndia també s'han autoeditat "El regne
mineral", un disc que sembla tancar una època dins del grup més
que obrir-ne una de nova, sense arriscar musicalment però amb
lletres molt bones (estiguem pendents del seu directe, estan
millorant constantment i a més hi ha entrat la Núria Jaouen com a
teclista de luxe). En Xavi Eruga no ho fa malament tampoc, sobretot
com a narrador d'històries. I no ens oblidem de l'intrigant debut de
Le Clotêt Àvec Garcés, "Pasen, acomódense y salgan por donde
puedan", relaxadet però prometedor.

*****
Acabo amb un
breu apunt de concerts: recentment, dos concerts acústics dels
islandesos, bastant "de tranquis". Un d'ells va acabar amb
"Amsterdam" improvisada. Aprofito per a formular una
queixa: de veritat ningú no munta concerts elèctrics a Terrassa
City? I divendres passat vaig tocar a l'Antic Forn de Vallcarca en
cartell doble amb Dino Ratso. El Dino ho va fer molt bé, però vam
tenir a un sol assistent de pagament, i les noies de la sala van
sortir a fumar durant el meu torn. Almenys hi ha bon feeling amb el
que porta la sala, pel que un possible acústic amb Visitants no és
descartable. Això sí, ens hauríem de currar la publicitat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada