Terror...
Sí, els soferts periodistes de Tivizrí estem espantats: en Patinet
continúa a la seva habitació de sempre! En fi, som uns "mandaos"
i l'hem d'entrevistar. Hauríem d'haver-li posat una espelma a santa
Oprah Winfrey.
Què t'ha
passat? Fa un any estaves seguríssim amb el "1964" i
ara...
Teniu raó.
Ha estat un any absurd. Tot plegat és molt depriment. Necessito que
el 2017 sigui millor. Tots ho necessitem. Odio el segle XXI.
Tan
agressiu ha estat?
Potser ara
estic una mica més calmat. Necessitaria tres mesos així, i poder
centrar-me en la meva obra. Si tingués diners, me n'aniria un parell
de mesos a un lloc apartat, i escriuria, compondria amb midi, i em
banyaria a la piscina de l'hotel, o bé a la platja del davant. És
el segon any que no puc anar a la piscina de Vallparadís, i ho noto.
Però
t'ha portat coses bones aquest 2016?
Algunes.
Quasi arrodonir el meu instrumental (i arrodonir-lo pel que fa a
estudi i a Visitants), una visita a Tenerife el gener, una càmara de
fotos com Marx mana, una exposició de dibuixos, i una visita a La
Goleta amb Visitants. I l'escalf dels amics. També un amic nou,
fantàstic, a Granollers, que em va conduir a un 1 d'octubre a
Pamplona, cantant cançons patriòtiques basques i tocant la Fender
Villager. I, curiosament, un concert de la Massa Coral fa pocs dies,
el 17 de desembre: repertori diferent (Britten!), ho vam fer bé,
Sant Pere quasi ple, i el públic encantat. Ja era hora.
I
l'exposició?
Va tenir
molt ressò i molt bones crítiques. No m'ho esperava. L'inauguració
també va ser un breu moment de "tot funciona". No m'ho
semblava uns pocs segons abans de començar. Però la conjunció de
Josep Sans, Marie Lottré i Sílvia Alcàntara va ser imbatible.
Sobretot la Sílvia, que va llegir un conte meu amb aquella entonació
tan seva, transformant en màgia un dels meus escrits apanyaets.
Públic càlid, fotos, emotivitat... Sempre ho recordaré.
Moltíssimes gràcies a tots/es.
I
l'article del Diari de Terrassa?
Em van
contactar, i em van venir a entrevistar i fotografiar. L'entrevista
és un extracte del que vaig explicar, i és millor per això. Per mi
va ser una tarda normal, sense més. No m'esperava que tindria tant
d'impacte.
I quines
coses no tan bones t'ha portat?
Tota la
resta. Ha estat un any molt confús. Porto molts mesos sense treure
disc. Tot just ara començo a posar-me a la feina, i n'estic fart que
mai no pugui tenir la garantia de tenir un determinat temps per a mi.
Des d'abans de l'estiu que ja van començar a sortir-me
responsabilitats tontes. Amb el que he estat distret de la meva
pròpia feina. I he estat molt nerviós. Apart, l'economia no em va
bé.
Allò del
pis...
La
frustració més gran de l'any. Els meus germans triant-me un pis
(una mica petit), jo signant tot de documents entre banc i
immobiliària, tots buscant certs documents com micos... de sobte,
silenci... i al final el banc va decidir modificar unilateralment les
condicions, fent-les molt més oneroses. Vam haver de dir que no (a
sobre, es veu que la meva pensió no és embargable, que divertit).
Allò interessant és que fa pocs dies que tinc un préstec
preconcedit per una quantitat ridícula (insuficient per a una casa,
però). En què quedem?
Ens pots
resumir l'any polític?
Divendres 16
de desembre vaig anar a donar suport a la Carme Forcadell. I Madrid
vol fer coses pitjors encara. El bo és que com més escarafalls fan,
més s'adonen les cancelleries de mig món que Espanya és
democràcia-ficció, prenent el pèl a tothom qui pot. Seria divertit
que, el dia que Catalunya esdevingui independent, la UE la rebés amb
els braços oberts mentre feia fora una Espanya corrupta, pobra i
súbdita fervorosa d'una monarquia bananera i d'una constitució
incanviable i escrita entre sabres.
Això sí,
tot podria ser millor si la representació actual de la CUP no fós
tan matussera. Porto tot l'any penedint-me d'haver-los votat. No els
votaré mai més. Quin disgust.
Rajoy? Un
pallasso. Oblidem-lo.
Trump? Ell
sol pot acabar amb tota la civilització occidental. Pot deixar el
món pitjor del que l'han deixat Bush fill i Obama, que ja és dir
(quins pallussos!). Que per què l'han votat? Una forma de protesta
d'una classe obrera nul·lament formada i que no sap com ha de
canalitzar el seu ressentiment cap a les anteriors administracions.
És un problema escolar: mentre l'educació universitària és
caríssima i t'endeutes per tota la vida, l'educació primària i
secundària és tan dolenta, que bàsicament aprens que vius als
Estats Units, que vius en una gran nació, que aquesta nació es
governa des de la Casa Blanca (i aquí t'aprens la llista dels
presidents, sencereta) i que Déu existeix i ens governa, Bíblia i
Creacionisme inclosos. I res més. La gent surt de l'educació
secundària (si hi arriben) amb una mena de núvol confús. No estan
preparats per votar. Es creuen qualsevol cosa que els expliquin per
la tele o a l'esglesia local. Les conseqüències les anem a patir
tots, a partir del 20 de gener de 2017. Psicopatia pura.
Discos
descoberts?
Molt bo el
nou disc de l'Exèrcit d'Islàndia, "Atraccions", amb
producció estelar de l'Albert Palomar i uns islandesos en estat de
gràcia. The Harlock també han tret disc, "Love Sex Hate",
potser sense un single clar, però el tot és més que la suma de les
parts, pel que també és una novetat important.
Passant als
EUA, he descobert el "Clarity" dels Jimmy Eat World (1999),
no exactament punter però sí una perla que per aquí no sembla
haver descobert ningú. Wilco han tret "Schmilco", i
musicalment té els seus moments però reconec que no m'agrada tant
com "Star Wars" (2015), tot i que em perdo les lletres, que
pel que he sentit són molt bones i frapants. I tot just estic
assaborint el "Hardwired" de Metallica, que vaig comprar el
dia que va sortir (3 CD!).
També he
encarregat el "Notes of Blue" de Son Volt, tot i que aquest
no sortirà fins el febrer.
I en mp3, el
"Poppy Nogood – SUNY" de Terry Riley, un directe
valuosíssim de 1968.
Discos
creats?
Des de la
primavera que està tot aturat, i la darrera cosa a sortir va ser el
Duncan Drawings IV, així que no ha estat un bon any. Tampoc no he
pogut promocionar el "1964", i em reca, sé que tinc un
disc bo i arriscat i voldria que se n'assabentés tothom, a veure si
enterrem d'una vegada el rock català i la música cumbaià. Que la
independència és a tocar i no podem fer el ridícul.
Almenys
aquests darrers dies hi ha hagut petits moviments. Les lletres del
Santuari estan acabades, a la fi. I segurament tornarà a dir-se
"Partisà!" Ha estat un concepte dur d'escriure, però he
aconseguit millorar-lo substancialment respecte del cicle original de
2008. El disc ha arribat a sortir en instrumental com a "Santuari",
però aquesta versió la retiraré aviat, tan bon punt m'operin del
tabic, que pot ser molt aviat. I vull gravar amb la meva nova veu, i
que s'entengui tot.
També he
recuperat tot de MIDI files que tenia en formats de Cubasis VST de fa
15 anys. Alguns amb SysEx i tot. Tot i que musicalment poc puc
aprofitar. Si més no, hi ha l'arranjament MIDI per a "When The
World" de To Be Continued que no es va fer servir (mea culpa).
Puc plantejar-me de fer-ne una cara B per a quan les nostres dues
maquetes surtin a internet (en tinc ganes, falta que tots trobem el
format adequat).
Amb el que
falta escriure les lletres del "1980" i posar en condicions
les bases del "Disfunctional" (n'hi ha de molt bones, un
parell que no acaben de caminar, i en general falta gravar guitarres
elèctriques, les acústiques i mandolines estan gravades en els
multipistes incomplets) i de l'"Estratègies" (que és ja
un avenç notable sobre els despropòsits del "Busco
Feina/Accident", però això no vol dir que sigui prou bo, i
estic barrinant des de fa mesos com salvar el projecte i dur-lo al
meu nivell habitual). Les lletres d'aquests dos darrers àlbums ja
són escrites (amb una lletra revisable, però sé d'on parteixo i
que no li falta molt).
I pel 2017
tinc tres projectes que tant poden dur a alguna banda com acabar en
foc d'encenalls: 1) una òpera de butxaca (però no tinc ni la idea
clara del llibret; això sí, pocs instruments, i alguns d'ells
elèctrics); 2) uns "Himnes II" només per a piano i veu,
per a així poder fer jo solet aquell concert de compensació pels
que van sofrir la tortura del "concert del caos"; 3) un "Te
Deum" breu per a la Massa Coral (no me n'acaben de sortir les
idees); i 4) una novel·la, de la que tinc una idea difusa però amb
força elements a lloc, ara cal trobar un lloc per a concentrar-me i
escriure, i crec que l'escriuré amb un vell tablet que tinc, a la
Biblioteca Central, perquè a casa no tinc manera de concentrar-me.
Apart, he
treballat tot l'any en un llibre de fotografia. Els pocs que l'han
vist m'han dit el mateix (i prenc nota): que hi ha molt nivell, però
que sobren algunes fotos i que convindria fer-ne de noves, ajustant
també el nombre de pàgines. Per tant, aviat faré més sortides per
a fotografiar coses noves.
Sobre
art...
La gent se
m'esvera tant demanant-me emocions, que en algun moment m'ho he
cregut, i els resultats han estat molt discutibles. 1) No sóc un tio
emocional; 2) em reafirmo en què la música no és més que un
fenòmen de física. De fet, els meus millors discos han sorgit quan
he volgut aprendre tècniques noves, i el seu sentit real és aquest,
"1964" inclòs.
Una altra
cosa és la literatura. Qualsevol idioma té un component emocional.
I reconec no estar ben situat per a afrontar-ho. Igualment, no em
vull quedar quiet. L'únic que té sentit és el canvi.
I les
dones?
Un fracàs,
com sempre. Si em moc, només obtinc que frustració. Si no em moc,
ninguna no em vé a buscar. I totes van amb mala cara pel carrer, com
ofeses que els homes existim. Em tenen fart.
Clar, és
cert, ara tinc una bona amiga. Però és això a petició d'ella:
amiga. Cap intimitat. I fa quasi tres anys hi va haver una noia a
Artteràpia amb la que durant dos mesos i mig vam parlar molt, només
per a desaparèixer de sobte i que ningú no n'hagi sabut mai més
res. Ni tan sols no sabem si és viva. Estava prou malalta com per a
poder-se haver fet mal a si mateixa. Estic trist.
I el temps
va passant.
Has
pensat a buscar parella per internet?
Sí... i no
vull saber-ne res. No, no ho he provat. Però sí he llegit les
notícies sobre com tothom hi menteix, i dels disgustos que molta
gent s'hi ha endut. Allò és la selva, precisament perquè a davant
no hi tens una persona a la qual puguis calibrar. Només un perfil
amb una foto. T'hi poden posar el que vulguin. I t'hi posen el que
els dóna la gana, tant la gent insegura de si mateixa com els
psicòpates. Tot plegat no és per a mi, gràcies. Així que a seguir
com sempre, sense nòvia.
(to be
continued)
