Abans de res,
una bona noticia: "Shelby Avenue Bridge" ha pujat al núm.
13 a la seva segona setmana a l'Unsigned Chart de TourDates:
http://www.tourdates.co.uk/unsigned-chart/21-apr-2013.
Que gent que no em coneix estigui escoltant la meva cançó és el
més important. Sabem que allà i aquí ningú no vol parlar de mi
als despatxos. Però el públic ho coneix millor, només que tingui
l'oportunitat d'escoltar-me. Sí, alguna cosa passarà...
*****
A tall
d'anècdota, i desaparegut el magnífic sofà del local d'assaig en
favor d'un armari per a la roba, aquesta tarda m'he fet amb una
cadira que se suposa que serà prou resistent com per a suportar el
meu pès durant les llargues hores d'assaig amb Els Visitants. El que
no sé és com la portarem allà, no és particularment portàtil.
Però és el que he trobat. Per cert, el Rastre del carrer Doctor
Turró ha tancat?
*****
Fa unes
setmanes que tinc al disc dur cançons de diversos orígens, però
sobretot dels Beatles, alterades de velocitat. Moltes a -3 semitons,
tot i que alguna que altra està a +4 o apareix dos cops amb
velocitats diferents. Els Byrds també hi tenen un cert protagonisme.
Són unes gravacions que m'han inspirat molt mentre regravava les
bases existents del "1964". De fet, m'he habituat a
remasteritzar-ho tot, comprimint, limitant i fent alguna altra
virgueria de tant en tant. Us asseguro que sentir "Isn't It A
Pity" del George Harrison ralentitzada i comprimida/normalitzada
és tota una experiència. I "Four Organs" de Steve Reich
també té la seva "vidilla" un cop ralentitzada. El més
divertit és que tot això es pot fer amb Audacity, un programa
lliure i gratuït, però falta que la gent ho sàpigui. Temps al
temps.
*****
He de dir que
d'uns mesos cap aquí he detectat, amb una certa alarma, un fenòmen
que no m'havia passat mai. Mentre no tenia grup i no feia actuacions
sota el meu nom (perquè no podia), tothom se'm posava pesat amb què
havia de fer un concert. Era una època en què les meves gravacions
semblaven generar bones crítiques unànimes entre tothom que em
coneixia i no era d'una discogràfica. Bé, doncs, darrerament he
tingut una activitat de concerts al meu nom o junt amb els Visitants,
i d'alguna manera he completat discos, encara que fós contra tot
pronòstic. I de sobte em trobo amb gent que es mostren molt crítics
amb la meva música o que fins i tot m'insulten. Què he de fer,
deixar de fer concerts i tornar a ser només un músic d'estudi
centrat a compondre a jornada completa? Potser no és el que més
vulgui, però si algun cop ho arribo a fer, aviso que serà
definitiu. No em cal reviure el tracte que em donaven a l'Escola Pia
de petit i adolescent. A casa estava molt tranquil.
*****
Reconec haver
"desconnectat" de la política. No és que no faci coses,
segurament estigui tan mobilitzat com sempre. Però he deixat de
llegir les noticies. Simplement, tenir al capdavant del procés
d'independència a algú tan dependent de Madrid com el Mas és com
pretendre que un Biscúter faci marxa enrera. Només m'il·lusionarien
unes eleccions anticipades (ERC, no votis els pressupostos!). Però
reconec que la meva "desconnexió" és un efecte colateral
d'haver estat tan absorbit per la regravació del "1964".
Quan gravo, perdo el món de vista, i passa a importar-me només allò
que ocorre dins de la meva habitació. Admeto que sóc fonamentalment
un paio que crea, i que la "potílica", encara que
m'interessi, no necessàriament és la meva prioritat número 1. Però
agraïria algun estímul, alguna indicació que la política nacional
no està completament en mans d'una colla de cínics. Sobre la
política estatal, es pot esperar alguna cosa de dos partits que es
van alternant mecànicament en el poder i que sembla que només
sàpiguin veure qui la fa més grossa? Osti, fotem el camp d'Ecspanya
d'una punyetera vegada! Oi que ja es veu que l'única sortida és la
DUI? Doncs feu-la! Però deixeu de marejar la perdiu!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada