Autoentrevista 2021 I

 

Som els reporters de Tivizrí, i com de costum hi ha llum a la Unitat Mòbil. Com sempre, excepte per una cosa: fa calor.

-2021 està essent mogudet...

-Sí. Una autèntica muntanya russa. El 14 de gener, el judici de la pensió, i va ser terrible, em recordo a mi assegut tremolant amb la gorra a les mans mentre una fiscal recitava immisericorde els arguments de la Seguretat Social contra mi. Per sorpresa, el 18 de gener vaig saber que havia guanyat el judici. Vaig esperar els endarreriments, només per a assabentar-me a mitjans de març que la Seguretat Social havia recorregut. No m’afectava en la pensió pròpiament, que el 25 de març va tornar als nivells previs a la boutade de certa persona de la que em recordaré sempre i també de tota la seva parentela. Però em falten unes quantes coses per pagar, i una d’elles és la Telecaster, que falta un bon tram per pagar. Apart, el tema de la curatela és ara mateix molt confús: tinc sentència favorable a la curatela, però concorren dues fundacions, una que m’havien recomanat i una altra que ha indicat la jutgessa. És un mareig.

-Com et trobes ara mateix?

Ambigu. Han estat catorze mesos de poder fer feina, i això no ho iguala res. Però tot està recomençant al món exterior, i admeto que hagués preferit esperar al setembre, no deixo de tenir uns pocs pendents com veus en tres àlbums o acabar un llibre. Començar tan aviat m’ha tallat el rotllo.

-Com va la teva col·lecció de guitarres?

-La feina que vaig tenir per a recuperar la guitarra LAG Arkane 100 i el baix acústic que m’havia venut al Second. Però almenys això està assegurat. També, la meva família està oberta a procurar-me lentament els instruments que falten, a base d’aniversaris i nadals, cosa que agraeixo profundament. I he buscat les alternatives més econòmiques per a fer la llista, que també inclou dos «box sets» que sortiran a l’agost, un dels Beach Boys i un altre de George Harrison: estudiar als peus dels mestres.

-I l’estudi?

Per sort ja el tenia força bé a principis d’any. Només em falta una taula de mescles per a reemplaçar la Behringer, i diria que n’he trobat una de segona mà, encara que de moment no m’ha arribat. Renuncies? Vaig desistir de comprar un Klark Teknik 3rd Dimension per massa difícil de comprar. Igualment, fa temps que The Music Group ho té molt mal muntat a l’ejtado ejpañó.

-Has mirat més equip?

Fora del meu abast, sí. Chandler Ltd. fabrica un previ com el de la taula dels Beatles i un compressor com l’Altec d’Abbey Road. Boníssims, però comprar dos de cada em costaria en total dotze mil euros. Impossible. Com m’aniria molt bé una taula Neve o Solid State Logic, però estan completament fora del meu abast. SSL fabrica una taula una mica més assequible, la SiX, però amb només quatre faders em resulta totalment insuficient. I igualment no vull fer segons quines despeses mentre visqui al costat de cert carrer.

-I fora de la llista que ens has comentat, hi ha instruments que et cridin l’atenció?

Sí, però només faré el pas si millora la meva economia, amb molta feina pendent. Si he de destacar un sol model, seria la Squier Classic Vibe Starcaster en acabat natural. Promet, però ara mateix és fora del meu abast. De fet, és prou cara com per a que hagi desestimat incloure-la a certa llista. No vull espantar.

-Has deixat Twitter...

Sí. No és un adéu per sempre, però certa persona molt tòxica m’ha ensenyat que més valia prendre’m unes llargues vacances, i que si algú posa grans frases sobre l’amor i la parella ideal, no està buscant parella, està buscant víctimes. No tinc temps per a narcisistes.

-Ja no penses en dones...

Només amb sentiments de ràbia i frustració. Toca seguir sol, i ho aprofitaré per a no lligar-me. Necessito viure sol. I no vull a gent desagradable al meu voltant. Reconec que finalment ni m’he posat a Facebook Dating com pensava que faria. Terrassa no m’agrada gens en aquest apartat, no hi ha confiança. Podem dir que hi ha tres problemes a la meva vida, els altres dos dels quals són el tema immobiliari i la cultura carca que domina les nostres indústries culturals. Però mentre el tema casa és purament econòmic i el de la cultura puc provar a esquivar-lo amb una segona carrera com a escriptor, el tema dones és irresoluble perquè el problema són elles mateixes. És un món d’egos. No val la pena. De fet, m'adono que si intento trobar parella se m'acusarà de tantes coses sense jo buscar-ho, que no em val la pena. Però ens hem de preguntar totes i tots com hem pogut arribar aquí com a societat. Sol patiré molt, però em resulta molt més fàcil. I una dona em perdrà.

-Sona a que has tancat la porta.

-Sí. L’agost de 2020. I no miro enrere. Tinc una dignitat. De fet, amb el tema pendent d’una casa per a mi, vull tenir les mans lliures.

-I com anirà el tema casa?

En teoria, he de pagar tots els deutes abans d’intentar-ho. Però això em porta molt enllà. A la vegada, des del viatge a Tarragona de 2019 estic obert a marxar de Terrassa si em serveix per a trobar alguna cosa pagable. I m’he adonat que a zones molt despoblades de Catalunya hi ha terrenys assequibles. Vull embarcar-me en un terreny tan aviat com pugui, el que vol dir reservar una partida durant 2022. I llavors buscar una casa per a posar-hi. Segurament una casa prefabricada de fusta, però si trobo una alternativa més barata, allà aniré.

-I no et quedaràs molt aïllat?

Sí. Però, encara que trobaré a faltar els amics, sí que estar aïllat em pot anar bé per a no tenir distraccions. Especialment concerts. El confinament m’ha demostrat el meu potencial si no se’m té lluny de casa. I reconec que vull tenir aquesta llibertat sempre.

-Afectarà a Visitants?

Serà inevitable... però falta molt temps. Hi ha Visitants per temps. El que més m’ha agradat ha estat aquest temps de gravar la tercera maqueta. Als meus companys els ha costat més, ha estat un procés molt perfeccionista i l’hem fet nosaltres mateixos. Estic molt content dels resultats i del grup. I si algun dia hagués de marxar de Terrassa per raons immobiliàries, no només demanaré al grup que segueixi, sinó que m’hi mantindré molt en contacte. Els Visitants són molt grans...

-Com ha evolucionat el teu pensament polític?

No crec que hagi evolucionat gaire, però sí que crec que he d’explicar els meus posicionaments aquests darrers sis mesos. Per a les eleccions del 14F vaig ser molt anti-ERC, tant pel malament que ho estaven fent a la Gene com perquè d’indepes no tenien res i sí de molt dretans. Els resultats electorals generals van ser absurds, i vaig passar-me els següents mesos esperant que s’haguessin de repetir les eleccions. No va ser així, i ara també estic molt decebut amb Junts, que ara mateix, apart de la bona gent de Waterloo, només compta amb una Laura Borràs que els té molt ben posats, tot i que tenir-la de presidenta del Parlament pot ser infrautilitzar-la. La resta de Junts ha demostrat no voler per a res la independència, i crec que Carles Puigdemont es va equivocar volent fer una continuïtat. El resultat de tot aquest aiguabarreig és el Govern més conservador des dels primers temps d’Artur Mas, i un que vol passar pàgina de l’1-O, una decisió que és en si mateixa una estratègia perdedora. I creure que Espanya indultarà els nou presos sense empresonar-los de nou en poc temps és enganyar-se. A més, estan empresonant contínuament a persones anònimes. Espanya és una vergonya i no hauria d’haver existit mai.

-Vas votar Junts?

Sí, el 14F vaig votar JxC. Però no per entusiasme, sinó perquè no volia que manessin ni ERC ni el PSC. Jo em puc definir per les posicions aparents d’ERC el 2001, quan hi vaig entrar per a militar-hi sis anys. És a dir, d’esquerres, republicà i independentista. Però fa temps que no hi ha res així al Parlament, i a fora diria que tampoc. Clar, no em puc definir plenament voti el que voti. Per sort, al FNC el voten els de casa seva, perquè només ens faltaven ells. Ells, Aliança, Renaixença i el MIC: una desgràcia. Però reconec que m’agradaria poder votar un partit independentista de centreesquerra. Ara no existeix. És molt frustrant. En tot cas, ja no sóc ni a l’ANC ni a Òmnium. I m’estic penedint d’haver votat Junts. De fet, estic pensant seriosament quedar-me a casa les properes jornades electorals. Una cosa així com enviar a certs partits a casa al racó de pensar. Total, no fan cap diferència.

-I com veus l’estat espanyol?

No són més burros perquè no s’entrenen. I a sobre, majoritàriament feixistes i anticatalans. Hem de marxar, i per a això ens caldrà canviar de polítics, i ser al carrer. Espanya no serveix per a res que no sigui oprimir i no hauria d’haver existit mai.

-Com veus tot el tema de la llengua?

Hi ha grans alarmes sobre que estem perdent la llengua, i pel que fa a Terrassa me les crec, simplement perquè fora de casa tothom se m’adreça en castellà. Sí que vull que tothom que és a Catalunya hi romangui (excepte, potser, els cossos armats i determinats polítics i empresaris). Però també tinc clar que tenim un problema greu de carisma de la nostra llengua i cultura, i aquí assenyalo directament a la política cultural de la Generalitat des de 1980. Exacte, allò que dic sempre que manen uns pocs despatxos i una elit de famosets que ho fan tot. Resulta que amb això el que tenim és una cultura carca que mira al passat i al folklore, mentre es barra el pas a tothom qui pugui desmuntar tot aquest desori a base de fer-ho bé. El resultat és que ningú s’enganxa a la llengua catalana perquè se l’ha deixada sense grans referents i sense impacte mediàtic, dues de les vies més importants per a crear nous parlants. Penseu que els Beatles van fer moltíssim per l’anglès, i que abans d’ells els cantants gravaven els seus «hits» diverses vegades en diferents idiomes per a diferents països.

-Quin tipus de feina has estat fent aquest darrer semestre?

En gran part, reordenar i polir alguns dels àlbums fets el 2020. He gravat més àlbums, també, però només tres, acabats. Fins i tot així, he hagut de parar, perquè estava massa sobrerrevolucionat. Però mirant el que tinc acabat, estic content: vint-i-tres àlbums bons o puntualment molt bons. Poca gent ho pot dir. Mantindré el nivell? Si m’autoexigeixo, sí. Però és cert que he de provar noves vies.

-I què queda pendent, que no sigui musical?

He començat un tercer àlbum de fotos, de moment sense pla ni guió. Hi ha fotos que vull fer a Barcelona, però he d’esperar a almenys el novembre per a fer-les. Sí que vull fer aviat sessions a Sabadell, Rubí i Sant Cugat: si no evoluciono de tècnica, almenys puc fotografiar nous espais. Apart, vull acabar el llibre de contes dramàtics, el que implica la revisió o eliminació d’algun dels contes que ara mateix formen part del borrador. En diuen control de qualitat, i és l’única arma que tindrà el llibre per a defensar-se. Almenys el primer llibre és a punt, tot i que no el vull moure sol. I una darrera àrea seria compondre peces clàssiques en partitura: estic pensant en buscar editor fora de l’estat espanyol, doncs m’adono que si a certs cercles no es parla de mi és perquè anant per lliure tothom et considera un aficionat. De fet, Steve Reich ha tingut editor des de quasi els seus inicis, i ha acabat rebent molts premis. No crec que aquests darrers siguin casualitat, i no em refereixo a l’innegable geni de Steve Reich sinó al grau de repercussió. Jo porto 31 matant-me a fer feina i em segueixen coneixent a casa meva, una situació que necessito canviar.

-Com graves ara?

Des del Disfunctional estic fent servir el Tubecore 3U quasi per a tot. Ha ocupat el lloc que abans ocupaven les masses de reverb: modificar els sons i fer-los més atractius. Certament la qualitat de les mostres i programes del MODX6 hi ajuda. Segueixo fent les coses amb MIDI i línia, per pura manca d’espai. Però noto un cert canvi aquests darrers àlbums: ja tinc més d’un estil. M’agrada més l’antic, però vull veure on em porta el nou. També he de provar de fer servir més equips, que tinc.

-Per acabar, parla’ns de tot aquest tràfec que has fet amb els àlbums.

Ho faré encantat:

2. Feina 2.0 (remake, 2019-2021). Ha canviat força. La idea era que, amb les cançons cantades existents, fos tot un àlbum cantat. Per això he fet tants canvis. Ara és un disc acabat, tot cantat, i de bon nivell. Però admeto que pot ofendre els puristes. Sortirà el dia 25 de juny.

11. Chicago (2020). Les sis primeres cançons i l’última estan intocades. Però, fora d’una altra cançó, la resta ha estat intercanviat amb altres àlbums. Així resolc un àlbum que era una mica «patchy».

12. Silesia (2020). El treball s’ha limitat a regravar l’orgue de «A Phoney Situation» i a canviar la melodia de «A Flash in the Pan» per una que funcionés. La resta està intocat. Tot i que a finals de 2020 vaig afegir dues cançons al final, canviades de to. Audacity és gran.

13. Boomsday! (2020). No tocat des de 2020.

14. Estratègies al paradís (2020). Només un retoc a «Isle of View»: substituir el solo mitjançant editatge.

15. 1980 Vol. I (2020). No tocat des de 2020.

16. 1980 Vol. II (2020). No tocat des de 2020.

17. Disfunctional West Coast Promotion (2020). No tocat des de 2020.

18. Pareidolia (2020). No tocat des de 2020.

19. Que em sents, explosió? (2021). Molt bo. Sobretot el primer i l’últim tema.

20. Four Sides of the Eternal Triangle (2021). Nou àlbum basat en idees molt velles, és bo. Però admeto que és un àlbum típic meu precedit d’un single tipus Drifters 1960 que m’agrada molt per si sol. És com durant anys he volgut sonar.

21. Irving Park In The Dark (2021). Ha rebut molta cançó vella de diferents orígens. Molt bo, típic meu, i ben integrat. Em resol molts problemes.

22. Telegram For Fulmånen (2021). No em pensava que sortiria tan bé. Experimental i anticomercial, pel seu propi bé. Conté les versions finals de tres vells sospitosos de l’antic «Feina», incloent els «2000 mosquitos», que hauran vagat durant 28 anys i que són l’única peça meva gravada només amb piano, tal i com es van estrenar el 1993 als Jocs Florals de l’Escola Pia de Terrassa, quan jo tenia 17 anys.

23. Are There Any Celebration Plants? (2021). Gravat en cinc dies a partir d’una peça de percussió poc aconseguida, tres demos i tretze temes compostos en una sola nit, és un molt bon disc, però també és jo al meu límit mental.

Ara queda el treball vocal. El «Charleston» té tracks i lletres definitius, ara falta gravar-ne les veus que queden. El «Shut Down» necessita lletres, veus i guitarres. Tots dos tenen un track list definitiu. I «Jazz» té problemes amb les lletres, encara que les bases també són definitives.

I fins aquí l’entrevista. Tornem als nostres estudis, deixant una estela de foc i olor a pneumàtics cremats...