2a meitat d'agost poc productiva. Sobretot amb la de notícies que ha
generat l'atemptat del passat dia 17 d'agost. Uns fets tristíssims,
que a la vegada han estat el catalitzador de moltes coses. Felicitats
a la Generalitat i en especial als Mossos des d'aquí. Jo he passat
tots aquests dies a Terrassa, sa i estalvi. L'excepció, dissabte
passat que hi havia mani i que hi vaig assistir. Jo estava massa
lluny com per xiular el Borbó jove, però vaig dur igualment un
cartell denunciant el paper del Borbó com a traficant d'armes. Va
ser una tarda intensa.
Mentre, ben poc hi ha fet de la novel·la: quatre pàgines.
*****
Comentari a un altre text:
Jo també trobo que aquesta llei de transitorietat, com a poc, és
molt tímida, i que calen canvis. Com a poc, ja hauríem de passar a
tenir vegueries, el model espanyol de províncies és dramàticament
inefectiu. També cal plantejar com començar una descentralització,
doncs el model centralista espanyol ens ha portat a una Catalunya
centralitzada amb una supercapital, Barcelona, envoltada d’una àrea
metropolitana considerada de segona -una simple agregació de ciutats
dormitori que ni tan sols no tenen tots els serveis que caldria
esperar-hi-, i d’un país de tercera que només és útil per
posar-hi centrals i abocadors o per a anar-hi de vacances, un model
de país que també es reflecteix en una xarxa de transports pensada
per a anar només a Barcelona i on poblacions molt pròximes
necessiten d’unes voltes enormes per a desplaçar-s’hi en tren,
mentre que comarques llunyanes en l’espai i el temps com la Terra
Alta són invisitables si no és en cotxe particular. (Un detall
d’ordenament també: de veritat cal que dues ciutats tan importants
com Terrassa i Sabadell comparteixin capitalitat de la mateixa
comarca enlloc de tenir cada una la seva comarca i disposar de tots
els serveis necessaris?)
Finalment, reconec que m’agradaria tenir notícies de com quedaran
sous i pensions al nou país. Sabem que el nou estat es farà càrrec
de pagar les pensions, i això és bo. Però com quedaran finalment
les pensions, i ara parlo de quantia? Recordem que a la Llei de Renda
Bàsica Garantida les pensions queden expressament fora de
consideració. I com quedarà el sou mínim interprofessional? Això
és important, doncs tal com estan aquests dos factors en el marc de
la legislació espanyola, molta gent no arribem ni al dia 2 de cada
mes. A la vegada, també cal entrar en profunditat en el tema de
l’habitatge, doncs fa anys que, tristament, els preus de lloguer i
compra són tan desproporcionats com per a ser directament
prohibitius per a la immensa majoria de la població. No pot ser que
gent de quaranta i tants encara estiguem a l'”hotel mamá” perquè
no tenim ni per pipes ni els bancs no ens consideren elegibles per a
una hipoteca (amb la seva abusiva legislació actual).
En fi, sota el poder espanyol hem arribat a una situació
insostenible, i de la nova República de Catalunya n’esperem un
munt de solucions. Hi ha molta feina a fer, i hagués estat bo que la
Llei de Transitorietat hagués apuntat ja algunes solucions mentre no
disposàvem d’una constitució pròpia i d’un munt de legislació
pensada amb el cap.
*****
Carta no enviada:
Era sobre lo del informe de la CIA. Sois un periódico de lo más
interesante, teneis intuiciones periodísticas únicas, pero
reconozco que todavía no le he pillado el truco a esta curiosa
técnica de inventaros las pruebas por la patilla. Quizás deberé ir
a la universidad a estudiar periodismo, igual aprendo algo
apasionante...
*****
També he comprat algun CD aquests dies. Sobretot el "Rumours"
de Fleetwood Mac i el "From Elvis in Memphis" de l'Elvis
Presley. Bons tots dos. I ha estat un mes de fer primeres escoltes de
Michael Jackson. Intentant posar-me al dia.. Seguim:
"Ja m'he escoltat els Load i Reload de Metallica. Són
llarguets, però t'admeto que no entenc per què la gent els hi té
tanta tírria. Sí que ho entenc amb el St. Anger: és un àlbum
valent que necessitaven fer per treure d'ells tota la negativitat que
va estar a punt d'acabar amb ells com a grup, i com a malson és
realment efectiu; però és cert que és un àlbum difícil
d'escoltar tot seguit, i que la completa absència de solos més el
so de caixa tan impenetrable converteixen el malson en una mica massa
efectiu i tot, fent-lo un àlbum desagradable i dur de revisitar. El
"Lulú" és directament problemàtic, però és més
problema d'un Lou Reed que com a amo i senyor de l'àlbum no toca ni
quarts ni hores. A més, la seva veu es fot d'hòsties amb la música
d'uns Metallica que ho entreguen tot però que estan constrenyits per
les composicions d'un Lou Reed que ja no era ni l'ombra del cantant
de la Velvet. M'agrada el Death Magnetic, i el Hardwired té els seus
moments també. No cal dir que els 5 primers són perfectes. I
m'acaba d'arribar el Garage Inc.😊 "
*****
El 12 d'agost vaig assistir a un concert de la Jordi Savall All Stars
(o com es diguin) a Poblet. El concert va ser duret, però era el que
havia de ser i van tocar molt bé. Però una estona abans en Jordi
Savall i El Filòsof Desconegut (encara no en sabem el nom) van donar
una conferència en la qual gairebé no van parlar de música i en la
que a més es van presentar com els últims europeus pre-1914, dient
tot de sentències sobre política sense tenir-ne ni punyetera idea,
i ficant-se a més amb els nacionalismes com a origen de tots els
mals. Això va ser molt, molt avorrit. De fet, en Jordi Savall faria
bé de limitar-se a callar i tocar.
*****
Però, mentrestant, cap notícia de Filipinki.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada