No hi
ha tractament mèdic pel caos que descrivia al darrer post. Molt,
molt trist. Però almenys em va anar bé explotar d'una punyetera
vegada. És una cosa que hauré de fer periòdicament, donat que
ningú no m'ho voldrà solucionar.
"Creo
que lo mejor es no tener pareja y punto. Nadie necesita un ego
desatado en casa. De hecho, es genial no tener que darle
explicaciones a nadie si te da por comerte una pizza mientras ves
boxeo por la TV a las tres de la mañana."
"Admeto
que ser pare és una cosa que m'estalviaré, no ho hagués fet gens
bé en tot cas."
*****
"No
acabo de trobar temps per a continuar la meva novel·la. Però
almenys la decisió d'emprendre una segona carrera com a escriptor
està presa. Ni que sigui perquè podria ser la manera de signar un
contracte sense comprometre la meva música. I a més és un repte
personal, una manera de créixer cap a una altra banda."
*****
Estic
en dues rondalles de cançó espanyola (tot un món si es fan ben
fetes, tot i que de moment molt ben fetes no estan), i a més he
entrat al grup de teatre de l'associació de familiars, on em diuen
que sóc molt bon actor i és una sorpresa. Clar, la darrera vegada
que vaig fer un treball de tipus teatral va ser a l'assignatura de
Tallers d'Òpera fa onze anys, i va ser un desastre que em va fer
creure que no tenia cap capacitat com a actor. Així que m'estic
redescobrint, i sorprenent-me amb mi mateix. De passada, està molt
bé veure actuar, i actuar bé, gent que té altres motius per actuar
que no pas sobrecompensar els seus egos i les seves inseguretats. En
aquest sentit, al conservatori vaig conèixer a gent força
preocupant que en algun cas m'ho va fer passar realment malament.
*****
Molt
decebut amb els que haurien de ser els nostres partits. El que estan
fent és de vergonya aliena. Adonar-me que l'únic motiu que hi ha
per a votar-los és no regalar un vot al bloc del 155... Em sento
estafat, i no sóc l'únic. Som més de dos milions de persones
convençudes que a dins d'Espanya no tenim més futur que ser
maltractats, i que volem marxar. Com podem saltar-nos el Parlament i
les seves colles d'idiotes? En tot cas, fins i tot Carles Puigdemont
ha admès que va ser un error no implementar la República el del
d'octubre de 2017. Però almenys ho reconeix. Al Parlament no admeten
res que valgui la pena. I a Madrid encara riuen ara. És aterridor.
Una
pregunta: a Terrassa encara tenim alcalde?
*****
Puja el
preu de l'habitatge. No han après res. I el problema és per a tota
la societat. Les meves condicions són un habitatge per un màxim de
21.000€, amb una hipoteca pel 100% del valor de la transacció
incloent impostos i gestions, i que la concessió de la hipoteca
estigui garantida. Sinó, no hi ha tracte, i això no ho diu la meva
imperiosa necessitat de trobar habitatge propi sinó que amb els seus
preus i barreres no hi ha tracte possible. Vull pagar pel meu
habitatge, però necessito poder-ho fer, ha de ser factible. I res
d'això no apareix a un horitzó immobiliari caracteritzat pels
castells a l'aire i els fons voltor.
*****
No puc
dir què, però he estat component com a intent de trobar algun
caler, cosa que pot fallar. Deixem-ho aquí. Si falla, ja tinc
compost (no gravat) mig Duncan Drawings IV. És el moment de
buscar-me la vida...
Àlbums?
Encallat en què no trobo temps per a gravar veus en els vells
projectes que les esperen. Com a possibles nous projectes, un de
segur és treballar les restes que van quedar del "Random Rain"
per a fer un darrer àlbum instrumental. És factible, i una via per
a poder presentar àlbum a la primavera, o almenys de tenir feina
feta per a quan la necessiti si mentrestant puc acabar vells
projectes com el Disfunctional, el 1980 o el Santuari (més la
regravació de veus d'Himnes, les originals tenen massa defectes).
També penso en fer àlbums de guitarres, però aquí ja he fet algun
intent de demo i reconec no acabar de veure el camí. Vull dir que
sí, em veig amb cor de gravar rítmiques, però no tinc manera de
garantir un àlbum amb la meva qualitat usual. I no vull fallar, no
vull avorrir. Almenys sé que he de trobar un nou camí i que la via
MIDI es pot esgotar molt aviat.
I També
he de localitzar una antiga base, la de la "Crucifixió", a
la que he de posar una nova lletra i títol. Com "MR Blues",
és una cançó que queda penjant, possible carn de DD4.
Almenys
el "Te Deum" està acabat des de finals de desembre. Només
sis minuts, però pot impactar. I està emparaulada amb la Massa
Coral per a 2019, en el 75è aniversari. Si tot acaba bé,
podria ser el moment en què el públic terrassenc em notés com a
compositor per primera vegada. Estic esperançat...
També
m'agrada el moment pel que passa Visitants, que és una unitat d'èlit
i a més ens compenetrem molt bé com a persones. Pega? No surten
concerts. Però és que no surten per ningú, excepte que siguis un
grup de tribut, la darrera plaga a espatllar-ho tot.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada