Definició de música

La música és física del so aplicada, operada des de la teoria de la informació. Aquesta informació s'entén com a un conjunt d'elements discrets (sons, afinacions de sons, harmònics, relacions de fase, equalitzacions...) que són percebuts com a estímuls pel nostre cervell, i que en si mateixos estan desposseïts de contingut semàntic. Així, en parlar d'estils musicals crec que és molt més correcte parlar de sistemes, subsistemes o conjunts de sistemes formats per sons discrets, més que de llenguatges. I compondre no és sinó generar noves seqüències d'ones.

dimecres, de maig 17, 2017

Nariz irritada blues

Dijous passat dia 11 de maig de 2017 em van operar del tabic. Notición increïble per si mateix. Això sí, fins dilluns 15 al matí no em van treure les gasses que duia entaforades a dins de les fosses nassals, i ara tinc el nas irritat fora mida. Tinc ganes que passin 15 dies. I estaré un mes tractant-me amb aigua de mar en espray.
Almenys aquest cop els germans s'han portat, just és reconèixer-ho.
*****
Consegüentment, no podre començar a gravar veus fins el juny. De sobte tindré molta feina...
*****
Almenys he dedicat els dies de vacances obligatòries (de dijous a la tarda a diumenge al vespre, i aquesta nit) a gravar bases noves. Una m'està costant i m'ha frenat, però en vaig gravar quatre en un sol dia (més una que no usaré pel projecte, però que sortirà en alguna altra banda perquè és prou bona), i dues més estan consolidades. La idea és que ho canti algú altre, i fins aquí puc llegir. I les sis bases bones em tenen molt content, hi tinc fe.
*****
Està venint un percussionista a Visitants que és un crac. Si es queda, entrem en un nou nivell. N'estic molt content.
*****
Ahir vam inaugurar l'exposició de dibuix i artteràpia. És a la biblioteca del districte 6, a Francesc Macià. I a la conferència d'inauguració, aprofitant que hi havia un regidor, vaig aprofitar per exposar-li la difícil situació dels músics independents al nostre país, així com allò que en la meva opinió pot fer l'ajuntament per a revertit aquesta situació, almenys a nivell de ciutat.
*****
"Maxwell's Silver Hammer", de Paul McCartney, és una autèntica pífia. Jo hagués preferit "Come and Get It" al seu lloc. Aquesta darrera era bona, i hagués catapultat l'àlbum "Abbey Road" posada després de "Come Together" i "Something". Tal com és el disc ara, no puc evitar pensar que després de "Something" la resta de la cara A no acaba d'enlairar-se. I tot per culpa de "Maxwell's Silver Hammer".
Per cert, quan sortirà "Carnival of Light"?
*****
Ahir vam veure "Moulin Rouge" al cineclub. Bona. Però les desgràcies sentimentals de Toulouse-Lautrec no són el millor per mi. He demanat de fer l'exercici d'artteràpia a casa i per escrit. Segons com surti, igual el poso per aquí. Hi ha molta gent a Terrassa i a Barcelona que té coses molt fosques sota la catifa...