"Shelby Avenue Bridge" ha començat a baixar: 21 a la
llista d'avui de l'Unsigned Chart de TourDates.
http://www.tourdates.co.uk/unsigned-chart/19-may-2013.
Bé, "menos da una piedra".
Ahir hi va
haver concert de l'Exèrcit d'Islàndia al BauHouse. El lloc no era
el més idoni per a un concert amplificat, però els islandesos van
superar-ho amb un concert força potent que, a més, començava a
tenir uns lleus indicis de canvi. Sí, valdrà la pena seguir-los. A
més, hi va haver força gent per a ser un grup desconegut, el que és
una bona notícia: s'estan començant a crear un públic, ni que
sigui a nivell local. Sona 9, apren-ne!
*****
Diguem que de
sobte comença a haver-hi un tènue aroma a Ferrofish B4000+ a
l'aire. Res concretat, però potser serà possible. És un "clon"
modular de Hammond B3, amb alguns detallets extra que em poden ser
útils, com un major control de l'envolvent del que és possible en
altres "clons" de Hammond. Si s'arriba a concretar, que no
és segur, ja li tinc un projecte assignat: l'àlbum d'orgues (de
moment molt "verd") del que parlava a
http://lluispaloma.blogspot.com.es/2013/05/viii.html.
Intento agafar aromes de James Last, però cuidant molt més la
composició. De moment, intentar gravar amb VST no m'està donant uns
grans resultats, diguem-ho clar. Però de cara l'estiu pot ser un
projecte possible, mentre acabo les lletres i veus del "1980"
i el "Santuari". Sí, tinc molt clar que serà un estiu per
a gravar i per a mi.
*****
Parlant de
Hammonds, aquesta mateixa tarda he recuperat un CD recopilatori de
Jimmy Smith, organista de Jazz. El CD, "Verve Jazz Masters 29",
el vaig comprar fa dotze anys durant la liquidació de la tenda de
discos de la Rambla "Recording", quan els CDs van passar a
valer la meitat del preu d'etiqueta i vaig poder fer tot de compres
(també vaig descobrir a Billy Eckstine aleshores; era l'única
botiga de Terrassa on podies provar d'encarregar CDs, i recordo
haver-hi comprat la caixa de Phil Spector "Back To Mono" i
un CD de "Smiley Smile" dels Beach Boys, tot això el
1997). Tornant a Jimi Smith, el disc no em va cridar molt aleshores,
però dotze anys després reconec que li estic trobant més el punt.
Pista destacada: "Blues and the Abstract Truth".
*****
Divendres
comencem la gravació de la primera demo d'Els Visitants. I encara
tinc feina pendent al respecte. Avui m'he notat bloquejat. Espero que
demà ja estaré més refet.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada