Admeto la
derrota. Fa unes setmanes vaig demanar a un amic si podia recollir
les dades de tot de webs on l'havien entrevistat. Doncs bé, ahir al
migdia vaig fer servir la llista per a intentar promocionar "Himnes".
I resulta que només han contestat d'un sol blog, i per a dir-me:
"¡Hola, Lluís! Admiramos tu esfuerzo y tu trabajo con tu proyecto, pero lamentamos que no te publicaremos en la web porque... tu música no es del estilo del que publicamos.
"¡Hola, Lluís! Admiramos tu esfuerzo y tu trabajo con tu proyecto, pero lamentamos que no te publicaremos en la web porque... tu música no es del estilo del que publicamos.
"¡Mucho
suerte con tu trabajo!
"Un
saludo."
Clar, se suposava que aquestes webs existien per a ajudar els músics desconeguts. I de moment aquest blog ha actuat com una discogràfica.
La resta de
webs i blogs no s'han pronunciat, ni han publicat res. Us admeto el
meu desànim. Què he fet malament? O què he fet massa bé? De
veritat estic innovant tant, en aquest el meu disc més conservador?
Per què ningú que estigui a càrrec d'una web o un segell no
m'ajuda? I per què hi ha tanta disparitat en aquest punt entre "els
que decideixen" i el carrer? No em puc passar tota la vida
esperant una oportunitat que no arriba. Perdoneu-me, és que no sé
en què fallo, o què o qui falla.
1 comentari:
Has de separar entre música i el negoci. Mai van junts. Que no facin cas de la teva proposta no vol dir que sigui més o menys vàlida. Primer has de quedar satisfet amb el que fas. Després si reconeixen la teva feina o no, és un aspecte que no pots controlar. Mai facis música per agradar als altres.
Publica un comentari a l'entrada