Definició de música

La música és física del so aplicada, operada des de la teoria de la informació. Aquesta informació s'entén com a un conjunt d'elements discrets (sons, afinacions de sons, harmònics, relacions de fase, equalitzacions...) que són percebuts com a estímuls pel nostre cervell, i que en si mateixos estan desposseïts de contingut semàntic. Així, en parlar d'estils musicals crec que és molt més correcte parlar de sistemes, subsistemes o conjunts de sistemes formats per sons discrets, més que de llenguatges. I compondre no és sinó generar noves seqüències d'ones.

dimecres, de desembre 31, 2014

Leaving on a jet plane (the premonitory song)

Abans de res, i per a inaugurar un any poc prometedor, una simple pregunta: Mas... Junqueras... Què coi esteu fotent?????

*****

El 19 de desembre de 2014 hi va haver concert de The Spoilers a la sala Vinilo. Un molt bon concert. A la taula de mescles, en Patinet. Havia de ser una cosa molt senzilla, però per alguna raó la cosa no xutava prou bé durant la llarga prova de so. Per taula hi passaven les veus i la bateria electrònica, directes a l'amplificació de la sala, mentre que les guitarres i el baix s'autoamplificaven. I el resultat era que només senties cada guitarra dins d'una àrea molt específica. Després de rumiar molt, vaig acabar demanant al grup un parell de cables llargs i vaig connectar una sortida de cada ampli de guitarra a taula (el de baix se sentia prou bé per si sol). I amb això i extenuants proves de volum la cosa va arribar a funcionar... tot i que en gravació la guitarra solista sonava a llauna, és el que em va costar més d'ajustar, i de fet un dia d'aquestes vacances li buscarem un bon so de pedal i d'ampli per a futurs concerts, amb les reserves que això pugui tenir. Però al final del concert estaven tots molt contents, així que va valer la pena. Ah, i els Visitants eren entre el públic!

*****

El 24 a la nit, estrena potent a Esparraguera: la Missa Catalana de Josep Borràs. El marc, la missa del gall de l'esglesia de Santa Eulàlia (22:30 h.). Al teclat, en Marc Sumsi. El cor, la Massa Coral de Terrassa, dirigida aquest cop pel Jaume Gironès (el Walter no podia esser-hi). Després del concert (que musicalment va sortir rodó), algunes cantaires em van admetre que era un concert que els imposava molt, que sentien una responsabilitat i uns certs nervis. En canvi, per a mi era un concert més i una ocasió relativament tranquil·la... perquè en el fons estava allà com a tècnic de so i ja posats vaig cantar (força còmode, pel que recordo). El concert es va fer amb el meu teclat Casio WK7500 i amb un "rig" consistent en el meu petit Fender Frontman 15G de 15 W com a monitor per a la coral i el meu Fender Twin-Amp com a amplificació de PA. No vam tenir temps de provar, pel que els ajustos es van haver de fer durant els dos primers números (i el cable del Twin-Amp em va donar algun problema), però un cop tot en ordre la resta del concert va ser perfecta (almenys, tot el perfecte que pot ser un directe), i en acabar la gent de platea ens felicitava i tal. Si hi comptem que per primera vegada des de 2006 vam fer sopar junts i que a l'esglesia hi havia bones vibracions a l'ambient, reconec que m'hi vaig trobar molt bé. Prou com per a, l'endemà, enviar les partitures del Requiem i d'Himnes al correu d'aquella esglesia (les han rebudes). Reconec que trobo a faltar les ocasions que durant uns anys vam viure al Pla del Bon Aire, i que tenir alguna cosa a fer aquella nit fa que el Nadal no sigui tan depriment.

*****

I mentre, vaig bellugant el Bee, amb molt bona recepció de moment, encara que algú es mostra sorprès pel format instrumental de l'àlbum. Però ha estat la manera d'acabar-lo i tenir àlbum nou el 2014, pel que estic content.

*****

El 29 vaig anar als jutjats a autoinculpar-me. No sé de què servirà, però reconec que alguna cosa he de fer per a contrarrestar la incompetència dels principals líders polítics del país. A Madrid es deuen estar fent un fart de riure. És molt trist.