Thunder Road

Aquestes darreres setmanes he emprès i culminat el que he donat en anomenar "Operació Overhaul". Què és? Doncs, mentre deixava intactes els Duncan Drawings II i III, he fet un treball de refosa dels Duncan Drawings I i IV (l'"I" em tenia molt insatisfet), considerant-lo "I", pujant-lo al gran internet en substitució dels antics, incloent-hi algun extra nou i extreient-ne els "collages" sonors, que ara conformen una compilació titulada "Les cintes de 1992". També he reunit totes les versions alternatives del material del "1964" (2015) en una compilació titulada "Quan encara érem al 1963". I, en diverses etapes que ja han conclòs, he compilat "Corrupció, els tempteigs", més de tres hores de demos i versions alternatives del material del "Corrupció Automobilística A Liechtenstein" (2004). Aquestes tres darreres compilacions només estaran disponibles al meu Bandcamp. Un gran esforç d'arxivística digne d'un "box set", si alguna vegada n'hagués calgut un. I de sobte tinc ordenat tot el meu catàleg.

Només resten (que sigui material vell) dues cançons per treure, i les dues necessiten treball extra. Una és "La crucifixió dels Beatles", i no la puc treure sense una nova lletra. L'altra és un invent del TBO anomenat "Vuelve el miedo", i aquesta necessita d'un replantejament total: la lletra original és un desastre, i hi ha alguna cosa en la música que no em satisfà. En fi, ja pensaré com les soluciono.

I a partir d'aquí, regravar les veus d'"Himnes" i gravar les del "Santuari/Partisà". I passar a acabar material més recent, of course.

I, mentre no trobo el meu estimat pedal BOSS Blues Driver, estic fent midis per un àlbum que crec que acabarà essent bo però que no aporta res de nou. No sé ben bé com el presentaré. Toca rumiar...

*****

Per cert, no seria ja hora de posar a internet les velles maquetes de To Be Continued? Les crec prou significants com per a merèixer estar disponibles per a qui les vulgui escoltar. Estic molt orgullós de la meva feina amb aquell grup, i hi vam coincidir tanta gent interessant que valdria la pena que el nostre treball junts es pogués donar a conèixer i ser reivindicat.

*****

"El mundo sin escuelas sería maravilloso. La infancia es para jugar y descubrir mundo, no para hacer deberes encerrado en un aula con cuarenta niños que te odian."

*****

Una vegada jo estava davant de l'aparador de Casa Farràs i un nen es va aturar a mirar guitarres. Primera reacció del seu avi: "no t'hi aturis, ja saps que no t'agrada la música". Així segur que mai no li agradarà, oi?

*****

Començo a pensar que el que vol l’estat espanyol és una guerra. Encara pensen com la Unión Militar Española el 1936. Raó de més per a que nosaltres marxem pitant: tenim coses millors i més importants a fer que entrar en una dinàmica de violència amb aquests elements.

I una independència que és a un pas, però que ens farà suar. L'1 d'octubre vaig votar "Sí", però tot va ser força inquietant. Espanya ens odia. És la dinàmica del maltractador.

*****

Encara voldria fer aquell projecte d'òpera. Em falta fer, primer de tot, un llibret. Això vol dir que és un projecte que començaré l'any que vé. La idea és compondre per a entre quatre i sis cantants solistes i tres sintetitzadors, sense cor. I pensar un disseny d'escenari que es pugui fer amb molt pocs diners. Al final el tema que veig més viable és la reunió d'estat major a la Casa Blanca durant la crisi dels míssils l'octubre de 1962. Té tot el drama possible, em permetria analitzar els mecanismes del poder i la dinàmica de la presa grupal de decisions, no deixa de necessitar tan sols un escenari, i també té la virtut d'evitar els típics arguments romàntics, que ja em tenen ratllat.

Bé, suposo que és fer una obra sense tenir garantit que s'estrenarà: és el problema etern de no poder començar perquè no he començat ni tinc un nom. Almenys tinc força idees musicals, i encara no tinc garantit l'èxit artístic de la proposta amb això, però almenys puc dir que serà un caramelet. No és el pitjor balanç possible. Però ho tinc pelut per estrenar-la a Terrassa.

Mentre, la novel·la està paralitzadíssima.

*****

Necessito una casa. Necessito financiació. Estic nerviosíssim. És ser conscient que tinc tota una sèrie de problemes, conèixer-ne la solució, i no poder aplicar-la perquè tot depèn d'uns diners que no arriben. És terrible. No m'agrada la meva vida. Ni la meva pensió, per cert. Independència, arriba!