Començo
amb un ellaç a certa entrevista on hi he tingut alguna cosa a veure:
http://unmuntdemots.blogia.com/2015/061801-lluis-paloma-entrevista-a-pep-cortes-premi-agusti-bartra-de-poesia-ciutat-de-ter.php
Espero que us agradi. :)
*****
El
passat dia 15 els Spoilers van actuar a BCN. Jo no hi vaig anar, tant
perquè la sala ja tenia tècnic com perquè no tinc un duro i no
m'ho vaig poder permetre. Però ara em sap greu: divendres em vaig
trobar amb el baixista i em va dir que van tocar bé però que
l'enginyeria de so va ser un desastre, amb realimentacions de micro
tota l'estona. Espero redimir-me aquest proper dissabte...
*****
Ahir
vaig anar a Sabadell a veure actuar els Morgan Jr., un grup amic. De
passada em vaig trobar a gent com en Nando Caballero, na Marina
Sabaté, en Tonificant o en Vicenç
Ferreres. També em vaig fer
amb els tres CDs dels Morgan, més el CD d'un grup de Mallorca que
havia actuat al matí, Donallop. Ja tinc deures. Sobre el concert,
només en puc dir que estar assegut en una tumbona en un prat
amb un granissat mentre els Morgan Jr. toquen és el més proper que
es pot estar a la felicitat.
*****
Rumors
que el Duran no es presentarà com a cap de llista per Unió el 27S.
No m'estranya, és el que els anglesos anomenen una «minus selling
proposition». Però des del meu lloc a les esquerres reconec que
podria ser divertit que es presentés i batés el rècord de pocs
vots d'Alternativa de Govern el 2012. Almenys riuríem una estona.
*****
Just
quan CiU ja no existeix, estic escoltant via YouTube als Duran Duran.
Comercialots, però ara m'adono que la meva «Automatic Day» és
molt New Romantic. Fins ara no havia passat d'escoltar «True» dels
Spandau Ballet...
*****
Doncs
la rebuda al «Duncan Drawings II» no ha estat tan dolenta. No me
l'ha comentat molta gent, però els que ho han fet en tenen molt bona
opinió. Això sí, els sobta que ara m'hagi donat per fer
instrumentals. Cosa que només em confirma que mai no hauria d'haver
cantat.
*****
Escrit
a una amiga anarquista:
«Te
admito que uno de mis recuerdos más tristes es pasar por delante de
una discoteca y ver que chicos y chicas iban vestidos exactamente
igual. Sí, necesitamos la libertad, junto con un cierto
individualismo bien entendido: una colectividad libre, junto con el
máximo márgen posible de expresión individual. El concepto de moda
nunca debería haber nacido.»
*****
Missatge
dur però definitiu, enviat als «clàssics» de la ciutat el 21-6:
«Era
per anunciar-vos que, efectivament, he decidit acabar definitivament
amb una carrera de cantant solista i de cor que no em reportava sinó
problemes. Només continuaré a la Massa Coral (i els meus companys i
companyes saben que hi estic més per l'amistat o l'oïda que per cap
entusiasme per pujar a un escenari) i al meu grup de rock (on almenys
disposem ja de cantant solista, de manera que em puc centrar a tocar
instruments sense patir cantant). Simplement he arribat a trobar
angoixant haver d'esmerçar esforços per cantar sempre les mateixes
tres o quatre obres-per-a-agradar-al-públic, posposant sempre la
meva pròpia obra. O que per una vegada que participo en una estrena
(2011), es tracti d'un autèntic desastre i jo acabi fatal. No, jo no
sóc intèrpret. I només viuré un cop, pel que no puc perdre més
temps. Per tant, d'ara en endavant sóc un compositor a temps
complet, amb obres com aquesta:
http://lluispalomapatinet.bandcamp.com/album/himnes
Agrairé, doncs, que no se'm faci arribar cap informació sobre
"concerts participatius" i altres artefactes. Per a mi ha
arribat el moment de buscar nous horitzons. El món pot necessitar-me
com a compositor, però pot prescindir tranquil·lament de mi com a
cantaire de cor: ja ho faran altres per mi.»
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada