Definició de música

La música és física del so aplicada, operada des de la teoria de la informació. Aquesta informació s'entén com a un conjunt d'elements discrets (sons, afinacions de sons, harmònics, relacions de fase, equalitzacions...) que són percebuts com a estímuls pel nostre cervell, i que en si mateixos estan desposseïts de contingut semàntic. Així, en parlar d'estils musicals crec que és molt més correcte parlar de sistemes, subsistemes o conjunts de sistemes formats per sons discrets, més que de llenguatges. I compondre no és sinó generar noves seqüències d'ones.

dissabte, de setembre 13, 2014

Multipipa Bollywood Cream

Tornem a les entrades multitema! Originalment em volia cenyir a tema equipament, però han passat dues coses... bé, una molt important i l'altra d'anar amb sabatilles, però no volia deixar-les al calaix.

*****

1) 11 de Setembre, i amb "V"! Hi vaig anar amb la mare i una cadira plegable per a ella. Tram 73, amb els cantaires de coral. I la veritat, amb una coral "professional" a dalt l'escenari i acaparant els micros, en realitat vam fer més actuació visual que una altra cosa. I passar calor. Almenys vaig poder saludar el Jordi Llobet (Poble Que Canta). Així que aquell vespre estava cansat i confús. En realitat, la diversió ha vingut els dies posteriors, mitjançant la premsa. Som notícia a tot el món, amb majúscules. I el PP i els ultres han perdut tant els papers que és fins i tot còmic. Han dit tant que no i punt, que serà que sí. Són unes setmanes molt emocionants per a ser català. Els Mortadelos han difós dades privades, han enviat correus per a dissuadir-nos d'anar a la "V", han muntat una escandalera sobre el Jordi Pujol que ni que fós el Bárcenas, han donat instruccions que al recompte de la "V" no hi haurien més de 500.00 persones malgrat saber que d'entrada ja serien segur 800.000 o 900.000 (vam ser 1,8 milions), ens han insultat i amenaçat... per a no res. Estan perdent definitivament, si no han perdut ja. Com han fet el préssec. Si fins i tot a Tarragona van ser només 4.000 segons els càlculs més generosos. Que bé que m'ho estic passant.

*****

2) Anem a l'equipament. a) Ja he pogut provar la bateria dd65. Per 209 € és una bona compra que em permetrà gravar percussió en MIDI a temps real i fins i tot fer els meus "pinitos" com a baterista sense torturar els veïns. Les limitacions (que em va assenyalar el Mario Clares, una opinió a tenir en compte): que una bateria compacta no es correspon amb el tipus de gestualitat expansiva a la que estan acostumats els bateristes acústics, i que certes subtilitats possibles en una bateria acústica (tocar l'aro de la caixa, per exemple) no són possibles en una bateria MIDI ("o sí", però has de posar-te a programar la màquina). Simplement no donen la mateixa sensació, pel que hauré de tenir en compte que ho he de comentar a possibles usuaris d'aquesta màquina. Almenys els sons que inclou són prou decents, i per a mi el no haver de posar multimicrofonies ni haver de rebre els amables Mossos cada
cop que vulgui gravar un baterista ho compensen tot. Un punt negre, això sí: els dos pedals de control que vénen amb la màquina deixen a desitjar, un aspecte que no seria tan greu si no fós perquè els pedals dedicats disponibles al mercat costen un ull de la cara, el que qüestiona en un cert grau el propòsit d'una bateria així (tot i que les bateries electròniques "tamany normal" en aquesta franja de preus són tan de fira que dintre de tot crec haver encertat en l'elecció, pel limitat pressupost que tenia); b) El 12 a la tarda vaig recollir de Cal Farràs la meva ja coneguda Rick de 12... amb les ferides de guerra del concert del 6 d'abril de 2013 ja resoltes (va rebre un doble cop que no la va afectar estructuralment ni en el so, però que li va deixar dues peladures a la pintura que feien mal de veure -ho vaig voler resoldre amb pintura a l'oli, però millor deixeu-ho resoldre a un professional com el Cristóbal-; c) A la vegada, dir que els he encarregat uns "moddings" a dues guitarres del meu arsenal. Una és la Squier Vintage Modified Telecaster: per una banda, jo volia tocar-la però el màstil era massa aspre i tosc i amb una celleta mal resolta (ambdós, resultat de negligència i pressa per part dels minyons a la fàbrica a Índia), i per l'altra les pastilles no sonaven malament però als meus companys de grup no els van impressionar. Amb el que el "modding" consisteix aquí a acabar bé els trasts i la celleta, per una banda, i posar pastilles decents per l'altra (una Fender Custom Shop Telecaster Bridge, una Fender Custom Shop Stratocaster pel mig, i una Seymour Duncan "Firebird" per al màstil, al lloc de la minihumbucker). L'altra guitarra és l'Älvian "SG", on simplement hi faré posar dues humbuckers Di Marzio "tipus PAF". I així les aprofitaré, almenys mentre no estigui prou sanejat com per comprar una Fender Telecaster USA i una Gibson SG (i, admeteu-ho, tothom sap que una Fender Telecaster USA "normal" la compres només pel so de la pastilla de pont). De fet, hauria de fer revisar l'Epiphone Dot Studio i l'Älvian de semicaixa, però ja ho faré un altre moment.

*****

3) Escoltat el nou CD del Tom Petty, "Hipnotic Eye". Estic d'acord amb la crítica especialitzada: no dels millors pel que fa a les cançons com a tals, però ho compensa amb bones interpretacions d'uns Heartbreakers sobrats de professionalitat. Potser el que no veig tant és la suposada connexió estilística d'aquest disc amb aquell "You're Conna Get It!" de 1978 (un disc que m'agrada molt personalment i que trobo que està molt infravalorat). De fet, la millor notícia sobre "Hipnotic Eye" és que articula el seu propi so, un que està cridat a dividir els fans però que indica una notable inquietud per part del propi Tom Petty de no encasellar-se, cosa que és d'agrair en un estadi tan avançat de la seva carrera. Sobre quin és el nivell efectiu de la proposta, suggereixo fer-hi una ullada i decidir per vosaltres mateixos. La meva opinió: no és ni "You're Gonna get It!" ni un clàssic com "Hard Promises" o "Wildflowers", però certament té els seus moments i sona almenys una mica més enfocat que el seu anterior disc "Mojo". I per sort l'amic Tom no ha tret mai un disc realment dolent, cosa que certament reconforta.

*****

4) El que em deixa amb la depauperada part creativa d'un servidor de vostès. A falta de poder llegir llibres "de veritat" (per què em costa tant llegir literatura?), he llegit tot de textos web sobre com escriure (errors garrafals a evitar, com escriure diferents tipus d'arguments, estructura d'una novel·la...). Trobo a faltar temps per a mi, per a concentrar-me i posar-me creatiu. Tinc algunes idees per a narrativa curta a les que no he pogut treure punta. Almenys, per primer cop des de principis d'any només estic a tres articles del TERME d'estar fonamentalment lliure. I penso gaudir d'aquests articles. Que els seus usuaris s'ho passin bé. I llavors... a crear!

*****

5) La nit passada i aquesta que s'acaba he estat gravant. Res de micròfon. Instrumentals. Idees velles o recents que gravo per treure-me-les de sobre. Si surten bé, conformarien un àlbum sense ni una sola veu (potser sí alguna guitarra elèctrica, tot i que el 98% serien sintes), una mena de "Corrupció" instrumental on inclouria refregits i les idees bàsiques d'aquella peça que volia escriure per a orquestra i que no va arribar a existir perquè dues orquestres ni tan sols no em van contestar els correus-e. Una mena d'LP virtual amb dues cares (les cançons refregides a la cara A i les idees orquestrals a la cara B). Li he donat un nom de treball, però no m'acaba de convèncer. A més, no són les sessions més divertides del món, així que només ho publicaré si la cosa agafa una certa entitat. De fet, seria un adeusiau a cert estil que considero esgotat. I ja començo a barrinar com regravar l'"Estratègies..." de dalt a baix per a que sigui molt més experimental. Començo a pensar en un canvi, tot i que encara no sé quin.
... I should have known better...