Començo per
les informacions de seguiment:
-Duncan
Drawings III: Encara no sé si és publicable o no. Està acabat,
almenys tenint en compte que és un recull de restes, ben produïdes,
de l'era Corrupció, del concurs del centenari del conservatori, i
del Requiem. L'he passat a tres persones de confiança per a que em
diguin si el veuen factible o no. Apart, l'he passat a una amiga meva
d'artteràpia amb la que he fet amistat (res més que amistat), i la
veritat és que la seva resposta ha estat molt positiva. Així que
una publicació és possible en els propers dies, encara que en vull
estar més segur. Dura aproximadament 45 minuts.
A la vegada
he intentat recopilar un Duncan Drawings IV, però no l'editaré
perquè és un fracàs, molt per sota del que va ser el Duncan
Drawings original (recull de rareses que, recordem-ho, ajuntava
alguns singles meus amb descartats del projecte Feina i les "cintes
de 1992", amb un resultat inevitablement desparell). Únicament
haurà servit per a juntar i acabar una sèrie de coses que en algun
cas dataven de 1990 i existien només en paper pautat. Sempre les puc
fer servir de repositori d'idees. Però ara mateix són dramàticament
impublicables.
-Requiem:
Les bases existeixen des de l'anterior post i sonen molt bé. També
vaig fer una mescla on afegia a aquestes bases una pista de strings
del Korg 05R/W reproduïnt les quatre veus del cor mixte, i durant 24
hores la vaig considerar candidata a mescla definitiva o almenys el
Pla B davant la possibilitat gairebé segura que la gravació vocal
naufragués miserablement només començar. De totes maneres, havia
anunciat tant que gravaria les veus (després de concloure que no
podia pagar cantants professionals, encara menys un cor o un estudi
professional) que ho havia de provar. Vaig buscar a internet, trobant
pel camí un VST anomenat KoVee... vaig gravar un tros del Sanctus "a
pelo" a 4 veus, dues d'elles passades pel KoVee aquest... noia
instantània... un parell d'amics i la meva mare dient-me que havia
trobat la solució... així que ara toca gravar-ho tot amb les bases.
Potser aquest cap de setmana... Creuem els dits.
-Peça no
titulada: Quan estava per escriure una peça per a orquestra (cap
orquestra no s'hi va interessar i allà es va quedar), vaig gravar
demos d'una sèrie de trossos amb dos pianos i cordes. No serà
urgent, però a mig plaç intentaré acabar-ho i treure-ho, en el que
serà el final de "Lluís Paloma sonant un altre cop com fa 12
anys". Després toca experimentar, ja amb la bossa buidada del
llast del passat. Sí, el Volkswagen Passat. O el Volkswagen Pesat.
*****
Dilluns 8 de febrer em vaig vendre tres guitarres (o tres morts), incloent la primera guitarra que vaig tenir, una Encore cutríssima. He fet espai i uns pocs diners (60€) que majorment em van servir per donar, menys d'una hora després, una entrada per a una mandolina electrificada que dimarts ja va tenir ús a can Visitant. Certament una bona maniobra.
*****
Notícia del
dia: tenim ones gravitacionals! Ja només falta passar-les per
flanger i per delay! En fi, que Einstein tenia raó una vegada més.
Només una vegada va fallar: la Teoria de Camp Unificat, teoria que
mai no va aconseguir acabar perquè, simplement, la Teoria de la
Relativitat General i la Mecànica Quàntica van néixer destinades a
fotre's d'hòsties constantment. Tenim ones gravitacionals, tenim
bosó de Higgs... però el Gran Disseny se'ns escapa. Ni que fóssim
a Can Brians. En fi, suposo que igualment al CERN se'ls girarà feina
per una raó o altra. Perquè aquesta gent serveixen tant per a un
banquet com per a un càtering (una manera com una altra de dir que
són realment bons).
*****
Recentment
he assistit a un parell de sessions de formació d'Obertament a
Sabadell, a petició d'una persona a SMT. Al final m'he excusat,
donat que ja vaig fer aquesta formació l'estiu de 2014 i fer-la de
nou no tenia sentit. Almenys m'ha servit per conèixer un parell de
persones.
Mentre, miro
de fer alguna aportació útil a la Taula de Salut Mental de
Terrassa. Amb quin grau d'èxit, no ho sé. Suposo que igualment m'ho
he de treballar.
*****
He escrit
una altra en la meva llarga llista de cartes al director, queixant-me
de la tortura amb què ens delecten als grans comerços via "fil
musical". Si no me la publiquen, queda pel proper post. I, sí,
la música de fons a comerços hauria d'estar prohibida per llei. Hi
pensarà algun polític?
*****
I tot just
ara m'assabento del merder de fa uns dies a l'homenatge a Dimebag
Darrell, on Phil Anselmo va aparèixer begut i llançant proclames
d'extrema dreta. Mai no ha estat un minyó molt pensador, però dóna
la sensació de ser al punt més baix de la seva vida i d'estar-se
convertint en un Mike Love II. Pantera queden molt enrera. Trist.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada