Dijous 20 anem
i emprenem viatge amb la mare. Representa que anavem massa justos per
a agafar l'avió... i vam sortir amb dues hores de retard!
Turbulències durant el viatge. Arribem a Charles de Gaulle (o Crash
de Corner), ens gastem una pasta gansa en un TGV cap a Estrasburg,
entrem al vagó, deixem les maletes a l'espai designat a tal efecte,
sopem, i en arribar a Estrasburg... ni rastre de les maletes!
Denuncia als gendarmes (val a dir que ens van tractar molt bé),
visita a l'hospital perquè havien volat les meves pastilles (unes
pepes ens van acabar d'indicar el cami), visita a una farmacia de
guardia amb el taxi esperant, i arribada a l'hotel a quart de dues de
la matinada.
Divendres, doncs, mati dedicat a comprar la roba que ens feia falta, i cap a Paris. No vam veure Estrasburg. En arribar a l'hotel de Paris, resultà que havia fallat alguna cosa i no el teniem pagat. Afluixem més quartos, anem a comprar sopar. i a mimi. Sembla que no estem pas en ratxa, i la cosa anirà per llarg.
Divendres, doncs, mati dedicat a comprar la roba que ens feia falta, i cap a Paris. No vam veure Estrasburg. En arribar a l'hotel de Paris, resultà que havia fallat alguna cosa i no el teniem pagat. Afluixem més quartos, anem a comprar sopar. i a mimi. Sembla que no estem pas en ratxa, i la cosa anirà per llarg.
El dissabte,
després de perdre les hores de rigor a l'estacio de Paris
Montmartre, vam aconseguir arribar al Mont Sant Michel. El millor, la
visita, el mati del diumenge. El pitjor, l'hotel i el fet que vam
trigar moltes hores a poder marxar d'alla. I van seguir dues hores en
una sala d'espera de la SNCF a un poble perdut. Després, Caen.
El dilluns fou
una mica més tranquil, per sort. Ens va costar de trobar el que
voliem visitar, pero ho vam poder fer. Sobretot, vam visitar una
exposicio sobre l'Ocupacio, i després ens en vam anar de compres (el
robatori encara cuejava). I vam anar a l'estacio a comprar bitlletes
per l'endema per anar a Paris. Es complicadissim, anar a aquella
estacio.
El dimarts?
Objectius del dia assolits: veure les platges del desembarcament, i
anar a Paris a passar la nit. Pero els vam assolir amb dificultats.
Totes les estones entre parades de l'excursio del mati m'he les vaig
passar dormint, i a la tarda, al tren, ens vam adonar que no sabiem a
quin IBIS haviem d'anar, pel que vam haver de fer moltes voltes per a
arribar al de Pigalle. Tots dos haguessim preferit poder agafar un
avio aquella mateixa nit, la mare em trobava canviat, i es bastant
probable que aquest sigui l'ultim viatge que fem junts. No ha estat
un bon viatge.
Avui la cosa
ha anat simplement de sortir de l'hotel, agafar un taxi, anar a Orly,
passar tots els controls, perdre dues hores en un espai d'espera
força restringit, embarcar, volar, que ens recollís el meu germà
en cotxe, i cap a casa. La resta de la tarda l'he ocupada pagant-li
el viatge a la mare, en part en espècie (una tele nova, l'antiga
falla per tots els costats). I ara a la nit m'he permès un petit
extra: "Honky Tonk", de Son Volt, que a més he pogut
escoltar per internet des d'Amazon. No sé si tan bo com l'ACD, però
definitivament bo, estic content d'haver-lo comprat. A la que pugui,
aniré a per tots els seus altres discos. Un gran oblidat.
I diguem que
hi ha tot un aroma a Hammond XK-1, per poc que el pugui finançar.
Seria tot un món nou per a mi. I de moment ja tinc prou guitarres
com per a treballar amb solvència. Per cert, què hauran fet els
Visitants en la meva absència?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada