M'operen del
tabic l'11 de maig. A 41 anys. Bé, estic esperant a estar prou
recuperat per a, a la fi, gravar les veus del "Santuari/Partisà!"
i del "Disfunctional West Coast Promotion". Només en
queden les veus. Les bases i les lletres estan completes, esperant
aquest toc final.
L'"Estratègies
al Paradís" requereix de més treball. Tot i que les bases
sintetitzades ja les dóno per bones, junt amb les lletres ja
escrites. Falten algunes lletres pendents d'escriure (i vaig venut
sobre què s'hi ha de tractar), i vull provar d'afegir guitarres a
alguns temes (aquest cop de 6 cordes i variant els efectes respecte
del "Disfunctional"). També faltaran veus, però ja he
decidit que amb aquest no vull córrer. Fins i tot amb tota la
feinada que m'han portat, les cançons no estan al mateix nivell que
les del "Disfunctional", i reconec que m'hauré d'esforçar
una mica encara per dotar-les de sentit i interès. Vull creure que
em serà possible portar-les a un estadi de perfecció. I recordeu
que aquest disc és, en el seu nucli, un intent a mort de portar
aquelles desgraciades cançons remanents del "Busco
Feina/Accident!" a un estadi de perfecció. I, si no els hagués
difosos entre unes quantes persones, estaria a la fi content de
destruir els màsters del "Busco Feina/Accident!" i que mai
més ningú no els pogués patir: són un desastre.
Mentre,
penso en com difondre el meu esforç (i tinc un possible camí, bé
que temptatiu).
*****
El règim
que em fan fer és avorridíssim! Només faig que sospirar per un
Quart de Lliura o un bon croissant de xocolata. O dinar en un italià
com el de poques portes més avall. O menjar Filipinos, Donettes...
La vida ja no té cap alicient a oferir-me. Tot és sosso. Estic
fastiguejat i fart de tot.
*****
L'única
bona notícia: ahir diumenge la coral vam cantar a Granollers i va
ser espectacular! El nostre millor concert en molts anys,
absolutament perfecte. He de dir que també les altres corals se'n van
sortir. Va ser un vespre molt especial. I, com a part d'un dels
nostres números, jo em vaig estrenar com a intèrpret de Djembe. Una
interessant nova direcció.
I bon concert amb Visitants el dissabte 22 al Comanou, tot i que ni el dia ni l'hora ens van acompanyar. I allà al fons hi havia uns que prenien copes i xerraven. La música és sagrada, no per res.
I bon concert amb Visitants el dissabte 22 al Comanou, tot i que ni el dia ni l'hora ens van acompanyar. I allà al fons hi havia uns que prenien copes i xerraven. La música és sagrada, no per res.
*****
I aviat
aviadíssim em poso a escriure novel·la. Ja tinc un esbós força
coherent d'argument i vull començar a crear, ara que per primer cop
a la vida tinc una guia.
*****
En resposta
a la promoció de "llévate una Fender American Pro a casa por
un fin de semana": "Hermosas y tentadoras lo són un rato.
Pero hay un problema: dependo de las condiciones que me ofrece un
determinado comercio para podermelas permitir. Y las nuevas
condiciones que impone Fender han significado que ya no tendrán
Fenders nunca más. Ni siquiera recambios. He tenido que mirar a
otros fabricantes para las últimas guitarras que necesitaba. Y es
triste, porque siempre había apostado fuerte por Fender."
*****
"Cierto
tema lo he dejado correr. La palabra "amor" me suena cada
vez más a arameo. Al final me suena todo a un mundo de denuncias,
agresiones, chantajes, insultos, juegos psicológicos insanos,
intereses económicos, trampas, amenazas, burlas malintencionadas,
puñaladas traperas, hipocresía, desconfianza, egos descontrolados y
puro sadismo psicópata. Mejor encerrarme en casa y cerrar puertas y
móviles. Tengo auténtico miedo."
I com que
bona part de la familia m'acaba de fallar, vol dir que estic sol.
Lliure per prendre totes les decisions necessàries amb respecte a la
meva vida sense consultar-ho a ningú. També, enfrontat als meus
errors quan es produeixin. Però lliure al cap i a la fi. I sí, al
lloc on aconsegueixi viure hi viuré només jo. El somni romàntic
s'ha demostrat això, un somni, un conte de la vora del foc. I ara el
deixo enrera. Armat per a la vida tan sols amb pur realisme. Aquella
dona amb la que havíem de ser feliços ni existeix ni ha existit ni
existirà mai. Ja he perdut massa temps. Estic sol. I aquesta podria
ser la meva fortalesa. Adéu la meva vida anterior, avui faig foc i
comença la nova.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada