Definició de música

La música és física del so aplicada, operada des de la teoria de la informació. Aquesta informació s'entén com a un conjunt d'elements discrets (sons, afinacions de sons, harmònics, relacions de fase, equalitzacions...) que són percebuts com a estímuls pel nostre cervell, i que en si mateixos estan desposseïts de contingut semàntic. Així, en parlar d'estils musicals crec que és molt més correcte parlar de sistemes, subsistemes o conjunts de sistemes formats per sons discrets, més que de llenguatges. I compondre no és sinó generar noves seqüències d'ones.

dissabte, de maig 21, 2016

Telecasters al vent

A un fan de Podemos, pel Fcbk fa uns dies:
"Jo ja porto setmanes dient que tots votem el mateix que el 20D i així els tindrem bloquejats indefinidament. Això sí, t'admeto que dintre de no refiar-me de Podemos, potser és la menys dolenta de les opcions espanyolistes. No és bona ni de conya, però prefereixo Podemos al trio de les Aço... de la benzina. Ara és veure què faran els partits independentistes. És per on deurà anar el meu vot, però t'admeto que, essent millors, tampoc no em convencen. El partit que de veritat em representaria no existeix. I a veure què fan a l'ANC, perquè des del 12-9-2015 que està més morta que Sagasta..."
Això, per a demostrar-vos la confusió que sento davant del 26J. No descarto ni al Pokemón, per una sola vegada (oh, no! És l'Homs!). Això, perquè al Junqueras el veig amb els papers mullats. I, com acabo d'escriure-li a cert articulista via Twitter, dels polítics ens n'hem de protegir. En tot cas, el meu vot serà pel que vegi que pot fer la màxima punyeta al trio de les Aço... de la desgràcia: PP, PSOE, C's.
Sort que ells foten la pota encara més que nosaltres. Estelada, I love you!

*****

Mentre, visca l'Otegi.

*****

Odio el govern de Madrid, per voler deixar-me sense drets d'autor si no vull perdre la pensió. Només ho puc qualificar de xantatge i d'anar contra els meus drets. FDLGP...!

*****

Fa poques hores s'ha sabut que el Jordi Sànchez continúa presidint l'ANC. Un any més d'anar a dormir. No n'estic gens content.

*****

M'operaran del tabic! Estic en llista d'espera. Això sí, tres anys... Deurà ser un com l'anterior vegada (cornets, deu mesos, 18-4-2016), però estic impacient.

*****

La càmera reflex que vaig comprar a Tenerife el passat gener és màgica! Al principi hi feia fotos molt temptatives, intentant entendre com funcionava. Però des de finals de febrer que no només he tornat al meu nivell de 2001-2004, sinó que l'he depassat amb escreix. I tinc un projecte ja endegat: un llibre de fotos de Terrassa, no a l'ús. L'únic que no sé és com publicar-lo: Madrid...

*****

Moment ambigu del "Duncan Drawings IV". Consistirà tot en regravacions de velles idees perquè les seves demos originals no tenen massa presentació que diguem. 24 minuts estan ja consolidats. Però no acabo de veure com omplir l'altra meitat. Tinc tres idees de 1990 que vull transformar en cançons, però tinc un problema tècnic: la tarja Audiophile 2496 ha passat a millor vida, i això ha afectat a tot el sistema, amb el que el Cubase no m'aguanta molta estona obert i el Finale PrintMusic ja ni s'obre. És molt frustrant.
Com frustrant és el poc espai que tinc per a gravar guitarres. Necessito una casa.
Hi ha una idea per a una nova obra: un "Himnes II" en català, amb una sola guitarra o un sol piano, i veu. La idea és fer-m'ho tot jo, doncs vull fer a la fi un concert a Bethel i no puc comptar amb ningú del conservatori. Toca reivindicar-me.

*****

Aquests darrers dies estic escoltant molt, via Spotify, l'últim disc oficial de Village People, "Sex Over The Phone". Village People és un grup molt més important pel seu proselitisme gay que per la seva música. Però, bé, m'adono que hi ha una connexió entre la meva vestimenta d'escenari (i potser, un dia, de carrer) i tot el seu número visual. I, si els seus àlbums de música disco no em diuen molt, admeto estar força enganxat a aquest àlbum en concret, de 1985 i amb un so força menys estèril que el que els havia definit fins a 1981. No és que sigui cap obra mestra, siguem sincers. Però és un so que enllaça amb certes sintonies Bond de l'època, o amb "True" de Spandau Ballet: so comercial, no massa apassionant, però cuidat. Es pot dir que m'interessa com a productor.

*****

I una bona notícia: hem fet les paus amb LMALF.