M'operen del
tabic l'11 de maig. A 41 anys. Bé, estic esperant a estar prou
recuperat per a, a la fi, gravar les veus del "Santuari/Partisà!"
i del "Disfunctional West Coast Promotion". Només en
queden les veus. Les bases i les lletres estan completes, esperant
aquest toc final.
L'"Estratègies
al Paradís" requereix de més treball. Tot i que les bases
sintetitzades ja les dóno per bones, junt amb les lletres ja
escrites. Falten algunes lletres pendents d'escriure (i vaig venut
sobre què s'hi ha de tractar), i vull provar d'afegir guitarres a
alguns temes (aquest cop de 6 cordes i variant els efectes respecte
del "Disfunctional"). També faltaran veus, però ja he
decidit que amb aquest no vull córrer. Fins i tot amb tota la
feinada que m'han portat, les cançons no estan al mateix nivell que
les del "Disfunctional", i reconec que m'hauré d'esforçar
una mica encara per dotar-les de sentit i interès. Vull creure que
em serà possible portar-les a un estadi de perfecció. I recordeu
que aquest disc és, en el seu nucli, un intent a mort de portar
aquelles desgraciades cançons remanents del "Busco
Feina/Accident!" a un estadi de perfecció. I, si no els hagués
difosos entre unes quantes persones, estaria a la fi content de
destruir els màsters del "Busco Feina/Accident!" i que mai
més ningú no els pogués patir: són un desastre.
Mentre,
penso en com difondre el meu esforç (i tinc un possible camí, bé
que temptatiu).
El règim
que em fan fer és avorridíssim! Només faig que sospirar per un
Quart de Lliura o un bon croissant de xocolata. O dinar en un italià
com el de poques portes més avall. O menjar Filipinos, Donettes...
La vida ja no té cap alicient a oferir-me. Tot és sosso. Estic
fastiguejat i fart de tot.
*****
L'única
bona notícia: ahir diumenge la coral vam cantar a Granollers i va
ser espectacular! El nostre millor concert en molts anys,
absolutament perfecte. He de dir que també les altres corals se'n van
sortir. Va ser un vespre molt especial. I, com a part d'un dels
nostres números, jo em vaig estrenar com a intèrpret de Djembe. Una
interessant nova direcció.
I bon concert amb Visitants el dissabte 22 al Comanou, tot i que ni el dia ni l'hora ens van acompanyar. I allà al fons hi havia uns que prenien copes i xerraven. La música és sagrada, no per res.
I bon concert amb Visitants el dissabte 22 al Comanou, tot i que ni el dia ni l'hora ens van acompanyar. I allà al fons hi havia uns que prenien copes i xerraven. La música és sagrada, no per res.
*****
I aviat
aviadíssim em poso a escriure novel·la. Ja tinc un esbós força
coherent d'argument i vull començar a crear, ara que per primer cop
a la vida tinc una guia.
*****
En resposta
a la promoció de "llévate una Fender American Pro a casa por
un fin de semana": "Hermosas y tentadoras lo són un rato.
Pero hay un problema: dependo de las condiciones que me ofrece un
determinado comercio para podermelas permitir. Y las nuevas
condiciones que impone Fender han significado que ya no tendrán
Fenders nunca más. Ni siquiera recambios. He tenido que mirar a
otros fabricantes para las últimas guitarras que necesitaba. Y es
triste, porque siempre había apostado fuerte por Fender."
*****
"Cierto
tema lo he dejado correr. La palabra "amor" me suena cada
vez más a arameo. Al final me suena todo a un mundo de denuncias,
agresiones, chantajes, insultos, juegos psicológicos insanos,
intereses económicos, trampas, amenazas, burlas malintencionadas,
puñaladas traperas, hipocresía, desconfianza, egos descontrolados y
puro sadismo psicópata. Mejor encerrarme en casa y cerrar puertas y
móviles. Tengo auténtico miedo."
I com que
bona part de la familia m'acaba de fallar, vol dir que estic sol.
Lliure per prendre totes les decisions necessàries amb respecte a la
meva vida sense consultar-ho a ningú. També, enfrontat als meus
errors quan es produeixin. Però lliure al cap i a la fi. I sí, al
lloc on aconsegueixi viure hi viuré només jo. El somni romàntic
s'ha demostrat això, un somni, un conte de la vora del foc. I ara el
deixo enrera. Armat per a la vida tan sols amb pur realisme. Aquella
dona amb la que havíem de ser feliços ni existeix ni ha existit ni
existirà mai. Ja he perdut massa temps. Estic sol. I aquesta podria
ser la meva fortalesa. Adéu la meva vida anterior, avui faig foc i
comença la nova.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada