Carta no publicada a un diari:
"Els pisos
apugen preus com abans de la crisi", però sobre quina base? Avui ja ningú
no pot comprar una vivenda. Ningú, excepte els fons voltor. Anem a un mercat en
què les vivendes seran comprades per fons voltor, que les vendran després a d'altres
fons voltor, i així fins a l'infinit, sense que mai les vivendes no arribin a
un usuari final que les empri pel que es van fer: viure-hi. És com si tot el
drama que portem anys vivint no els hagués ensenyat res als poders poderosos.
Suposo que a la gent que portem tota la vida sospirant per una casa on viure
però no vam arribar a temps no ens queda cap més remei que anar a viure sota el
pont o en albergs. Sense hipotecar-nos, això sí, perquè d'aquesta manera potser
encara en tindrem per menjar cada dia. Els que es van autoenganyar i van
contractar una hipoteca no tenen ara ni això. Absolutament trist.
*****
I decepció política per acabar l'any. M'emprenya haver hagut d'anar a votar el passat dia 20. M'emprenya haver de votar a uns per a que no guanyin els altres i no pas pels seus mèrits. Cap partit no té mèrits. Estem acabant de viure la "falsa majoria". Però l'absurd pot seguir igual durant anys. Diuen que l'anarquia seria el caos, però no veig que tenir un estat sigui gaire millor...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada