Definició de música

La música és física del so aplicada, operada des de la teoria de la informació. Aquesta informació s'entén com a un conjunt d'elements discrets (sons, afinacions de sons, harmònics, relacions de fase, equalitzacions...) que són percebuts com a estímuls pel nostre cervell, i que en si mateixos estan desposseïts de contingut semàntic. Així, en parlar d'estils musicals crec que és molt més correcte parlar de sistemes, subsistemes o conjunts de sistemes formats per sons discrets, més que de llenguatges. I compondre no és sinó generar noves seqüències d'ones.

dimarts, de setembre 19, 2017

Mushroom Dream

L'altre dia vaig escriure a l'Acadèmia Catalana de la Música per fer unes consideracions sobre què falla al món musical català. En la línia que ja coneixeu: grans segells miops, TV3 inaccessible pels músics independents, crisi permanent de la nostra escena, risc cert de fer el ridícul com a país ben aviat. No sé si aquesta situació és, com em diu algú, un projecte polític, però molesta ho és un munt. Especialment als actes de l'ANC: reconec haver-me avorrit moltíssim el passat dia 11 amb Els Amics de les Arts. Prefereixo l'entitat terrassenca, no per res.

*****

M'oblido de retocar el Corrupció. Hauria de retocar tantes coses que ja no seria el mateix disc. I igualment aquell disc em va costar molt de fer, i precisament per això és molt valuós. Però reconec que amb certes pistes vocals la vaig pifiar, i que no és l'obra mestra per la que tant vaig lluitar. Tot i que estic molt content amb "Moscas en Moscú" i "La Dolça Torradora".
Tampoc no val la pena retocar el "Feina 2.0". Però és l'àlbum no de rareses fet per mi que menys m'agrada, tant perquè alguns temes hi són per omplir com perquè ben produïdes només hi ha "Automatic Day" i "Amsterdam".
Sí que regravaré les veus d'"Himnes". De fet, aquest estiu ja en vaig regravar algunes. Però trigaré. Cantar se'm fa una muntanya.
Mentre, els discos "Estratègies", "Disfunctional", "Santuari" i "1980" estan parats. Segurament faré un altre disc instrumental titulat "The Random Rain Intrigue", però està verdíssim. I mentrestant no trobo el meu pedal BOSS Blues Driver Waza Craft, amb el que voldria començar un disc de guitarres amb el qual canviar d'hàbits. És la meva millor distorsió i no voldria haver-ne de prescindir.

*****

Novel·la parada, també. I no acabo d'acabar el Te Deum per la Massa Coral. No són bons temps per mi. Esperant l'1 d'octubre i la possible llibertat... Voteu "Sí".

*****

Vull una casa. Vull una pensió que no em deixi indefens. I vull perdre de vista Mariano Rajoy i tota la seva tropa de trinxeraires. I want to be free.
No he anat a UniPost. No estava ben informat. Ara em sap greu. No vull la Guàrdia Civil a Terrassa.

*****

D'Eric Clapton em falten el "Five Live Yardbirds" (1964), el disc amb Delaney and Bonnie, el primer seu en solitari, alguns discos dels 1970, i potser arribaré al "Just One Night" i l'"Another Ticket". Però després ja no li veig la punta. Això sí, amb discos com el Beano Album, els de Cream, el de Blind Faith, el Layla o el Slowhand, s'entén que ara mateix hi tingui una certa obsessió. Ha estat un estiu d'explorar clàssics i concomitants, des de Metallica a Michael Jackson. En l'estat de nervis en què he estat aquest estiu, no podia fer més que escoltar discos. Impossible crear.
També, "If On A Winter's Night..." de Sting és un molt bon àlbum.

*****

Somnio amb equip, sense tenir els diners. I no necessitaria molts diners, excepte potser per a un ordinador nou, no vull tirar amb qualsevol desferra. Voldria un xassís de rack de 16 unitats. Voldria un baix Höfner 500/1 Ignition i una guitarra Ibanez Talman 302 en Blanc Ivori (un bon substitut de Telecaster tradicional). Més alguns estoigs. Individualment no són coses molt cares, però no tinc un duro.