Definició de música

La música és física del so aplicada, operada des de la teoria de la informació. Aquesta informació s'entén com a un conjunt d'elements discrets (sons, afinacions de sons, harmònics, relacions de fase, equalitzacions...) que són percebuts com a estímuls pel nostre cervell, i que en si mateixos estan desposseïts de contingut semàntic. Així, en parlar d'estils musicals crec que és molt més correcte parlar de sistemes, subsistemes o conjunts de sistemes formats per sons discrets, més que de llenguatges. I compondre no és sinó generar noves seqüències d'ones.

dimecres, de setembre 19, 2012

Tríptic del dia abans.

  1. Demà, el Rajoy dirà no al Pacte Fiscal i el Mas convocarà eleccions anticipades al Parlament de Catalunya. No és que ja sigui oficial, però com voleu que vagi d'una altra manera? Mr. Rajoy ja ha posat a parir el Pacte Fiscal al Congreso de los Diputados aquest matí. Almenys m'alegra que la manifestació de l'11 de Setembre estigui tenint conseqüències. El dia de les eleccions recordeu-vos de votar independentista. I a veure si d'una vegada el Parlament de Catalunya proclama la independència i passem a dependre de la legislació internacional i no de l'espanyola. Reconec que no votaré CiU malgrat els darrers esdeveniments. Raó: l'euro per recepta.
  2. Porto tot el dia fent còpies del CD d'"Himnes", preparant sobres acolxats i papers i enviant a la mare a dipositar cartes a la bústia (tinc pupa i no puc sortir de casa). Quasi tota la feina està feta. Tota, excepte dues cartes. Les més crucials. De la feina d'ahir i avui me'n depenen concerts, citacions a blogs, entrevistes i potser parlar amb alguna discogràfica. Però no una de Catalunya: malgrat que per la resta ho donaré tot pel meu país, reconec estar desenganyat amb les discogràfiques de Catalunya. Sobretot amb les més potents. No havia vist mai una tal falta d'ambició i d'olfacte, artístic i comercial. Mentre segueixin així no anirem enlloc. Alguns dels millors músics que conec ho deixen per manca d'atenció. És un luxe que com a país no ens podem permetre. Cal ambició. Conquerir els Estats Units, si cal. Vendre milions de discos i omplir estadis a tot el món. Els anglosaxons, si se'm permet, ho saben fer molt millor que els executius d'aquí. Jo almenys ho tinc clar: toca trucar a la porta del mercat important que tinc més a prop: el Regne Unit. I si toca fer discos en anglès, es fa.
  3. Com a part de la promoció d'"Himnes", tinc nou Bandcamp: http://lluispalomapatinet.bandcamp.com/. Hi he posat cinc "àlbums": el "Corrupció", el "Feina 2.0", "Himnes", una sel·lecció de tres temes meus del "petit complot" amb Tired Hippo (hi ha un enllaç per a escoltar tot l'àlbum a Last.FM), i un "single" amb "Buy Guitars" i el "Sanctus". Això cobreix tota la meva obra publicada, excepte rareses. Rareses que fa un mes vaig recollir en un DVD d'edició limitada pels més íntims, "L'àlbum de les peixateres de poble", contenint videos diversos i audios com les cintes magnetofòniques de 1992 o els diversos "covers" que he fet en punts concrets de la meva carrera. Res que es pugui editar comercialment però que volia tenir reunit en un sol punt per a qui tingués curiositat.