Entre
agost i ara, això ha estat la revolució... barata. Quasi tot ha
anat de reformar instruments barats que ja tenia. En detall:
1)
La meva primera pensada va ser fer reformar una Squier VM Telecaster
que feia un any que tenia pululant per l'habitació, raonant que una
Fender americana estaria fora del meu abast i igualment el cos de la
Squier contenia tot de bones idees. A la vegada, el màstil es notava
inacabat, amb uns trasts molt aspres. Va resultar ser sol·lucionable.
Les pastilles definitives són una Seymour Duncan Minibucker cod 3214
neck, una Fender Custom Shop Texas Special Strat middle i una Fender
Custom Shop Texas Special Tele bridge. Això sí, el jack de sortida
em fa crecs, pel que l'hauré de fer canviar, l'últim pas de tota
l'operació.
2)
Em vaig animar i vaig fer modificar una Dot Studio que també tenia
de feia un any. El màstil tenia un problema (so estrany al 12è
trast, per una petita curvatura), per sort solucionable. Les
pastilles escollides van ser unes Seymour Duncan Pearly Gates
humbucker cod. 2052 neck i 2053 bridge. La darrera modificació han
estat unes clavilles Gotoh, perquè les originals es destensaven. Amb
això, ha passat a ser una favorita de Visitants.
3)
En una d'aquestes, era a la botiga quan de sobte passa l'amo amb una
Epiphone Riviera coreana del 1997 per ensenyar-la a un client que hi
tenia curiositat... i que al final no se la va quedar. L'endemà, 18
de setembre, vaig sortir amb ella a la mà per 600€, incloent el
recanvi en pocs dies de l'electrònica i el botó inferior de to.
Fabulosa.
4)
El "modding" final ha estat l'Älvian "SG", a la
que he fet canviar pastilles (unes Seymour Duncan Seth Lover Model
humbucker 5432 neck 5433 bridge) i clavilles (unes Gotoh). Potser pel
seu so acústic no ha sortit tan bé com les altres, tot i haver
millorat.
5)
I el aquestes, el 26 de setembre, aprofitant que havia de comprar un
estoig per a la Riviera i fer un concert, vaig comprar una Epiphone
Wildkat xinesa (de 2014 mateix) i al cap d'una hora l'estrenava a
Ultra-Local Records, un concert per recordar. Amb aquesta, els meus
objectius s'han acomplert. I sona molt bé, els millors 274 € de la
meva vida.
6)
I el toc final: un Fender Twin-Amp, adquirit el 22-11-2014 a Casa
Farràs per 1669 €, a pagar a terminis. El seu número de sèrie és
el CR-319125. Impossible saber-ne l'any de fabricació sense
obrir-lo. La història, treta d'apunts del moment és aquesta:
"Fa
dues setmanes vam assajar, jo havia de retocar la EQ del Frontman
212R... m'adono que falta un botó amb el seu eix... trucada general
a veure qui ha fotut el cop.... res en clar... porto el Frontman a
Cal Farràs... em truquen al cap d'unes hores... el dissabte 22 passo
per allà i veig l'ampli desmuntat... abonyegat, peces trencades,
desastre general, Fender España no té els recanvis... total, que
surto d'allà amb un Fender Twin-Amp pel que havia donat una
entradeta i que no havia de recollir fins entrat el 2015... el provo
a casa, algun soroll estrany... el portem al local... xiulets a dojo,
s'acaba morint... dimecres el torno a portar al Farràs... i per sort
no era res que una vàvula, canviada gratis en garantia, i així vaig
poder fer el concert sense més problemes. La gent diu que sona bé,
per sort, perquè trigaré un any a pagar-lo. És una mena de Twin
Reverb modern amb canal de distorsió, efectes commutables, i 100 W
de potència RMS. I vàlvules."
"El
Twin-Amp ja és a casa, el provaré demà [...]. Dimarts el portaré
al local. Que per cert, al Farràs he pogut veure el Frontman obert i
la castanya va ser de campionat: abonyegat per davant i per darrera,
components desplaçats, els potenciòmetres trencats estaven
enganxats amb loctite per si dissimulava... Un desastre. Els recanvis
trigaran, a l'hora de la veritat Fender España no disposa
d'absolutament cap recanvi. Suposo que la cosa serà reparable, però
em sembla que quan me'l vengui hauré d'obviar l'historial del bitxo
o no el venc."
7)
Finalment, m'he venut dos pedals que no feia servir, el desconcertant
Boss PS-6 Harmonist i el poc aconseguit Zoom G1XN. I he decidit
vendre'm la bateria acústica, la Tempo by Dixon. No la faig servir i
ocupa espai, i igualment amb la dd65 de Yamaha ja vaig més que ben
servit pel que la necessito, que és gravar en estudi.
8)
I de moment, servit de tot això i d'estoigs rígids (només me'n
falta un per la guitarra acústica Storm), el toc final serà el 6 de
gener: un estoig per pedals i un pedal Electro-Harmonix Big Muff
PI/Tone Wicker. Més professional ja no puc estar. I a partir d'aquí,
a pagar amb tranquil·litat...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada