Biden ha guanyat. Falta veure si això voldrà dir que podem esborrar Donald Trump de les nostres memòries. Tampoc no és que Biden sigui per entusiasmar-se, però és com quan Sánchez va guanyar la moció de censura: Sánchez és una merda punxada en un pal, però en aquell precís moment tots vam respirar alleujats en veure desaparèixer a M. Rajoy i tota la seva tropa (ara voldríem veure desaparèixer Espanya i així poder reconstruir les nostres vides en pau).
*****
No crec en ERC. Són un malson. I unionista.
I Bartomeu ha deixat al Barça molt a prop del concurs de creditors. Quin desastre.
*****
Increïble. Acabo de tornar a demanar la baixa de l’ANC, quasi un any i mig després de deixar de pagar rebuts. Es veu que no han obert o interpretat cap dels correus que els vaig enviar l’estiu de 2019. Diria que l’ANC està feta un garbuix... En tot cas, els meus motius resumits són que veig a l’ANC parada políticament (i no té sentit que en segueixi formant part) i que una organització que només dóna veu als famosos i a les grans discogràfiques de país entra en conflicte amb els meus interessos i els dels meus companys d’escena (i no m’ha agradat veure com veus valuoses de la meva generació han acabat plegant el ram perquè sabien que mai no se’n sortirien; que jo segueixi vol dir que sóc un massoca acabat).
*****
Tinc una política: si em trobo amb que un grup independent publica un vídeo a Facebook o, com era aquest cas, un programa de ràdio independent n'anuncia un, jo el postejo al meu mur, o a Twitter de vegades. Quan vaig fer els meus primers discos em vaig trobar moltes portes tancades que d'haver estat obertes haguessin pogut girar com un mitjó la meva situació com a músic. Ja fa un parell d'anys vaig decidir que no volia que li passés el mateix a ningú més, i que una cosa que podia fer per a evitar-ho era compartir vídeos i notícies al meu mur. Ni tan sols no ha de ser música que m'agradi: tots formem part de la mateixa escena. I o ens ajudem entre tots o no espereu que els grans segells de país, els polítics i la CCMA ens resolguin res. Si rebeu vídeos o notícies, si us plau compartiu-los perquè interessa que ens arribin a tots. Per a molts grups, aquesta és l'única via de difusió possible.
*****
L’antic «1959», rebatejat «Shut Down, Vol. 3» i encara no sé si serà o no el títol definitiu (perquè no té molt «flow», tampoc no acaba de convèncer-me «God’s Greatest Hits», un títol inusat de Harry Nilsson), està definitivament en marxa... i serà dificilot, a la vegada que ja veig que no serà tan caòtic com jo el somniava. En el fons serà una combinació de «rockers» i cançons de timbal, amb sons estranys de fons, però una cosa molt articulada al cap i a la fi. De fet, les decisions ja preses són: 1) hi ha una sèrie de pistes preexistents (en part procedents de la carpeta «Postanowienia noworoczne!» d’improvisacions de base) que he aplegat en un «album» titulat «Stereopizza» junt amb els «2000 mosquitos», l’antiga «Miedo» i l’antiga «Funeral», totes a reformular un any d’aquests; 2) després d’uns dies gravant, he subdividit el «Shut» en dues «cares» «A» i «B» a efectes de clarificar-me les idees i sense que el disc acabat hagi de ser així; 3) la «cara B» té tota la part de sintes completa i amb algunes pistes individuals complementades amb distorsió (de moment no faig servir el rack), i a falta de guitarres i baix es pot dir que les pistes funcionen; 4) la «cara A» és on hi ha problemes: tres cançons passaran a quatre degut a regravacions i replantejaments -no quadren amb la «cara B»-, i hi he afegit cinc rockers que tenia rondant pel disc dur des de l’època de compondre els temes del «Somnis» i que també s’han de regravar -perquè són d’una peça amb la «cara B» però de moment sonen barats i poc interessants-; i 5) això trigarà un temps, sobretot si hi he de posar veus, i és frustrant, perquè no sona com el «Yankee», si de cas sona una mica més agressiu que la música de cambra d’àlbums recents, però no sé com portar-ho al punt de ruptura. Volia autosabotejar-me un àlbum i al final l’àlbum em sabotejarà a mi. De fet, hi ha demos que sonen més interessants que les bases definitives, i que no puc emprar perquè els sons de l’editor de partitures són General Midi xungo en la seva manifestació més esgarrifosa. És com tornar a 2011, quan vaig haver de parar de treballar en el «1964» perquè allò no xutava ni al Camp Nou. I, de fet, el «Shut» podria ben bé ser una segona part del «1964» una mica més moderneta, però poc més. A veure si hauré de fer «Corrupcions» tota la vida perquè no sé fer res més. Quin ridícul. Sort que almenys tinc discos inèdits per parar un tren, amb el que si el «Shut» s’estavella puc passar a alguna altra idea, com per exemple començar l’òpera pregravada. O escriure un llibre, directament. (L’òpera? Segueixo sense tenir cap idea per a un llibret, i les condicions són restrictives: màxim quatre personatges, dos homes i dues dones, que puguin cantar a quartet, i un escenari mínim només amb taula i cadires o un llit i cadires, tot ben barat.)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada