Zombie Zoo

Reconec la meva frustració política. Amb el Mas i el Junqueras concretament. Tot anava superbé, la gent d'a peu havíem fet miracles, ho teníem a tocar... i de sobte això. Ruptura a Pedralbes. Cares llargues. Tot a la merda per dos maleïts polítics. O per tot el Parlament menys potser els diputats de la CUP. I ara sembla que Podemos ens distraurà molt vot. Parlo amb gent i només hi ha que emprenyament i passotisme. Trigarem anys a ser de nou on érem, i potser ni tan sols amb el mateix quòrum. Que algú els foti una hòstia a aquells dos. I la propera vegada, sobretot: fem-ho tot des del carrer i que els polítics no hi pintin ni hi puguin pintar res!!!

*****

Diumenge 18 vaig aconseguir gravar les guitarres pel "1964" amb el Twin-Amp. I aparentment alguna cosa es va desbloquejar. Dimecres vaig poder gravar les veus de tres temes, mesclant-los la matinada de dijous. Per ordre: "1964", "Sigmund" i "Yekaterinburg". Junt amb "Estroboscopi" (instrumental), són els temes que tinc ja acabats. Definitius. Avui he gravat veus per a "Modulant En DiMaggio", però no m'acaben de satisfer. Ni lletra, ni música. Si de cas, aniré gravant altres veus. El cas és no parar. Ho tinc a tocar i vull acabar-ho.

*****

Almenys tinc la pedalera muntada, provada i al local. Del Frontman 212R no n'he sabut res més. Tampoc no me'n puc preocupar, de moment. Així que tot el tema equipament és en ordre. Només em falta fer posar pastilles professionals al meu baix elèctric Storm, i algun que altre estoig. Ara, allò difícil serà estar a l'alçada com a intèrpret. Perquè aparentment no satisfaig a ningú.

*****

El 3 de gener el vaig passar perdent-me per un camp cultivat i fent mil voltes per la frontera est de Manresa abans de trobar el camp de futbol de Les Cots. Un dia una mica perdut, però almenys vaig poder parlar amb companyes d'Obertament. Està bé no estar 100% sol.

*****

Estic escoltant força el segon disc de The Band. Sobretot "The Night They Drove Old Dixie Down", que ja m'ha mig inspirat un tema que tinc a mitges.

I un disc que de moment tinc en mp3 és el "M.I.U. Album" dels Beach Boys. Sí, aquell disc que ha estat criticat i trinxat per tot bitxo vivent. A veure, no és massa bo... el que passa és que tots els comentaris anaven en la línia de posar-lo al mateix nivell que desastres com "Keepin' The Summer Alive", "Still Cruisin'" o "Summer In Paradise", i no és el cas. És escoltable. És fins i tot disfrutable. Simplement, un àlbum amb força imput del Mike Love i amb lletres tan pedestres com les de "Belles Of Paris" o "Matchpoint Of Our Love" havia de rebre plantofades de tothom, tractant-se precisament d'un grup com els Beach Boys, amb un passat tan gloriós com "Pet Sounds", "SMiLE" o "Sunflower". Si s'hagués tractat d'un grup menys notori, el disc hagués passat sense fer massa soroll, ni en positiu ni en negatiu. Dit això, se m'acudeixen pitjors discs-per-a-complir-contracte. Tot i que la pallissa per part del Dennis Wilson (que va cantar l'única cançó realment gran del disc, "My Diane", del seu germà Brian) va ser antològica: “I hope that the karma will fuck up Mike Love’s meditation forever. That album is an embarrassment to my life. It should self destruct ” .

Carta breu

Escric al final d'un dia trist. Jo mateix estic molt confús.

a) estic tan horroritzat com el que més pel que ha passat a França aquestes darreres 48 hores. Charlie Hebdo i demés. Ha estat horrorós, i també depriment. 1) cap religió no mereix més que la condemna i l'oblit; 2) la llibertat de premsa i d'expressió, sempre per damunt de tot; i 3) el més trist és que tres imbècils han aconseguit entregar almenys un país a la reacció política. Almenys un. Com a demòcrata em sento fatal, és veure caure de cop tots els anys de lluita pacífica. La pau no arribarà mai.

b) estic megaemprenyat amb 135 burros, especialment amb els dos més autoimportants. També aquí, un procés que ja quasi ens havia menat cap a la independència se n'ha anat en orris pels tacticismes i batusses de sempre. Què fem? Ens posem anarcos? Perquè està clar que milions de persones en sabem molt més de dur un país que en Mas i el Junqueras. De veritat, la mediocritat i l'estupidesa em subleven.

c) recordeu el segment final d'aquest post, http://lluispaloma.blogspot.com.es/2014/12/spacer-po-porcie.html? Doncs bé, ni una no el va contestar. Baixo persianes. Definitivament. Està clar que la persona que necessitava simplement no existeix, i que en el seu lloc només hi ha dones dolentes i fins i tot monstres. Em voldrien veure mort. I jo tinc molt clar que el patiment d'estar sol, tot i que dolorós, pregon i sense fi, no deixa de ser almenys una mica inferior al patiment de ser rebutjat per enèssima vegada. Tot ha de tenir un final. I totes aquestes famoses webs de relacions on tothom menteix i para trampes, que se les fotin on els càpigui. Em vaig equivocar obrint-me al feminisme. No tornaré a fer-ho.

En fi, ha estat una tarda tristíssima. Només espero que una vida centrada a apartir d'ara en la cultura i en la lluita política m'ofereixin dies molt més gloriosos. Ha arribat el moment de ser lliure.

(Addenda 9-1: una amiga em puntualitza que el problema no és amb el feminisme, sinó amb el patriarcat com a praxis social. OK, doncs. Però això no treu que hi hagi un problema tan gran com per a ser, a la pràctica, insuperable. Per això tanco portes: mai no se m'ha tractat com un igual o com algú digne de ser estimat. Estic, doncs, comprensiblement cremat, i he decidit anar només a llocs on sàpigui per endavant que seré ben rebut. Tan simple com això.)

Breu post d'actualització

1) Fa una estona he pujat l'"Alt Bee's Rage" i el "Corrupció" a la distribuïdora, en pocs dies haurien de ser a Spotify i altres llocs així de divertits. Dates d'edició: "Alt Bee's Rage" posat al Bandcamp el 25 de desembre de 2014 (un autèntic disc de Nadal), amb "A New Minimal Record" seguint-lo el 26. El "Corrupció" hi va ser posat la matinada del 30, però recordem que va ser acabat l'1 de novembre de 2004, amb les primeres còpies circulant aquell mateix dia (la de la Loli, per exemple).

*****

2) A la vegada, el 29 de desembre vaig passar per Propietat Intel·lectual... i quina va ser la meva sorpresa quan la funcionària em va dir que si ja era a internet no calia registrar i fins i tot millor no fer-ho, o podia tenir problemes en un eventual judici per plagi. En fi, tanta llibertat registral em deixa amb tres discos tranquil·lament acabables abans de l'estiu.

*****

3) Aquests discos són els consabuts "1964" (falten uns pocs solos de guitarra i les veus) i "1980" (només falten veus), més el "Santuari/Partisà". Aquest darrer està en un estat similar al dels altres dos: bases completades entre 2005 i 2010 (majorment 2007) i a punt per veu. El que falta és acabar de resoldre el tema lletres. I aquí crec que faré servir la major part de les del cicle del "Partisà" (http://lluispaloma.blogspot.com.es/2008/07/presentaci.html), retornant precisament a aquest títol. Això sí, algunes de les lletres originals ("Víctor Jara", "Steve Biko"...) van quedar tan malament que les he de recomençar, parlant dels mateixos temes o subjectes però intentant fer alguna cosa més enfocada. I un parell de lletres sobre l'actualitat política catalana de 2007/8 es quedaran com a poemes, perquè crec que estan superadíssimes i ja no cal incloure-les enlloc. Així que em queden un parell de "slots" pels que veig que ja vaig decidir un tema, aquest cop més coherent amb la resta. I sí, seria un disc de servei. Només espero que el resultat final sigui digne. (Un post de 2008 amb detalls a tenir en compte és: http://lluispaloma.blogspot.com.es/2008/07/faig-un-gran-anunci-el-proper-post.html).

*****

4) En canvi, l'"Estratègies al paradís" queda parat indefinidament. Com més l'escolto, més defectuós em sembla. No veig com treure'l de l'estancament i ha de passar algun Fenòmen Gran (no sé quin) per a resituar-me'l i poder-lo regravar de dalt a baix amb èxit. Li tinc lletres escrites, això sí, pel que no descarto (un cop gravada la pila de veus dels àlbumks del punt 3) gravar-li veus de manera informal per a veure com queda, i així tenir un model acabat per a poder afrontar les regravacions amb seguretat. Aquestes ja deuran esdevenir-se l'any que vé (el 2016-de-la-punyeta).

*****

5) I ja només queda mirar com gravo els solos del "1964". Hi vull emprar el Twin-Amp, falta veure si gravat per cable o amb micròfon. No sé si he de gravar quatre o cinc solos només, la resta o estan gravats o són solos d'orgue o melodies de strings. En una tarda ho hauria de poder fer. Tot i que m'he de poder relaxar... i estar despert. Tinc els meus problemes amb la son, certament.

*****

6) Per acabar, deixeu-me batejar les noves remodelacions/adquisicions:

-Squier VM Telecaster: Nashville

-Epiphone Dot Studio: Crashbird

-Epiphone Riviera: Mythbusters

-Älvian "SG": Victòria

-Epiphone Wildkat: Nothammer

Acabo recordant els noms de les "IV clàssiques": Fender CIJ Stratocaster XII "Califòrnia", Fender American Series Stratocaster "Antàrtica", Rickenbacker 330/12 "Glendor" i Gibson Les Paul Studio "Schönbrun".

Més informació a: http://lluispaloma.blogspot.com.es/2014/12/patinet-gear.html. Bon any!