Ends...

Fa poques hores s'ha esdevingut un concert molt especial dels Cabaret Misèria. Especial per la seva qualitat... i perquè era l'últim. Sí, els Cabaret Misèria pleguen, després de quatre anys. No han trascendit els motius, tot i que sembla que ho deixen en el punt just per a poder oferir, encara, un concert com el d'avui. Han començat suavets, però ha estat una sensació enganyosa perquè al cap de pocs minuts han començat a créixer, a créixer i a créixer. El públic, força interessant (entre els assistents hi havia el Rubèn Martínez, el Joan Soler del CEHT, el Nebridi Aròztegui i la Montse Saludes), ha vitorejat el grup durant l'hora i mitja que ha durat el concert. I el Toni Ubach ha tornat a ser l'actor nat, combinant diferents registres amb l'enorme varietat estilística del repertori del grup. Al final, un brindis amb cava amb tothom que era present al pati del Bau House, amb la nit caient.

I punt i final dels Cabaret Misèria. Han estat el millor grup de la ciutat. La classe personificada. Els trobarem a faltar.

Almenys l'ocasió m'ha servit també per a parlar in extenso amb el Joan Soler com no fèiem en anys. La vida ens ha dut per camins molt diferents (ell treballa ara a l'AHC i està establint un prestigi com a expert en diplomàtica -res a veure amb diplomàcia: és l'estudi dels documents i la seva validesa tant jurídica com testimonial, ho dic bé?-), però sabem que sempre serem allà si un dia ens necessitem, i ell és el responsable que jo porti tants anys fent ressenyes per a la revista TERME (espero no decebre'l mai amb la meva tasca, que a més és molt important per a mi, tant en si mateixa com perquè és potser la tasca no musical més important que faig a nivell de ciutat).

(Me n'oblidava! La foto és d'en Rubèn Martínez).

*****

Dijous passat, per la seva part, la Massa Coral també vam fer un concert que, en aquest cas, no era en absolut la fi de la coral, però sí que era la fi d'una etapa molt interessant del nostre periple: la d'en Reinaldo Osorio com a director de la coral. Ell ens ha donat un segell distintiu entre les corals de Terrassa a base de fer-nos cantar un repertori variat de músiques del món que ningú més no estava fent aquí, i ens ha dirigit bé tot aquest temps. De fet, el concert (a l'església de Sant Martí a Viladecavalls) va tenir un èxit apoteòsic (alguns ens van dir que havia estat el nostre millor concert en tota aquesta etapa), i reconec que la meva sensació interna és que, cosa rara en un concert clàssic, vaig tenir la sensació que allò no era temps perdut, que realment havíem emès missatges nous i que la gent els havia acollit amb entusiasme. Com ha de ser.

L'endemà vam sopar tots junts al Filigranes i vam acabar cantant. El marxa a Veneçuela amb una cartera nova plena de partitures. També amb un pdf a l'ordinador: el del Requiem, que li vaig demanar que ensenyés a qui vulgués un cop a Veneçuela. Bona sort, Reinaldo, et recordarem bé.

Almenys hem trobat un possible nou director, a qui la junta ha demanat que mantingués aquest so distintiu per a la coral. De cors que canten "El cavaller enamorat" ja n'hi ha de sobres, no cal perdre-hi el temps. Tot i que sembla que un concert que es farà com a intermig entre directors es farà amb aquest repertori tan repetit, i no em fa ni punyetera gràcia. Cosa de qui ens l'ha encarregat, que fa anys que fa sempre el mateix.

*****

Excepte un parell de detalls de sincronització de pistes que miraré de fer avui a la tarda, es pot dir que el Marc Casulleras i jo tenim ja muntat els nostres multipistes de la demo de Visitants. Ara falta decidir si volem fer una mescla única o si provem de fer concurs de mescles i a veure quina surt millor. Bé, queda un punt pendent: el de gravar la versió definitiva d'"A Church Is Burning", tema d'estudi que de moment només existeix com una demo força imperfecta. Si ens surt bé, seria la novetat del disc. La resta són rearranjaments rock d'antics temes meus, i la idea original era fer una gravació "barebones" per a ensenyar als propietaris de locals on anéssim a tocar (clar, els originals no tenen res a veure amb el que fa el grup en directe). Però espero que arribarà a ser alguna cosa més, dintre de no ser tant Lluís Paloma com Els Visitants en conjunt. I aquí rau la seva vàlua.