Lentament es
va acostant el final del Pla Mestre d'equipament. Només falten dues
peces. Una és un clònic de Hammond B-3, i després de descartar el
Hammond XK-1 per descatalogat i el Viscount DB3 per il·localitzable
en botigues on pogués finançar-lo, resulta que per un casual vaig
trobar a internet un mòdul curiós, el Ferrofish b4000+ (aparentment
fabricat a Alemanya), de bon so i preu factible (circa 390 €).
Encara no sé quan podré anar a per ell, però l'estiu és
temptador. Tot i que primer m'he de recuperar del tot. I a més l'he
de comprar per internet a Alemanya mateix...
*****
I llavors
només em quedaria anar a per un ampli de vàlvules Fender Twin
Reverb. Aquí no hi ha molt per comentar, és un clàssic i la
reedició es manté estable des de fa anys. Única pega, és carot.
Per això el deixo pel final. I ja he decidit no anar a per un Hot
Rod. Ja que ens hi posem, fem-ho bé.
*****
Fa un parell
de setmanes vaig dedicar 24 hores a escriure ressenyes de les meves
millors guitarres per a Ultimate Guitar, una web dels EUA a la que
tornaré perquè hi ha molt per explorar i em pot aportar molt,
especialment com a guitarrista. En vaig escriure quatre, i tres me
les han publicades. És molt important per a mi. Sóc feliç. Les
podeu consultar, junt amb d'altres escrites per guitarristes dels
EUA, a les següents tres adreces:
*****
També vaig
localitzar per casualitat una web on hi apareixia, tot i que sense
dades ni foto. Ho vaig omplir, creant també un espai pels Visitants,
i els resultats els podeu veure a les següents adreces:
*****
La darrera
descoberta que he fet és una cançó, "Rising Son", del
darrer àlbum de George Harrison, "Brainwashed". La resta
de l'àlbum no em crida molt, però aquesta cançó sona talment com
un outtake d'alta qualitat del meravellós "All Things Must
Pass" (efecte al que no hi és aliena la producció de Jeff
Lynne i Dhani Harrison). Sí, la ràdio hauria de sonar així...
*****
Finalment,
l'altre dia vaig comprar tot de revistes de guitarres, i en una hi
vaig trobar un truc que avui he començat a explorar de manera
temptativa: posar una celleta mecànica al màstil de la guitarra,
però aplicant-lo només a cinc de les sis cordes, efectivament
deixant un dels "mis" sonant a l'aire en plan bordó. I puc
donar fe que al segon trast es poden obtenir efectes harmònics molt
bonics amb relativament poc esforç. I amb mi tot va de com sonen les
coses...
2 comentaris:
No necesitas tantos cacharros, Lluís, con un piano y una pequeña caja de ritmos podrías recorrerte el mundo entero, porque las canciones ya las tienes.
Reconec que sóc un perfeccionista, Dino...
Publica un comentari a l'entrada