Dijous 20 anem
i emprenem viatge amb la mare. Representa que anavem massa justos per
a agafar l'avió... i vam sortir amb dues hores de retard!
Turbulències durant el viatge. Arribem a Charles de Gaulle (o Crash
de Corner), ens gastem una pasta gansa en un TGV cap a Estrasburg,
entrem al vagó, deixem les maletes a l'espai designat a tal efecte,
sopem, i en arribar a Estrasburg... ni rastre de les maletes!
Denuncia als gendarmes (val a dir que ens van tractar molt bé),
visita a l'hospital perquè havien volat les meves pastilles (unes
pepes ens van acabar d'indicar el cami), visita a una farmacia de
guardia amb el taxi esperant, i arribada a l'hotel a quart de dues de
la matinada.
Divendres, doncs, mati dedicat a comprar la roba que ens feia falta, i cap a Paris. No vam veure Estrasburg. En arribar a l'hotel de Paris, resultà que havia fallat alguna cosa i no el teniem pagat. Afluixem més quartos, anem a comprar sopar. i a mimi. Sembla que no estem pas en ratxa, i la cosa anirà per llarg.
Divendres, doncs, mati dedicat a comprar la roba que ens feia falta, i cap a Paris. No vam veure Estrasburg. En arribar a l'hotel de Paris, resultà que havia fallat alguna cosa i no el teniem pagat. Afluixem més quartos, anem a comprar sopar. i a mimi. Sembla que no estem pas en ratxa, i la cosa anirà per llarg.
El dissabte,
després de perdre les hores de rigor a l'estacio de Paris
Montmartre, vam aconseguir arribar al Mont Sant Michel. El millor, la
visita, el mati del diumenge. El pitjor, l'hotel i el fet que vam
trigar moltes hores a poder marxar d'alla. I van seguir dues hores en
una sala d'espera de la SNCF a un poble perdut. Després, Caen.
El dilluns fou
una mica més tranquil, per sort. Ens va costar de trobar el que
voliem visitar, pero ho vam poder fer. Sobretot, vam visitar una
exposicio sobre l'Ocupacio, i després ens en vam anar de compres (el
robatori encara cuejava). I vam anar a l'estacio a comprar bitlletes
per l'endema per anar a Paris. Es complicadissim, anar a aquella
estacio.
I diguem que
hi ha tot un aroma a Hammond XK-1, per poc que el pugui finançar.
Seria tot un món nou per a mi. I de moment ja tinc prou guitarres
com per a treballar amb solvència. Per cert, què hauran fet els
Visitants en la meva absència?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada