Acabar el «Nukes, Baby!» ha estat un procés tan ràpid com caòtic. Ha estat una reforma quasi general amb novetats. Com a tal, el «Nukes, Baby!» no deixa de ser la segona part del «Side 1 Stereo», i de fet han compartit una part d’història, tant per ser de la mateixa bossa de cançons com perquè en un moment de l’estiu passat van formar un sol disc llarg, força inferior al que hi ha als dos discos resultants. Només he deixat fora dos temes, un de força dolent i un altre que promet però que no acabo de trobar com acabar-lo bé. Sobre el disc final, el millor tema és «Come Prima (Mangia Cugina)», parodiant el títol d’una vella gravació de Marino Marini que de petit em sonava al que diu el títol (sé poc italià, però aleshores no en sabia gens). En fi, no un àlbum major, però sí decentet. Ara pararé uns mesos, em toca escriure moltes coses i també mirar de posar ordre a la meva vida. Temes sobrants? Hi ha part d’un possible àlbum d’electrònica de ball en una carpeta al meu disc dur, però ni és un àlbum complet ni te prou coherència o regularitat. És un possible camí pel futur, però l’he d’intentar fresc com una rosa, i ara no ho estic.
https://lluispalomapatinet.bandcamp.com/album/nukes-baby
*****
Vaig ser a l’organització d’un acte del Grup Minerva en homenatge a la immigració que va venir d’altres zones de l’estat durant el franquisme. Un acte necessari que va tenir molt bona resposta del públic, tant per nombre d’assistents com perquè hi va haver gent plorant d’emoció i tot. Un encontre entre cultures... que no ha sortit quasi enlloc. El Diari de Terrassa va publicar que el faríem, i això està bé, però a d’altres llocs no hem aparegut per enlloc, en competència amb un acte on van anar els polítics i amb els terrassencs de l’any (en conec molt bé dues de les premiades). Tinc la sensació que em passaré tota la vida picant pedra.
*****
La meva mà esquerra segueix sense ser guarida. Estic fart de no poder tocar, i hi ha una bona proposta d’estudi en aquest sentit. Almenys sembla que enregistraré els meus antics companys Visitants, segurament en el seu actual format de Peix al Cover. Però m’agradaria, en algun moment del curs, acabar amb ells una quarta maqueta que donés sortida als dos temes del Xavi, a un bon tema del Campins i a tres temes meus que ni he acabat pel meu compte ni ho faré: son per a Visitants.
*****
Diria que Carles Puigdemont te un bon pla. No ho ha fet tot perfecte, però és únic entre una classe política on només qui ha pencat en algun moment a Waterloo sembla tenir alguna cosa a dir. De fet, la jugada dels mediadors internacionals és genial. Només admiro a dos polítics conservadors, Puigdemont i l’ex-Lehendakari Juan José Ibarretxe, tots dos més de centre que de dreta pura. Però aquí s’acaba més o menys tot. Al Principat no se salva ningú, i l’única cosa bona que a Madrid hi hagi tan esverat és que si més no algun tret al peu anirà caient. Però ja és trist que a nivell de carrer siguem tots més o menys conscients que sense la classe política tot podria funcionar. Sobre Clara Ponsatí, he decidit no escollir entre ella i Puigdemont. Ni m’importa què hagi passat entre ells, i Catalunya pot necessitar els dos.
*****
Tinc tot d’idees per a guitarra en una carpeta. Una idea seria anar preparant pistes de bateria i de teclats per a rebre baix i guitarres quan tingui la mà bé. Necessito poder fer l’experiment de com sonaria jo en un format bàsic de pop-rock. Provar per a canviar. De moment no puc acabar res que necessiti guitarres, tinc la mà esquerra tonta.
També, i sobretot, necessito fer el burro.
*****
Planet Claire: ella venia del seu propi planeta. M’agrada la cançó.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada