Definició de música

La música és física del so aplicada, operada des de la teoria de la informació. Aquesta informació s'entén com a un conjunt d'elements discrets (sons, afinacions de sons, harmònics, relacions de fase, equalitzacions...) que són percebuts com a estímuls pel nostre cervell, i que en si mateixos estan desposseïts de contingut semàntic. Així, en parlar d'estils musicals crec que és molt més correcte parlar de sistemes, subsistemes o conjunts de sistemes formats per sons discrets, més que de llenguatges. I compondre no és sinó generar noves seqüències d'ones.

dilluns, de gener 04, 2016

Comentari agre a una derrota

Començo l'any irat i frustrat al màxim. Jo també estic que trec foc pels queixals (i sí, sóc el drac de festa major). Així que no faré presoners, li pesi a qui li pesi.
Sí, per una banda el Sr. Mas ha demostrat un ego del copón: primer dir que ell aniria l'últim, que no li importaria cedir el pas a algú altre... anar el quart a la llista per Barcelona de Junts pel Sí... i de sobte només podia ser el Mas.
Però admetem-ho, JxS ha fet un esforç negociador enorme, tenint 62 diputats.
La CUP només en té 10, i mai no s'havia vist una criaturada així al Parlament, entre les files (suposadament) independentistes o almenys catalanistes. Aquí hi havia un procés d'independència en marxa, procés que recolzàvem uns dos milions de persones pel cap baix. I se n'ha anat a can pistracs per la decisió de 29 persones. Jo no en diria democràcia, no per res. Així, anem a eleccions i resolem la "falsa majoria". I decidim si pesa més l'ego d'Artur Mas o la criaturada de la CUP. En qualsevol cas, això és un desastre.
Sí, el Mas té un ego que se'l trepitja, però JxS no és només Mas, i tots els altres allà dins ja han entès que si cedien en el tema Mas, la CUP no s'aturaria allà, perquè del que es tractava era de fer descarrilar el procés en nom de no s'entén bé quina revolució. I dins d'Espanya, on sembla que romandrem, és impossible fer una revolució. Per tant, tot és molt frustrant. Jo mateix estic molt frustrat, perquè vaig votar a la CUP i no precisament per al que han fet. No els votaré mai més.
I el problema és realment greu: que el Mas cedeixi davant la CUP implica que no eliminem la variable CUP de la política del procés. I els que queden ara dirigint la CUP són els pitjors espècimens possibles, gent que no han dubtat en carregar-se les il·lusions de milions de persones tan sols pel seu gaudi personal. Què no faran contra un hipotètic successor de Mas si veuen que la tàctica els funciona? Sí, podem perdre unes noves eleccions al març. Però almenys podem aprofitar per a enviar a aquest personal a casa, on ja no puguin fer més mal.
El que vull és la independència, i amb jugades com la que ens ha fet la CUP, la independència ens la pintarem a l'oli. I sense independència no hi podrà haver revolució. Tingueu-ho tots ben clar. I no per dir-ho sóc menys d'esquerres.
Almenys, una dada de darrera hora: Antonio Baños, descontent amb la decisió presa, ha renunciat a l'acta de diputat i se'n va a casa. És un gest que arriba tard però que l'honora.