*****
Dijous passat,
11 d'abril, l'Exèrcit d'Islàndia van tocar a l'Hotel de Matadepera.
Pels que els coneixem va ser una bona nit, i sempre he dit que un
dels seus punts forts és el seu directe. Dit això, el concert el
van aprofitar per a fer la presentació oficiosa de l'autoeditat CD
d'"El regne mineral" (que vaig aprofitar per a comprar). I,
essent el "regne" una destil·lació del seu repertori
pre-"último peón de reina", el concert va suposar un
retorn a un estil "musicalment conservador" que alguns
signes ens havien insinuat que anaven a abandonar en favor de vies
més experimentals i exploratòries. Per tant, concert de transició,
a l'espera d'un canvi que arribarà segur però que de moment no
sembla sortir a l'exterior del local d'assaig, a excepció de la
pròpia filmació d'"Último peón de reina". Almenys, dos
ingredients són a lloc: la pedalera i tècnica instrumental del
Rubén Martínez (provinent de Ménage, recordem-ho) i les idees
prospectives del "frontman" i principal compositor del
grup, el Jordi Ibañez. Quedem, per tant, a l'expectativa (per qui hi
tingui interès, una entrevista recent amb ells la podeu llegir a
http://lluispaloma.blogspot.com.es/2013/03/entrevistes-2013-5.html).
*****
A falta de
poder provar-lo i explorar el que em pugui aportar, dir que el dijous
11 també va entrar a la familia un petit pedal de multiefectes Zoom
G1X, comprat per dues raons: el Mario d'Els Visitants m'insistia que
em comprés un pedal afinador i vaig decidir que preferia un pedal
que també es notés sonorament; i ja fa temps que venia pensant en
com resoldre el principal problema de connectar diverses "stompboxes"
amb efectes individuals: sempre hi havia almenys un efecte que
fallava i interrompia la cadena per una o altra mala connexió. Un
multiefecte resol això fantàsticament bé. El que falta saber és
com sonarà. Sonarà a joguina, com diu el Mario? Jo espero que, com
a mínim, el so de pastilla neta de la guitarra passi bé en mode
buffer (que era on fallava el meu vell Zoom 505). I el pedal
incorporat per a wah-wah, volums i whammy també em pot ser útil.
Així, l'únic altre efecte que hi hauria de connectar seria el
Danelectro Cool Cat Vibe que tinc i que voldria recuperar. Tot
plegat, una bona combinació per a una sèrie de gravacions
exploratòries que vull convertir en una segona fase de la gravació
del "1964"...
*****
... que
vindria després de la fase en la que porto enfrascat tota la
setmana: regravar correctament les bases existents del 2010 (alguna
simplement l'he remasteritzada). He après alguns trucs que m'estan
donant un so molt millor, del qual un exemple és el single,
independent de l'àlbum, "300 anys" (comentat in extenso a
http://lluispaloma.blogspot.com.es/2013/04/historia-duna-canco-i-una-versio.html).
Bàsicament he seguit el mateix procès: MIDIs disparats cap a sintes
de hardware i regravats amb la targeta de so del PC, amb reverb
afegida en quantitats industrials com un instrument més, i també
molta EQ de greus i d'aguts a la pista de bateria. I molts més
doblatges tímbrics i instrumentals que el 2010. Efectivament: mur de
so, que ja fa anys que m'obsessiona. I amb tot això he definit el
meu nou so per a 2013.
(Notes breus
d'aquest procés: "El mar" gravada una setmana abans de
"300 anys"; Dilluns 8, inici de la tungada intensiva fins
divendres 12, quan portava acumulats 30 minuts de bases efectivament
acabades; "Gear" base nova, després reequalitzada i
reverb; "Moe Meo" i "Quorum" bases antigues
reequalitzades i afegit de reverb amb un temps de 5'76 seg.;
descoberta que l'actual versió estable de l'Audacity em dóna una
compressió digital molt més bona i estable que la del vell programa
que havia estat fent servir fins fa poc.)
(Nota futura:
en uns pocs dies, i quan consideri que he regravat el suficient
material existent del projecte com per a considerar aquesta fase com
a suficientment definida, enviaré a un petit grup de persones de
confiança una primera prèvia del treball-en-progrés, de moment
sense veus ni guitarres solistes.)
Dit això,
tinc una sèrie d'altres experiments apuntats en una llista, que
conformarien una tercera fase del projecte. Serien prou radicals com
per a no dir d'entrada que seran inclosos en el disc final. Com els
experiments amb pedals, hi ha el risc que es fotin d'hòsties amb
allò que ja tinc compost pel projecte (el "1964" original
de 2010-11 gravat incorrectament). Per tant, res de definitiu.
Almenys, una de les peces a provar d'acabar dataria de 1998 i està
inacabada des d'aleshores, seria una peça atonal (títol de treball
a canviar: "Schönberg's Pizza House"... Sí, em fa sentir
ambivalent, després del concert del caos; en el meu descàrrec, he
de dir que mai no la hi faré tocar a ningú). També provaría
d'acabar una cançó de 1993 que vaig idear com a "follow-up"
dels "2000 mosquitos", titulada "Amsterdam 1966"
(que no té res a veure amb l'"Amsterdam" de tots coneguda,
i que el 1993 no em va dur enlloc, tot i que ara li veig més
possibilitats).
*****
"300
anys" sembla haver-se estancat en la cinquantena de visites a
YouTube, a falta de saber (en unes 24 hores) si ha començat a tenir
algun efecte a TourDates. De moment, doncs, sembla que no canviarà
la meva vida (encara que espero que algú dins el món
independentista l'acabi utilitzant; com a independentista jo mateix,
reconec que m'agradaria arribar a ser prou considerat com per a poder
participar en concerts per la causa, com a solista, o amb Els
Visitants si ho puc programar amb temps).
*****
Amb Els
Visitants, mentrestant, hi ha un projecte de regravació de vell
material meu en versions rearranjades en clau netament rock, amb molt
a dir per part de l'Albert, el Marc i el Mario. De moment estem
gravant els nostres assaigs, per a escoltar-nos i polir coses. Encara
no puc dir més, però informaré puntualment de les novetats que hi
vagi havent. Hi ha intenció d'incloure un tema nou, "A Church
Is Burning", que construirem a l'estudi i que jo mateix estic
definint encara.
*****
M'estic
replantejant cert projecte literari que volia dur a terme dins del
Munt de Mots. Després d'un intent avortat definitivament perquè no
podia passar del segon capítol (i perquè no tenia cap més
motivació que parlar de guitarres, una cosa que faig molt més
efectivament en aquest blog), una altra idea basada en una narració
curta meva de fa quatre o cinc anys també s'ha estavellat al mateix
punt, simplement perquè no trobo la manera d'abordar un determinat
accident de la trama sense fer quedar a la protagonista com una tonta
rematada (a més, no tenia ni idea de què fer amb ella durant una
novel·la en què la major part del temps no podria fer sinó
passejar i anar a missa; en resum, una idea verdíssima, no serveixo
per a idear trames).
Així que he
decidit canviar de plantejament i, enlloc d'unificar-ho tot amb una
trama que ja veig que no sé completar ni articular, la idea que
posaria en el lloc d'això seria la de fer una sèrie de contes
independents sense una relació de continuïtat clara entre ells però
ubicats en un mateix poble i amb un grup de personatges reconeixible,
de manera que pogués crear un món definit i relativament coherent.
La decisió la vaig prendre fa unes setmanes, en veure que les
reunions mensuals d'Un Munt De Mots m'havien entrenat per a fer
ràpidament mininarracions d'entre mitja i una pàgina, sovint sense
una trama clara, però on podia fer diferents experiments i que
semblaven tenir una recepció consistentment bona entre les meves
companyes i companys d'aquestes reunions (avui, sense anar més
lluny). Clar, potser he de tirar per aquí. Tot i que un parell dels
meus companys han trobat la idea anterior prou interessant com per
dir-me que millor no l'abandoni. Crec que el millor que puc fer és
apuntar-la de manera resumida (juntament amb els problemes de
construcció que té) per a reprendre-la quan ja tingui més
experiència. Recordem que encara m'estic formant com a escriptor i
que un punt que tinc pendent és el de desenvolupar un hàbit
consistent de lectura (no estic particularment agraït a l'escola on
vaig estudiar de nen i adolescent per haver aconseguit associar en la
meva ment les paraules "lectura" i "treball"
-cada lectura obligatòria que ens feien fer acabava inevitablement
en un avorridíssim treball per a comprovar que ens havíem llegit el
llibre-).
*****
Estic
escoltant de nou el CD de Margo Guryan "Take A Picture". Ja
que el tinc, l'escolto, tot i que no tinc clar que sigui l'obra
mestra que la crítica va descriure quan es va reeditar l'any 2000.
M'agrada força la cançó del títol, no particularment per la
lletra, però és una filla de "God Only Knows" que no
desmereix massa de la seva "mare", sobretot per la seva
seqüència d'acords. Les altres cançons potser no són tan
interessants. Tot depèn de si un sintonitza bé o no amb un
determinat so (i és un àlbum que sona molt a 1968, amb un estil que
podria haver envellit millor).
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada